Hola a tots i totes !
Aqui estem ! Sembla mentida pero ja fa 20 dies que ens movem per Lomé, i ja ens estem acostumant al nostre dia a dia! Ens estem fent “expertes” en discutir el preu del taxi-moto... estem aprenent paraules en ewé/mina... una dies més i ja veureu!

Per nosaltres les coses van molt bé! Pels matins anem als salesians a donar classes d’anglès i castellà. No tenim classes totes les hores ni les mateixes hores, aixi que aprofitem per xerrar amb joves i passejar pel barri. Les tardes si que les tenim plenes. Després de la migdiada comença l’animacio a casa de les salesianes! Cantem, ballem i després de les bones tardes i la pregària, comencen els tallers! Manualitats, video, esports, guitarra... sempre ens quedem una vegada s’acaben les activitats, xerrant amb els animadors/es i amb els nens i nenes. Pero, tot i que la “moguda” s’acaba oficialment per nosaltres, aqui segueix havent moviment de la comunitat cristiana (que si assajos de la coral, que si trobades de les diferents moviments...). Ens hem sentit molt ben acollides, tant per les salesianes (on dormim i passem gran part del dia) com pels salesians (on estem pels matins i dinem).

A més d’aixo, ja hem tingut l’oportunitat de passejar-nos una mica per la ciutat. Hem visitat la universitat i el seu campus, la catedral, el mercat, el mercat dels bruixots, la platja... i cada dia ens sorprèn alguna cosa/fet o persona que trobem o retrobem ! També hem visitat la casa del “jefe” del barri i d’un animador... per no parlar-vos dels “mitjans de transport”, o el menjar... son tantes coses, que requeririen un e-mail o un blog cadascuna!

Pero tot i la nostra alegria, la situacio al pais (i en concret a Lomé) no està per llençar cohets. Estem en època de pluges i sembla que aquest any son més fortes que de costum... aixi que trobem carrers inundats, barris sencers, i persones que han hagut de deixar les seves cases per les inundacions (no hi ha clavagueram!)... força surrealista... També casos com el de la germana d’un profe de l’escola, morta desagnada després de donar a llum al seu bebè mort, i tot i tenir la sang allà en una bossa (pero cap mettge o infermera per posar-li...)... i molets més histories que et fan veure com realment la vida és un regal que cal cuidar i aprofitar! I entre pantalons i samarretes estripades, sorra, xancletes o peus nus, apareixen somriures de nens i nenes per tot arreu, que juguen i es diverteixen amb qualsevol cosa! C’est la vie!

Us adjuntem (si l’ordinador ens deixa) alguna foto! Molts records a tothom (Marta i Rocio, us esperem!!!)

Elisa, Lidia i Marta

Continue reading Togo al habla!