Anaïs Franquesa: “Un estat de dret hauria facilitat observadors internacionals a l’1-O”

Anaïs Franquesa: “Un estat de dret hauria facilitat observadors internacionals a l’1-O”

La portaveu de la Plataforma Trial Watch, creada per gestionar la presència internacional al judici de l’1-O, diu que organitzacions de prestigi observen si el judici compleix garanties en drets humans i processals.

Per què s’ha creat la plataforma?

Per poder gestionar tota la logística dels observadors acadèmics i internacionals que assisteixen al judici i facilitar la seva tasca. Venen acadèmics espanyols d’anàlisi processal i observadors internacionals de drets humans, organitzacions europees, una americana, una altra llatinoamericana, la xarxa mediterrània d’experts en drets humans...

Què implica el fet que el Tribunal Suprem no hagi facilitat la presència oficial d’observadors internacionals al judici de l’1-O?

És un tracte que no comprenem. Venen observadors de prestigi reconegut i això hauria de ser un compliment per part del tribunal, si fos un judici com cal. Hauria estat una deferència reservar-los un lloc més privilegiat a la sala. A altres països es reserven llocs en espais còmodes perquè puguin fer l’observació des de totes les perspectives.

Per què és important?

Pensa que han de valorar certes reaccions, certs comentaris, si hi ha hostilitat, si no hi ha hostilitat, qualsevol gest... I això des de la televisió o com a públic no es percep bé. Finalment han pogut entrar però idealment es que haguessin pogut valorar el judici des de l’estrada i no com a públic. Han pogut entrar i ho hem aconseguir malgrat les dificultats que ha posat el tribunal.

Es pot dir que aquests “obstacles” són propis o habituals en un estat de dret i democràtic?

Hem de dir que el tribunal, formalment, no s’ha negat a la presència d’observadors. En tot cas, no ha facilitat la seva tasca. El més raonable, si el tribunal està convençut, és que vulgui tenir observadors de luxe per plasmar les valoracions que emeten en els seus informes. En aquest cas no ha estat així i s’ha sentit qüestionat. En un estat democràtic, la decisió més raonable hauria estat deixar-los entrar sense posar entrebancs.

Hi ha hagut moltes altres reivindicacions per part de les defenses que s’han negat: el no trasllat dels presos, la presencia d’observadors, l’aplaçament del judici… Com heu vist aquestes decisions?

Amb preocupació. Un element central de tot aquest procés ha estat la poca anticipació que s’ha deixat. Que un judici amb més de 60.000 folis sigui assenyalat en només 10 dies té implicacions preocupants sobre els drets de defensa. Hi ha hagut molt poc marge de temps i això és greu. També hi ha proves que encara no han estat aportades a la causa. En un judici “normal” haurien de constar sobre de la taula totes les proves abans del judici, per part de les dues bandes.

Per tant, des d’un punt de vista jurídic o legal, creieu que és un judici amb garanties?

Nosaltres, ara observarem tot el judici i serem prudents a l’hora de fer valoracions. Estem fent observació per poder valorar això.

En tot cas, sí que podeu valorar si la condemna dels dirigents polítics és desproporcionada o no...

Aplicar el dret penal sempre ha de ser l’últim extrem. Per tant, judicialitzar la política hauria de ser l’últim recurs. Considerem que sí, que tot aquest procés ha estat desproporcionat. Per això sol·licitem observadors, perquè estem preocupats per aquesta desproporció. Però no serem nosaltres qui emetrem aquestes valoracions. A veure si els observadors pensen el mateix.

Quina serà la feina de la plataforma mentre duri el judici?

Continuar amb la tasca logística i de gestió d’observadors internacionals. És a dir, facilitar-los documents, accés a la sala, una alternativa perquè puguin treballar... El resultat variarà en funció de cada cas.

Per exemple?

Els observadors espanyols, al final del judici, emetran un informe sobre dret processal. En el cas de les organitzacions internacionals, facilitem la seva tasca logística i elles faran els seus propis informes independents, tal com ha de ser. La resta d’organitzacions valoraran si el judici pot haver vulnerat drets humans, és a dir llibertat expressió, d’opinió, igualtat de garanties davant la llei... Això és veurà durant el judici i la posterior sentència. També tenim l’objectiu d’ajudar altres organitzacions i persones que no poden assistir al judici però que volen valoracions sobre el procés. La idea és fer cada setmana un resum de tot allò que està passant i informar sobre què està en joc.

Aquest informes tindran algun tipus de validesa davant la comunitat internacional?

Són organitzacions de prestigi que emeten informes i les seves valoracions són importants i a tenir en compte per part d’organismes internacionals. L’ideal és tenir el màxim de veus possibles observant el judici des d’una perspectiva de drets humans i dret processal. Els informes tenen pes pel prestigi que tenen en si mateixes les organitzacions que estan presents al judici.

En pots dir algunes?

L'American Bar Association (Estats Units), la Federació Internacional dels Drets Humans (França), la xarxa europea Euromed Rights (Dinamarca), l'Associació Advocats Europeus Demòcrates (AED), l'Associació Europea d'Advocats per la Democràcia i els Drets Humans (Eldh), la International Trial Watch, l'associació Front Line Defenders, Fair Trial, amb seu a Londres, el Comitè de Juristes pels Drets Humans (Països Baixos), el Centre d'Estudis Legals i Socials (Argentina), la Confederació Magrebí d’Organitzacions pels Drets Humans (CMODH)...