El 4 de desembre de 1969 es feia públic el naixement del nostre Cineclub amb la projecció de Los olvidados (1950) de Luis Buñuel, pel·lícula que va ser presentada per Miquel Porter-Moix. Aquest fet fou la culminació de l’esforç realitzat, enfront les condicions polítiques adverses, per part d’un grup d’homes interessats pel cinema i amb ganes d’oferir alguna cosa més a l’espectador reusenc. Aquests pioners foren Enric Roig, primer president del Cineclub del Centre de Lectura, Pere Prats, creador de l’anagrama del Cineclub, Patrici Ricart i Josep Borrell.
L’oferta cinematogràfica i l’extracinematogràfica
En aquestos més de 45 anys s’han projectat més de 1.450 pel·lícules, reflex de l’evolució del cinema en aquest període i, alhora, una possibilitat d’estudi formal o informal de la història del cinema.
En la primera època, el Cineclub es nodria de dues fonts principals: el cinema d’art i assaig, nascut l’any 1967, i els lots de pel·lícules inèdites dels països de l’est d’Europa que tenia la Federación Española de Cineclubs. Amb aquest material es van poder suplir unes mancances evidents en l’exhibició local. Amb això, l’espectador reusenc va poder veure els films més interessants del moment i, per primer cop, en versió original.
Repulsió de Roman Polanski, El jove Törless de Volker Schlöndorff, El servent de Joseph Losey, Hiroshima, mon amour d’Alain Resnais o el Cicle Ingmar Bergman, projectat a les darreries de 1970, són exemples de la primera font. Els films més importants de Milos Forman, Jan Nemec, Andrzej Wajda o Dusan Makavejev, són exemples de la segona font.
