ENTREVISTA DE ALBERT SOLER
DIARI DE GIRONA
Expert en mitjans de comunicació i activista de la xarxa, Josep Maria Ganyet pren part avui en la taula rodona "Com utilitzar la xarxa sense quedar-hi atrapats", que té lloc a les 20.30h al col·legi gironí Montessori. Un problema ben actual per a molts pares i mares.
Els joves ja no llegeixen llibres, es passen el dia a la xarxa. Resignació?
Tot està canviant, i ens cal saber l'abast d'aquests canvis. Ni ens hem de plantejar per què vénen. Els hem d'acceptar.
De fet, tampoc no juguen al carrer.
No cal dimonitzar els videojocs: un d'aparentment violent situat a l'edat mitjana pot ensenyar coses, si té un mínim rigor històric. Cal buscar videojocs que entretenen i alhora ensenyen.
A un adolescent se li ha posar un límit d'hores de connexió?
Allò recomanable és que ell mateix per convenciment es limiti l'ús, i ja sé que això és difícil. Igual que amb la televisió. És un tema d'educació. Normalment prohibir una cosa a un adolescent produeix l'efecte contrari...
Què han de fer els pares?
Els pares també han de fer un esforç. Cal que entenguin què és perillós a la xarxa i què no ho és, per no coartar més del compte.
És lícit (o ètic) espiar el Facebook i el Messenger dels nostres fills?
(S'hi pensa). Mmmm, és complicat. Jo diria que no hauríem d'arribar aquí. Si un pare ha d'arribar a aquest punt d'espiar, és que abans ha fallat alguna cosa.
Existeix ja la patologia que identifica els enganxats a la xarxa?
No sé si ja té algun nom, però està clar que l'addicció existeix. Si no tens el cap molt ben amoblat poden arribar a crear molta addicció i fer perdre molt temps. Jo no sóc adolescent, i quan tinc feina només miro el correu dos cops al dia. Ni Twitter, ni Facebook, ni res, perquè no faria la feina.
I la patologia d'enviar powerpoints banals amb l'afegit "Divertidísimo, jajaja"?
Uf, això és d'un pesat... Igual que aquelles cartes d'ajuda a un nen que s'està morint. Hem d'anar amb cura perquè no tot el que es diu a la xarxa és cert. Ni a la televisió, és clar.
Per què algú que corri pel carrer demanant a la gent si volen ser amics seus sembla idiota, i si ho fa a la xarxa no?
He, he. Si vostè penja les seves dades en un rètol al mig de la plaça Catalunya el veurà menys gent que a la xarxa. Però a la xarxa les penja. Hauriem de ser igual de curosos al carrer que a la xarxa.
El balanç de parelles creades gràcies a la xarxa és superior o inferior al de trencades?
És difícil de saber, perquè imagino que se n'han fet moltes gràcies al fet que se n'han trencat moltes (riu). Però jo en conec més de fetes.
L'extinció de la humanitat arribarà quan puguem mantenir relacions sexuals per la xarxa?
Això que la gent es va tancant a causa d'Internet és un mite. Els adolescents que tenen una vida social més activa on-line, són els que la tenen també més activa fora de la xarxa. O sigui que no s'acabaran les relacions humanes. I tampoc les sexuals.
DIARI DE GIRONA
Expert en mitjans de comunicació i activista de la xarxa, Josep Maria Ganyet pren part avui en la taula rodona "Com utilitzar la xarxa sense quedar-hi atrapats", que té lloc a les 20.30h al col·legi gironí Montessori. Un problema ben actual per a molts pares i mares.
Els joves ja no llegeixen llibres, es passen el dia a la xarxa. Resignació?
Tot està canviant, i ens cal saber l'abast d'aquests canvis. Ni ens hem de plantejar per què vénen. Els hem d'acceptar.
De fet, tampoc no juguen al carrer.
No cal dimonitzar els videojocs: un d'aparentment violent situat a l'edat mitjana pot ensenyar coses, si té un mínim rigor històric. Cal buscar videojocs que entretenen i alhora ensenyen.
A un adolescent se li ha posar un límit d'hores de connexió?
Allò recomanable és que ell mateix per convenciment es limiti l'ús, i ja sé que això és difícil. Igual que amb la televisió. És un tema d'educació. Normalment prohibir una cosa a un adolescent produeix l'efecte contrari...
Què han de fer els pares?
Els pares també han de fer un esforç. Cal que entenguin què és perillós a la xarxa i què no ho és, per no coartar més del compte.
És lícit (o ètic) espiar el Facebook i el Messenger dels nostres fills?
(S'hi pensa). Mmmm, és complicat. Jo diria que no hauríem d'arribar aquí. Si un pare ha d'arribar a aquest punt d'espiar, és que abans ha fallat alguna cosa.
Existeix ja la patologia que identifica els enganxats a la xarxa?
No sé si ja té algun nom, però està clar que l'addicció existeix. Si no tens el cap molt ben amoblat poden arribar a crear molta addicció i fer perdre molt temps. Jo no sóc adolescent, i quan tinc feina només miro el correu dos cops al dia. Ni Twitter, ni Facebook, ni res, perquè no faria la feina.
I la patologia d'enviar powerpoints banals amb l'afegit "Divertidísimo, jajaja"?
Uf, això és d'un pesat... Igual que aquelles cartes d'ajuda a un nen que s'està morint. Hem d'anar amb cura perquè no tot el que es diu a la xarxa és cert. Ni a la televisió, és clar.
Per què algú que corri pel carrer demanant a la gent si volen ser amics seus sembla idiota, i si ho fa a la xarxa no?
He, he. Si vostè penja les seves dades en un rètol al mig de la plaça Catalunya el veurà menys gent que a la xarxa. Però a la xarxa les penja. Hauriem de ser igual de curosos al carrer que a la xarxa.
El balanç de parelles creades gràcies a la xarxa és superior o inferior al de trencades?
És difícil de saber, perquè imagino que se n'han fet moltes gràcies al fet que se n'han trencat moltes (riu). Però jo en conec més de fetes.
L'extinció de la humanitat arribarà quan puguem mantenir relacions sexuals per la xarxa?
Això que la gent es va tancant a causa d'Internet és un mite. Els adolescents que tenen una vida social més activa on-line, són els que la tenen també més activa fora de la xarxa. O sigui que no s'acabaran les relacions humanes. I tampoc les sexuals.
Consulta el web!
