Després de molts anys de viure en un present continu, sembla que es torna a despertar l’interès pel futur. El món ha estat com una immensa habitació sense vistes, en què un present en moviment accelerat no deixava passar cap raig de llum que vingués del passat, que només duia a la guerra o al terrabastall, ni projectar-nos cap un futur mínimament llunyà, que es veia com un horitzó confús. Però, tot d’una, amb la crisi actual, s’ha començat a mirar a fora. Pensar el futur és una necessitat. No per buscar cap solució ideal, però sí per endevinar quins riscos haurem de córrer si continuem fent les coses com ara. Què vol dir humanitat en el món que ve i quins poden ser els referents morals i culturals de la nostra societat? Pensar el futur vol dir reactualitzar les grans preguntes eternes: Què puc conèixer? Què haig de fer? Què puc esperar? El 8 de març tindrem: «El futur de l’ànima» Amb Eva Illouz, professora de Sociologia i Antropologia a la Universitat Hebrea de Jerusalem, i autora d’El consumo de la utopía romántica (Katz, 2007). Programa complet |
| |||||||||||
Seguir llegint... Pensar el futur
