El dijous l'artista Anna Estany va dinamitzar un taller de reciclatge tèxtil i creació de moda a la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB). Aquest el van organitzar conjuntament l'Oficina de Medi Ambient de la universitat i el grup de Voluntaris de Medi ambient de la Fundació Autònoma Solidària (FAS) amb l'objectiu de sensibilitzar entorn al consum desmesurat de roba que existeix en la nostra societat tot presentant una alternativa ambientalment sostenible –el reciclatge– que permet tenir un armari igual o més variat que si es composés íntegrament de roba comprada en botigues.
El 2006, cada català gastava de mitjana 70 euros mensuals en roba i calçat. El 2011, aquesta xifra s'havia reduït fins als 52 euros al mes. Així ho indiquen les dades extretes de l'Enquesta de pressupostos familiars feta per l'Instituto Nacional de Estadística (INE). Tot i aquesta reducció d'aproximadament el 25%, a Catalunya es segueixen llençant milers de tones de roba cada any; l'Agència de Residus de Catalunya calcula que anualment cada persona compra 24 peces de roba i en llença 16 kg. De tota aquesta roba que va a parar als abocadors i a les deixalleries, tan sols se'n recicla al voltant d'un 9%, la resta es crema.
El consum mitjà dels catalans en roba i calçat es va reduir aproximadament un 25% entre el 2006 i el 2011.
Davant aquesta situació, cada cop sembla més evident que cal un canvi de model que passi, per una banda, per la reducció del consum i per l'altra, per polítiques i accions de reciclatge tèxtil, ja sigui destriant les matèries primes (cotó, llana, acrílics...) i utilitzant-les des de zero per a una nova confecció o redissenyant les peces (tallant mànigues, cosint complements, pintant-hi a sobre...).
Moda sostenible, econòmica i única
Prenent com a punt de partida aquest darrer aspecte, a poc a poc van sorgint noves tendències de moda alternativa basades en el reciclatge de roba pur i dur. És el cas de Modatrash, un corrent que ha arribat a Catalunya de la mà precisament de l'artista i professora Anna Estany i que centra la creativitat en la roba vella i busca trencar amb els estereotips de la moda creant peces completament diferents al que es troba a les botigues.
El reciclatge permet, segons Estany, "renovar sempre i poder canviar cada dia de model" sense preocupar-se pels diners.
Segons Anna Estany, i tal i com van demostrar els i les participants al taller de la UAB, "es pot crear roba nova sense gastar diners", la qual cosa permet, segons l'artista, "renovar sempre i poder canviar cada dia de model" perquè no estàs lligat als diners dels quals disposes.
Un taller molt "salvatge"
Els participants del taller, més d'una seixantena, es van dedicar a tallar i estripar roba vella per donar-li un toc més desenfadat i dissimular, en alguns casos, alguns signes de vellesa; a pintar-la per donar-li vida i a unir diverses peces de roba per canviar la imatge, per exemple, d'una samarreta llisa i convencional i convertir-la així en una peça exclusiva.
"S'ha de buscar el que cadascú vol, ser atrevit i fugir de les inseguretats i els estereotips", afirmava amb contundència Anna Estany. Seguint aquestes premisses, el resultat no podia ser altre que el d'unes peces de roba desenfadades, plenes de color i de talls.
Entre la Fundació Engrunes i la deixalleria de la UAB van donar gairebé una tona i mitja de roba que s'havia llençat per poder fer el taller.
"Al principi no saps per on començar quan veus tanta roba però només cal que et fixis en el que més et crida l'atenció i un cop ho tens tot triat, deixar fer a la creativitat", explica Paula Ferran, una de les participants al taller. "Sobta veure que hi ha tanta roba que està en bon estat i que la tirem només perquè és de fa dues o tres temporades", reflexionava Ariadna Fortich tot i reconèixer que té força roba al seu armari i que li agrada renovar-la.
El taller va comptar amb la col·laboració de la deixalleria de la UAB i la Fundació Engrunes, la qual treballa contra l'exclusió social per mitjà de la reinserció laboral. Entre totes dues van donar al voltant d'una tona i mitja de roba vella i calçat i van fer possible així la realització del taller.
L'estil atrevit i desenfadat de les peces de roba creades pels participants amb l'assessorament d'Anna Estany es va veure reforçat amb l'ajuda de l'Acadèmia Llongueras de la UAB. Les estudiants d'aquesta es van encarregar de pentinar i maquillar les models durant tot el matí.
Una altra alternativa: els mercats d'intercanvi
Tanmateix, l'activitat de sensibilització organitzada per la FAS i l'Oficina de Medi Ambient de la UAB entorn al consum desmesurat de roba no acaba aquí. Està previst que cada tercer dimecres de mes els voluntaris de medi ambient de la Fundació organitzin mercats d'intercanvi a diferents espais del campus de Bellaterra. Per començar faran servir com a base la roba que no es va utilitzar durant el taller de Modatrash.
Els mercats d'intercanvi venen d'antic. Molt abans que existís el dòlar, l'euro, la pesseta o qualsevol moneda pròpiament dita, el consum es basava en l'intercanvi de productes, el que popularment i en castellà es coneix com a "trueque". Existien i segueixen existint moltes modalitats de bescanvi, algunes més simples i altres més complexes.
El nou auge dels mercats d'intercanvi es pot explicar per dos factors: els estralls de la crisi i la creixent responsabilitat ambiental de la població.
Des de fa un temps estan tornant a agafar força els mercats d'intercanvi al nostre país. Segons alguns, aquest fet s'explica pels estralls que està provocant la crisi econòmica i financera i que ha generat la necessitat de reinventar el model de consum per tal que tothom pugui cobrir les seves necessitats bàsiques.
No obstant, l'auge d'aquestes trobades pot tenir també una segona explicació evident: la societat pren consciencia progressivament del dany que genera al planeta la producció de residus i la seva necessària destrucció. En aquest sentit, els mercats d'intercanvi contribueixen clarament en la reducció de residus gràcies a la filosofia de donar segons usos als objectes que un ja no necessita i té intenció de llençar; el que un no vol ho reutilitza un altre.
Reciclatge, una sortida laboral
Segons Roba Amiga, cooperativa dedicada a la gestió integral dels residus tèxtils catalans i que busca la reinserció laboral de persones en risc d'exclusió, el reciclatge de roba podria arribar a generar fins a 18.000 llocs de treball a Espanya i al mateix temps es reduiria considerablement la contaminació generada per l'eliminació dels milers de tones de residus tèxtils als quals actualment no se'ls hi dóna un segon ús.
