Des de Setmana Santa hi ha moltes persones que es plantegen com arribar als dies de platja sense tants quilos de més. No entenc què ho fa que durant l’any els quilos de més no ens semblin malament i en canvi, a la platja, sí. A més, els pneumàtics ajuden a flotar millor. Així, podem arribar a la conclusió que els quilos no ens fan nosa, el que ens empipa és ensenyar-los. Mig Catalunya tenim al voltant de la panxa una mena de flotadors que ens protegeixen i que, a més, ens serveixen de reserva de proteïnes per si vénen encara més mals temps. Bé, el fet és que hi ha un deler irracional d’aprimament que conforma una mentalitat hegemònica que diu que has d’aprimar-te i treure’t de sobre aquests alerons rodons que tan poc ens molesten durant l’hivern i que, de fet, amb molt de carinyo i dedicació hem anat fent al llarg de l’any.
Però hi ha una superstició que diu que per aprimar-te cal menjar moltes amanides, molt enciam. Conec moltes persones que s’han convertit en autèntics biòlegs. Coneixen i usen tota mena d’enciams: escarola, cabdells, fulla de roure, fulla de roure blanc, iceberg, meravella d’estiu, carxofet, llengua de bou, sucre, escaroler, arrissat vermell i morella. I per extensió, qualsevol verdura amb forma de fulla: col, ruca, crèixems, xicoira, colrave, col xinesa i tota mena de fullam verd. El cert, però, és que després de dies i dies renunciant a cabrits i bistecs i només ingerint enciam a totes hores no hi ha cap català/ana que hagi aconseguit reduir el seu perímetre abdominal gens ni mica (vegeu Centre d’Estudis d’Opinió, Generalitat de Catalunya, setembre 2012). Quin és, doncs, el secret d’aquesta plaga bíblica que envaeix la nostra estimada nació catalana durant la primavera? El secret és que els humans no estem preparats per menjar tant de verd. Ingerint grans quantitats d’enciam al cos li esdevé un mal anomenat xoc clorofíl·lic. Nosaltres, els humans, no tenim quatre estómacs com les vaques i, per tant, el cos no pot assumir aquesta ingent quantitat de fibres verdes.
La reacció que es produeix per defensar-se de tanta fibra vegetal és que el cos expulsa cap als costats tot el que troba de color verd i ho va enrotllant en forma de tubs. Els tubs van augmentant de volum fins a aparèixer com el que coneixem com a mitxelins. Com se sap? Perquè quan es fan les autòpsies i els obren apareix com una massa de fulls verds. Quina és la solució? La solució és menjar poc enciam i molta carn vermella amb un bon vi negre, el blanc cal deixar-lo perquè el begui el marisc, i així et passa la depressió. I els mitxelins? Res, ni cas, fes com tota la resta de l’any. No te’ls miris.
