Imaginem per un moment que hi ha un dia que tècnicament sortim de la crisi. No us vull deprimir encara més, però en aquell moment continuarem estant molt fotuts. El que tu i jo entenem per sortir de la crisi no és el mateix que entenen els banquers o els de la Troica. Estan intentant xuclar tota la sang dels ciutadans i salvar-se les malifetes que van fer i no anar a la presó. A més, aconsegueixen tornar als bancs alemanys tots els diners que tontament van deixar a personatges com el Pocero de Seseña. Per cert, si la banca alemanya va ser tan idiota deixant diners a impresentables en l’anomenat deute promotor, per què ara els hem de tornar les diners nosaltres?
Avui l’economia real és ja una cosa marginal, ells el que volen és tornar a traficar amb tota mena de productes estrafolaris sorgits de ments perverses. De fet a mi el director de l’agència d’una caixa, ara en mans d’un banc, la setmana passada em va voler convèncer de posar els meus quatre duros d’estalvis en accions d’Inditex i Repsol!!! Li vaig dir: no n’heu tingut prou? He de posar els meus estalvis en accions de gent que no paga els impostos a Espanya? Em voleu fer còmplice d’aquests pocavergonyes?
Per a aquesta mena de gent estranya sortir de la crisi vol dir tenir diners per tornar a especular apalancant crèdits uns sobre altres fins a l’infinit. Les empreses de Wall Streeet l’any 2007 tenien 183 bilions de dòlars en productes derivats financers, que signifiquen 13 cops el PIB dels EUA, l’any 2011 ja tenen 248 bilions dòlars. L’any 2012 als paradisos fiscals hi havia 25,5 bilions de dòlars, això significa el PIB dels EUA més el del Japó. És a dir, ells jutgen la crisi en el seu paradís. De tant en tant, quan el clamor és enorme, fan jocs de mans: a Alemanya s’inventen 7 milions de sous miserables i així dir que hi ha el miracle de l’absència d’atur. Als EUA els més de dos milions de presoners no compten com a aturats i els aturats ?desapareixen convertits en autònoms sense feina. El Bush Jr. va ser un pioner en aquests jocs, quan hi va haver una onada d’incendis forestals als parcs naturals es va treure de la màniga una recepta genial que fins aquell moment a ningú se li havia acudit, per evitar els incendis forestals el millor que es podia fer era… tallar els arbres!
En realitat són perillosos ludòpates. Francesc Trabal de la Colla de Sabadell va escriure fa molt de temps que hi ha gent que és tan estúpida que “creuen que el diner serveix per fer més diners”. Per ells sortir de la crisi no té res a veure amb acabar amb l’atur, la manca d’habitatge, la fam infantil i en general del patiment de la gent. Per ells acabar la crisi vol dir tornar a tenir guanys indecents.
