Fonts de la cúpula del Departament de Salut m’han filtrat que a dins la conselleria hi ha gent estranya, molt estranya.
Resulta que abans si per aquelles coses de la vida tenies la mala sort d’haver-te de prendre moltes pastilles el metge et feia desenes de receptes. Així no hi havies d’anar fins al cap d’un any. Quan hi tornaves, miraves quines receptes et faltaven i li’n demanaves més. Era un sistema pensat per inicis del segle XIX, però funcionava. Els neoliberals de la indústria de la salut van començar a entrar a sac a la sanitat pública. Si no creuen en la sanitat pública perquè s’hi han incrustat per tot arreu? De cop algú del Departament va començar a generar la idea que els iaios compraven massa medicaments i els tenien emmagatzemats a casa seva. Alguns més agosarats afirmaven que els metges catalans receptaven com bojos quantitats bestials de pastilles als iaios i aquests se’ls fotien com si fossin pipes. Així doncs algú va donar l’ordre de passar del segle XIX al segle XXI i va aparèixer la recepta electrònica pels malalts crònics. Jo, ingenu de mi, vaig pensar mira algú al Departament li funciona el cervell i ara a la meva targeta de Catsalut hi posaran les receptes que el metge em prescriu i quan se m’acabin aniré a la farmàcia sense cap paper i me les donaran. Doncs no. Resulta que la recepta electrònica en realitat és en paper! I no petitet sinó de mida foli DIN-A4. Quan s’acaba un medicament vas a la farmàcia i et diuen que no, que aquell medicament l’havies d’anar a buscar entre el dia 4 i el 14. Collons! A més si resulta que encara tens pastilles i hi vas el dia 16, ja no t’ho poden donar fins al mes següent. I què has de fer? Doncs tornar a demanar hora al metge. Però el segon medicament l’has d’anar a buscar entre el 17 el i el 27, el tercer -què voleu que us digui el metge m’obliga a prendre moltes pastilles- entre el 25 i el 5 i així fins a sis medicaments. Com que és un embolic les farmàcies et treuen un paperet -digital no hi ha res- on et diuen cada medicament entre quins dies i quins dies els pots anar a buscar. A més passen coses com que hi ha capses de medicaments per a 20 comprimits, altres per a 30 i altres per a 60. D’alguns medicaments te n’has de prendre un, dos o tres cada dia. En fi de mesos n’hi ha de 30 dies i de 31, però pot passar que vagis de viatge i en perdis alguna o que algun dia no te’n recordis. En fi. Bé, si m’heu seguit fins aquí això vol dir que heu d’anar a la farmàcia un mínim de quatre dies al mes. A Boi Ruiz li falta un pispet? M’han explicat què passa. Resulta que hi ha una persona que costa molts diners a la sanitat pública: visita tota mena de metges, pren incomptables medicaments etc. No sabien què fer amb ell. Al final van trobar la solució per al psicòpata: per què no ens dissenyes un nou sistema de receptes electròniques?
