L’any 1962 Andreu Costafreda té dues grans idees: fer el Bollycao i fer uns pastissos rodons amb un forat al mig, els Donuts. És bastant increïble que funcioni. Als catalans els agrada i no reclamen la part del forat escamotejada. Primer miracle. També triomfa a Espanya sabent que és un producte català. Segon miracle. Sembla que en aquells moments no hi havia el PP dient que el tros del forat se’l quedaven els catalans. L’any 2005 la família Costafreda es ven una empresa que val 700 milions per 900 a un fons Apax Partners, especialitzat a destrossar empreses, vendre’s els actius i fugir. Com és habitual, va ser una compra palanquejada, és a dir, dels que compren sense tenir diners. Un miracle del neoliberalisme. L’any 2008, Apax, després de vendre tot el que es poden vendre, encara deu 560 milions d’euros.
Per si tot plegat no ratlla en la delinqüència, el tema encara empitjora. Vénen uns cracs de les escoles de negocis i decideixen que en comptes de repartir als bars de tot Espanya els Donuts cada dia es faci un sol cop a la setmana. És a dir, Donuts embolicats com a brioixeria industrial. La competència encara no s’explica un cas de suïcidi empresarial com aquest. Panrico era imbatible i ningú estava en condicions de muntar una logística tan impressionant. Enlloc d’aprofitar la xarxa per altres productes el que fan és tancar-la. Bravo! Han convertit una cosa única en una més de l’àmplia oferta de brioixeria industrial. Els sembla que paguen massa salaris encara que els beneficis de l’any 2005 eren sensacionals. Van prenent decisions cada vegada mes ridícules. S’estudiarà a les escoles de negocis com un clar exemple de l’estupidesa humana. Al final el fons voltor demana diners i avals a la Generalitat que probablement no pensen tornar. Quina barra! Diners dels pobres per ajudar rics podrits de diners. L’any 2011 Apax es ven Panrico a un fons encara més voltor, Oaktree, que deu ja 605 milions d’euros. Proposen 2.000 acomiadaments i aconsegueixen una baixada de sous del 35%. A més no paguen el sou de setembre a 4.000 treballadors. Posen al capdavant de l’empresa un voltor, Carlos Gila, fet a l’ombra del sector negocis del PP, que ja va liquidar Sintel, La Seda, etc. Estic segur que enmig de tot plegat hi ha activitats que ratllen la delinqüència i que son immorals i indecents. Hi ha un darrer misteri, Gila i els seus antecessors no s’han plantejat el suïcidi?
Ramon Espadaler, agafa tots els antidisturbis, entra a Panrico i en comptes d’apallissar els treballadors que et paguen el sou, detingues a tots els directius d’Oaktree sense cap contemplació, estova’ls com no s’ha de fer -després demana disculpes- i fote’ls sense judici a Can Brians, cap català protestarà. Quan siguem independents els Mossos defensaran els catalans dels voltors?
