Un amic em rebota un article de Javier Solana, “La revolución de la energía”. Me’l vaig mirar amb indolència, el tema molt no m’interessa. Però vaig començar la lectura per deferència a l’amic i a poc a poc m’hi vaig anar animant. Em vaig quedar estupefacte! Quins c…!
Resulta que el tema no era la política internacional, el tema és el gas d’esquist! El fracking! Ara resulta que l’exministre de Cultura d’Espanya és especialista en mètodes extractius de petroli i gas! Sensacional! De què tracta aquesta proposta? D’injectar aigua barrejada amb tota mena de productes químics tòxics, que les empreses amaguen, per fracturar les roques i extreure’n gas i petroli. Les empreses ja han contaminat l’aire i la terra, ara volen contaminar el subsòl. Com el tema dels purins però de forma brutal.
Solana diu que cal apostar pel fracking per extreure’n una cosa que en l’argot neoliberal -nova parla formada d’eufemismes- en diuen “hidrocarburs no convencionals”. El seu argument és que Alemanya, en decidir acabar amb les nuclears, s’ha equivocat. No s’atreveix a defensar les nuclears -Joaquín Almunia volia fer-ne més no fa gaire temps- com hagués fet abans de Fukushima, però la catàstrofe d’allí no li sembla una raó prou important. Defensa que usar el fracking ajuda a combatre l’efecte hivernacle! Increïble! Només parla d’externalitats quan parla del carbó -que són certes- però no quan parla del petroli, de les nuclears o del fracking. Quina barra! El fracking deu ser tan segur com el dipòsit Castor. Acaba dient que o es fa el que diu ell o “no seremos capaces de limitar el aumento de la temperatura global hasta niveles sostenibles”.
Solana s’ha convertit en aquell jugador de futbol que es dribla a si mateix i es pensa que és molt intel·ligent i molt llest i espera aplaudiments. La grada pensa diferent, creu que el seu ego no el deixa adonar-se del ridícul que fa defensant poderosos que volen fer diners a costa d’engegar el món a fer punyetes.
Potser ja és molt gran i se li’n refot. No diu res que el govern ens vol fer pagar per donar-ho a les multinacionals elèctriques per tenir panells fotovoltaics que no contaminen. La veritat és que no sap res del tema, repeteix arguments del lobby de les multinacionals energètiques, és clar. Com Felipe González o Pedro Solbes. No tenen vergonya? Què els ha passat a aquests socialistes no practicants? Per fer diners, cap d’aquests pensa a deixar un món habitable? Els importen un rave els seus propis néts? Quina ètica tenen? M’agradava més quan Solana era hippy i pacifista, ha envellit molt malament: s’assembla molt a aquells que, de jove, va combatre. Potser és pitjor
