Els cineclubs són com una formigueta, van fent la seva feina al marge de pràcticament tot. Com deia el gran Jeff Goldblum “la natura sempre s’obre pas”. No necessita de premis ni reconeixements, només del favor del públic cineclubista, formidablement entusiasta, especialment a comarques. Independentment del que passi al voltant, els cineclubs han suportat tots els canvis i entrebancs que la història li ha posat al davant: dictadures malintencionades, la tele, canvis de suport, revolucions tecnològiques, polítiques nefastes… I és que els cineclubs són com la mala herba, que no mor mai. Cent anys després d’activitats associatives cinèfiles, avui en dia continuen forts i actius.
