Sotchy és tristament famós, acull unes olimpíades d’hivern sota una discriminació històrica. En un àmbit com l’esportiu les persones LGTB tenen moltes dificultats per “sortir de l’armari” i Sotchy representa un retorn forçat i violent a l’armari.
A banda de declaracions estúpides i poc sensibles, cal tenir en compte el que allà passa. El món mira els esdeveniments esportius sense tenir en compte les agressions, els assassinats i la violència que pateixen les persones del col·lectiu LGTB. La resposta a l’amor és l’odi i la violència i el món observa la màxima fita esportiva, els valors olímpics que reclama, amb indiferència cap a aquesta violència, aquesta discriminació.
Darrerament esportistes com Tom Daley o Casey Stoney han mostrat públicament la seva homosexualitat. Casey va fer declaracions denunciant el que passava a Rússia “No aniré ni a Rússia ni a Qatar a veure els mundials perquè no seré benvinguda. Crec que és increïble que aquests països organitzin mundials i olimpíades quan no accepten a tothom. Hi haurà esportistes olímpics gais que competeixin a Rússia. No puc imaginar lo espantats que estaran”
La LGTBfòbia potser una cosa que s’obvii? El dret internacional pot oblidar els drets de les persones? Rússia impulsa lleis anti LGTB i permet la violència contra les persones per la seva orientació sexual. A Ucraïna la comunitat internacional tanca els ulls davant les propostes legislatives en aquest sentit i la vulneració dels drets LGTB. A Uganda, Gàmbia, s’impulsen lleis contra les persones LGTB i es permet la violència lgtbfoba. Qatar, Xina, Hondures… un allista enorme de països que vulneren els drets fonamentals mentre les Nacions Unides i la comunitat internacional miren cap a una altra banda.
Vladimir Luxuria és una activista trans que va donar la cara per totes i tots a Sotchy i va ser detinguda i expulsada amb el beneplàcit del COI. Ha estat declarada persona non grata pel simple fet d’expressar les seves demandes, de reivindicar els drets de totes i tots. El dret al propi cos és un dret negat, un dret no reconegut i un dret infravalorat. Les dones som al punt de mira d’aquesta negació, d’aquesta vulneració del dret fonamental: el dret a ser i a existir en dignitat i llibertat, però el col·lectiu LGTB no resta al marge d’aquesta negació. La negació de la diversitat sexual és una negació d’un dret fonamental, però també d’una necessitat humana: el dret a estimar i ser estimada.
Mai cap prohibició, cap violència, cap llei ni expressió d’odi podrà acabar amb allò que volem i estimem, mai l’amor podrà ser eradicat de l’ésser humà i aquest amor és el que ens farà lliures, malgrat les dificultats. Justin Fashanu, ex-jugador de futbol, Thomas Hitzlsperger ex-jugador de l’Everton, Thomas Daley saltador de trampolí, Casey Stoney capitana de la selecció anglesa de futbol, Billie Jean King ex-tenista i membre de la delegació olímpica d’EUA… han mostrat la seva homosexualitat. Luxuria l’ha reivindicat. Rússia ha expulsat i castigat. La comunitat internacional ha obviat. Aquest és el món que volem?
