PROPOSTES CONCRETES

• Desenvolupar un Pla Estratègic de Seguretat Integral per donar seguretat a qualsevol barceloní i barcelonina.
• Un pla que dissenyi una política de seguretat a ttos i cadascun dels barris de a ciutat, posant en coordinació els diferents aspectes que tenen a veure amb la seguretat: policia, disseny de l’espai públic, serveis socials, i d’altres actuacions preventives.
• Recuperació de la policia de proximitat, assegurant un desplegament adequat a tots els barris de la ciutat perquè la gent se senti segura a casa i als carrers, i apropant els agents a la ciutadania per generar una relació de confiança.
• Canviar el discurs sobre seguretat. Defensar el discurs d’esquerres que es basa en un sistema de seguretat pública i integral, enfront del model privatitzador i únicament policial de la dreta.

DIAGNÒSTIC

Les polítiques de seguretat són part indestriable de l’Estat del Benestar. No podem limitar-nos a entendre la seguretat com una qüestió únicament d’ordre social quan es trenca la convivència normal per un fet delictiu, un desordre públic o un accident de trànsit. El concepte de seguretat s’ha d’entendre com el Dret a sentir-nos segurs en tots els estadis, llocs i moments de la vida. Per això cal que la seguretat s’entengui com un servei públic garantit per l’administració.
Una visió àmplia de la seguretat que no només reconeix la necessitat d’un model policial, sinó que també incorpora altres actuacions vitals per la seguretat dels barcelonins i barcelonines com són la incorporació de criteris de seguretat en el disseny de l’espai públic, o la prevenció que s’aconsegueix impulsant actuacions de convivència en els barris.
Enfront d’aquesta visió de la seguretat com a servei públic, tenim el model de la Dreta espanyola i catalana, que la veuen com un negoci. Per això PP i CiU acaben d’iniciar el procés de privatització de la Seguretat, aprovant la nova Llei de Seguretat Privada al Congrés dels Diputats.

Una seguretat privada que també volen portar a l’espai públic, tot i els importants riscos i desigualtats que se’n poden derivar pels ciutadans i ciutadanes davant d’agents privats amb una formació insuficient o amb uns recursos limitats. Sense parlar dels perills potencials pels cossos de seguretat en el cas d’haver de fer actuacions conjuntes amb el sector privat.
En aquest context, cal concebre la seguretat com a factor de llibertat i de progrés. Factor de llibertat perquè ha esdevingut una garantia de la protecció individual així com de les llibertats col·lectives, i de progrés perquè s’ha convertit en ingredient fonamental per a la millora de la qualitat de vida.