PROPOSTA

La meva proposta és la de donar un impuls definitiu a les Illes d’Equipaments com a símbol de la preocupació de l’Ajuntament de que els beneficis de viure a una ciutat com Barcelona arribin a tots els barris de la ciutat.

Les actuacions que caldria fer són:

• Acabar les inversions municipals en les illes d’equipaments petites o mitjanes (Guinardó, Cotxeres Borbó) que li corresponen per acabar l’espai públic, els habitatges i els equipaments de competència municipal.
• Pressionar a  la Generalitat perquè executi els equipaments de la seva competència en aquestes illes (CAPs, residències…).
• Seure’s a parlar amb la Generalitat per acordar la localització dels nous centre Obert i de Preventius que calen per desbloquejar el projecte de la Model, i fixar un calendari de fases d’inversions per tal de consolidar els usos i espais, a mida que vagin quedant disponibles.
• En àmbits més grans, com les Casernes de Sant Andreu cal invertir els 6-8M€ de la part municipal per tal de donar al projecte l’empenta necessària. És important fer-ho ràpid perquè es tracta d’un dels sectors que hauria de proveir de nou habitatge a la ciutat a curt termini, i exigir a la Generalitat que doni sortida a les prioritats dels veïns i veïnes, com és el CAP previst.
• Cal que s’impulsi un procés participatiu per tal de definir un projecte per la Llosa de la Vall d’Hebron, i cal impulsar-ne el Pla Urbanístic corresponent.

DIAGNOSI

Les illes d’equipaments tenen el seu origen en les operacions de compra de sòl per part de l’Ajuntament en entorns densos i consolidats com la fàbrica Fabra i Coats, l’antic Canòdrom, el polígon del Mercat del Guinardó; en els acords amb altres institucions, com ara les presons Model i Trinitat, les cotxeres de l’avinguda Borbó o les casernes de Sant Andreu; i també en les operacions de cessió gratuïta per compensació com Can Batlló.

Es tracta de peces de grans mides (habitualment entre 2ha i 10 ha) que els governs d’esquerres de la ciutat han omplert amb programes fonamentalment d’equipaments, estructurats al voltant d’algun espai públic. En casos concrets (si la mida ho permetia) els projectes es complementaven amb habitatge (bàsicament públic).

La crisi ha demostrat que aquestes inversions no eren “brindis al sol”, ja que els ciutadans i ciutadanes estan fent un ús intens dels equipaments que es van finalitzar abans de les retallades. El seu rol social està ajudant en part a mitigar els efectes de la crisi, excepte en el cas de la llosa Vall d’Hebron, i fonamentalment de la Model, on aquest efecte no es pot notar perquè ni tan sols s’han iniciat.

QUÈ HA FET TRIAS?

La inacció del govern municipal ha aturat el desenvolupament de les Illes d’Equipaments.

En algunes, com Cotxeres Borbó i el Mercat Guinardó, n’ha alentit el procés fent enfadar els veïns i veïnes; altres han servit perquè el sector privat fes negoci, com és el cas de Can Batlló; algunes han avançat lentament en la definició dels seus usos, com és la Fabra i Coats i el Canòdrom Meridiana; mentre a les Casernes de Sant Andreu l’avenç ha estat purament nominal; i en el de la Model el govern s’amaga darrera la Generalitat per tal de no donar sortida al projecte.