Aquest és el títol d’un llibre magnífic que acabo de llegir de Jean Echenoz. Un llibre senzill, sense pretensions però alhora profund, editat per Raig Verd.
Un retrat íntim, personal d’un esportista estrany i vencedor i, alhora, un retrat social d’una època (la 2ª Guerra Mundial i guerra freda), d’un estat (Txecoslovàquia) i de la seva gent.
També una història de vencedors que són vençuts però que, en el fons, no han guanyat mai. Emil, el protagonista, és un personatge submís però competitiu, esclau però vencedor, resistent en lo social i en lo esportiu on posa tots els seus reptes.
Un llibre que es llegeix ràpid perquè enganxa, i molt. Per aquelles persones que ens agrada córrer és com anar veient passar reptes inassolibles i, alhora, veure com es fa possible que una persona que no té res per a guanyar vença contra tot i tothom. Però també un llibre que conté crítica, no una crítica directa però si contundent sobre una situació política i social i les seves complicitats.
Molt recomanable!
