Estic fart de sentir opinions a les tertúlies i de llegir articles d’opinió sobre l’agressió de la dona de Terrassa a Pere Navarro quan encara no sabem res d’ella. O sigui, que contradient-me a mi mateix amb el que acabo d’escriure opinaré.
Anem a especular una mica. Pot ser que la dona sigui una sonada catòlica de dretes que consideri Pere Navarro un roig radical. Pot ser que la dona sigui militant socialista boja i formi part dels quatre milions de votants que van perdre el PSOE i el PSC en les darreres eleccions empipada amb el gir antisocial de la darrera etapa del govern Zapatero.Pot ser que sigui una dona trastocada i emprenyada perquè quan Navarro era alcalde, un municipal li va fotre una multa de trànsit.Pot ser que sigui una militant tocada del bolet del PP preocupada per la possible derrota a les eleccions europees. Pot ser que sigui una sabadellenca desequilibrada, també n’hi ha, catòlica, que va haver d’anar a una comunió a Terrassa i se li van creuar els cables en veure l’exalcalde. Pot ser una seguidora maníaca d’Avancem sector ultra.Podria ser una seguidora guillada de Rull emprenyada perquè CiU no ha tingut mai l’alcaldia de la ciutat des de 1979.
Podria ser l’avantsala de la invasió dels extraterrestres i que hagi tornat a un llunyà planeta atès el que triga el Conseller Espadaler a trobar-la.
El culpable de tot aquest sidral, no ho ha dit ningú, és sens dubte el bisbe Josep Àngel Saiz Meneses. Proposo que quan faci comunions a la catedral obligui a passar un control antidòping a tots els participants. Quines coses passen a les catedrals del nostre país!
Si ens posem en el pla de la crítica social, podem veure que aquest incident posa en evidència que pel carrer circula molta gent que no està bé, que necessita tractament especialitzat. Que n’hi ha més a fora que a dintre. Podríem dir que s’ha posat de manifest el subdesenvolupament de les polítiques de salut mental pública al país. No em digueu que no deixa de ser fort que algú vagi a una comunió d’un parent i li foti un clatellot, per la raó que sigui, a una persona.
Però que ningú es confongui, el que crispa la gent és estar a l’atur, no saber com pagarà el lloguer o la hipoteca, com aconseguirà que els seus fills vagin a unes universitats públiques prohibitives, com aguantar unes llistes d’espera falsejades fins a l’infinit en malalties que són totalment incapacitants, veure com es descobreix que la tira de persones tenen milions d’euros de diner negre amagat a Suïssa.
Ah, per cert, també hi ha desequilibrats indepes, segur.
