Aquesta novel·la, publicada per La Magrana, no deixa de ser un tipus de novel·la històrica. És, de fet, un drama actual protagonitzat per dues dones de generacions i experiències diferents, però amb vivències molt semblants, en tant que dones, en tant que cerquen un futur.
Sofi Oksanen, l’autora, ens va desgranant la diversitat de la maldat humana a partir de la història d’Estònia: República Lliure, II Guerra Mundial, ocupació soviètica, la vida dins de l’URSS, la resistència estoniana, la desmembració de l’URSS… i també és un repàs sobre el paper que les dones tenen en situacions de pobresa, de conflicte i de crisi social: pilar, protecció, discriminació i trata.
És una novel·la que fa història; una novel·la que mostra la maldat; una novel·la que denuncia el patriarcat; una novel·la que uneix present i passat a partir de la vida de dues dones que han patit violència i cerquen la supervivència malgrat la pèrdua de llibertat i amb un final, per a mi, certament esperat i, alhora, sorprenent.
Personalment, m’ha angoixat molt. La violència sobre les dones forma part del continuum i l’eix vertebrador: tortura, trata, violació de cossos i drets… dura, duríssima, una ficció massa real, una realitat a exterminar i combatre.
