Retorn és segons el Diccionari de la Llengua Catalana de l’IEC l’ ”Acció de retornar, especialment de tornar al lloc d’on hom havia partit” Per molta gent que no ha sortit de casa és, simplement un retorn simbòlic a la normalitat. Un retorn que esdevé un trencament amb un ritme humà de les coses, en que pots llegir, observar, conversar i viure.
Retornem a la jornada de tres trams (les ja mítiques, i gairebé inexistents, 8 hores) i recuperem horaris fabrils que marquen el nostre ritme. A un ritme que no tothom pot seguir i que molta gent anhela. El ritme que ens aporta un poc de diners per sobreviure i seguir alimentant el ritme d’una societat que no se sosté per enlloc sinó per les persones.
En moments de crisi econòmica i política greu, el retorn ens dóna, encara més, raons per a la revolta, idees per a canviar i energia per a la vida. El retorn és dur perquè és el que ens fa veure la no-vida i la sense raó de tot, però també ens fa obrir els ulls… es tracta que no es vagin tancant amb l’absorció que la normalitat que ens fan viure porta a terme amb la classe treballadora.
