Sóc un opinador que no té, en aquests moments, cap opinió clara. No entenc que ara tot d’una descobrim que estem junt a Andorra i que aquesta petita vall pirinenca és un paradís fiscal. No sóc tant ingenu com per creure que de cop ara tothom vulgui acabar amb els paradisos fiscals. Penso que ja que el Govern d’Espanya i la seva agència tributària demana informació i transparència al govern d’Andorra, de passada i com aquell qui no vol la cosa, demani a més d’informació sobre la família Pujol, informació sobre petiteses com els comptes del tràfic d’armes, del narcotràfic, del terrorisme i de tota mena de màfies. I una darrera cosa, no hi ha cap més espanyol amb comptes a Andorra? Per cert, per què Cristóbal Montoro no publica la llista de 650 espanyols que va filtrar Hervé Falciani, que tenien diners negres a Suïssa? Quantes inspeccions als 650 defraudadors? Cap.
La Vanguardia diu que la fortuna dels Pujol és de 1.800 milions d’euros, és a dir 298.800 milions de pessetes. És una quantitat que no me la sé ni imaginar. Quantes vides necessitaria per gastar-me aquesta quantitat? Sabeu com es fa una fortuna d’aquest calibre? Jo francament no en tinc ni idea. Però no m’agrada disparar contra les ambulàncies, com ara fa quasi tothom. Els enemics dels catalans són, però, uns quants catalans, no ho perdem de vista mai.
Tampoc no sé si el tema Pujol afectarà molt, poc o gens el procés d’independència de Catalunya. Per una banda opino que afectarà molt l’autoestima dels catalans -especialment la d’aquells que el van votar diverses vegades- i per tant afeblirà la dinàmica política. Per altra banda opino que no afectarà gens, ja que el procés sobiranista va estar frenat durant molt anys pel pujolisme, per tant el sobiranisme actual és la resposta generacional al pujolisme caduc ja de molt abans de saber-se res el cas Pujol.
Què voleu que us digui, entre el que no sé, el que no entenc i allò que ens expliquen que és reflex de la mentida per sistema, no sé què pensar i què he d’escriure. No tinc una opinió clara. Quasi tots els opinadors catalans i espanyols diuen ara que de fet ho sabien tot i que ho tenen tot clar. No en feu cas, també us enganyen. Qui avui no exhibeixi dubtes i incerteses, us està aixecant la camisa.
Jo cada vegada que veig passejar Jordi Pujol em vénen més ganes de manifestar-me i quan sento Cristóbal Montoro, em vénen ganes de cridar a la manifestació a la qual ja tenia decidit anar.
