L’Associació Provincial de Paràlisi Cerebral de Tarragona-La Muntanyeta, és una entitat sense ànim de lucre que es dedica a l'atenció integral d'infants i adults afectats de paràlisi cerebral o altres encefalopaties de tractaments afins.

Montse Agudo

Jaume Marí Pàmies és el director general de l’Associació Provincial de Paràlisi Cerebral de Tarragona, més coneguda com La Muntanyeta, la qual va ser fundada l'any 1977 i que actualment compta amb tres serveis: una escola, un taller ocupacional i una residència, i atén més de 100 persones.

• Quina és la missió de la vostra entitat?

La nostra missió és defensar els drets i facilitar el desenvolupament de les persones amb discapacitat, cobrint les seves expectatives mitjançant serveis de qualitat i atenent les seves necessitats, al mateix temps que facilitem la seva participació a la societat. També donem suport a les seves famílies, i volem consolidar-nos com una entitat innovadora, promotora, impulsora, capaç d'establir aliances, i que doni resposta a les necessitats emergents.

• Quina és la realitat que tenim al Tarragonès?

Personalment, crec que a les comarques de Tarragona existeix un deute històric pel que fa a implantació de serveis, només cal veure les necessitats que tenim en aquest moment. Per aquest motiu, necessitem que es planifiqui molt millor la implantació de serveis a tot el país, en funció de les necessitats detectades i del nombre de població. Segurament, quan s’aconsegueixi, es pal·liarà aquest dèficit que patim actualment.

• Quants voluntaris teniu ara i quin paper juguen en el si de la vostra entitat?

Actualment comptem amb un equip de 35 persones voluntàries, les quals col·laboren amb els professionals del centre en les activitats diàries, i també formen part dels programes i teràpies que realitzem, com per exemple: les excursions, la hidroteràpia, el teatre o la teràpia amb animals, entre d’altres.

El voluntariat té un paper fonamental, ja que són un gran suport per a la tasca del dia a dia i un gran reforç a l’hora de fer activitats com per exemple les sortides, les quals requereixen d’un gran equip humà. A més, les persones voluntàries aporten un gran valor afegit, ja que amb elles, les persones ateses al nostre centre poden establir noves relacions socials fora del seu entorn habitual, i això facilita la seva participació i integració social.

• Per què creieu que les persones voluntàries col·laboren amb vosaltres?

La Muntanyeta és un centre referent en algunes teràpies i amb una trajectòria històrica de prop de quaranta anys. Això fa que al territori tarragoní sigui una entitat coneguda i estimada. Crec que és aquesta coneixença i estima es tradueix en l’altruisme de la gent i en les ganes de col·laborar amb el nostre projecte.

A més, sovint, el voluntariat i les col·laboracions s’autoalimenten, ja que molta gent que col·labora amb nosaltres en porta una altra que també vol implicar-se. Ens trobem que molts voluntaris venen encomanats per l’entusiasme d’altres que ja formen part de la nostra entitat.

• Quina creieu que serà la vostra realitat d’aquí a 10 anys?

Esperem créixer encara més, si cap, en excel·lència, en vocació, i en tot allò que té a veure amb els valors de l’entitat. Sobretot, esperem poder atendre totes les persones que requereixen els nostres serveis i teràpies.

D’aquí a deu anys esperem poder oferir el màxim a la societat, i que no tinguem l’angoixa que tenim actualment per la manca de capacitat del nostre centre, fet que comporta que hi hagi persones que ens demanen serveis que no tenim o no podem oferir.

• Quin ha estat per tu el moment de més passió a l’entitat?

Crec que el moment de més passió que he viscut a l’entitat va ser fa 15 anys, amb la renovació i canvi que hi va haver en el si de l’organització.

Aquesta renovació la vam impulsar una colla de pares i professionals per poder atendre com calia als nostres fills i a totes les persones que han vingut després.

És el moment més apassionant perquè suposava uns reptes que finalment hem complert. Significava un creixement per a l’entitat, però era un repte majúscul que podia no sortir bé, però tot i que la responsabilitat era molt gran, tot l’equip estàvem molt engrescats. Sens dubte, aquest va ser el moment més apassionant que he viscut a la nostra entitat.