El número de persones desplaçades ha superat els 60 milions. Síria, Afganistan o Somàlia són alguns dels països dels quals fugen.

Rubén Escobar

Una persona refugiada es troba fora del seu país d’origen per tenir una por fundada de persecució per motius de raça, religió, nacionalitat, pertinença a un determinat grup social o per les seves opinions polítiques. Actualment, al món s’han superat els 60 milions de persones desplaçades segons un informe de l’Alt Comissionat de les Nacions Unides pels Refugiats (ACNUR), la xifra més gran des de la Segona Guerra Mundial. Això vol dir que la xifra de persones que fugen gairebé ha igualat la població d’Itàlia.

Segons el secretari d’Igualtat, Migracions i Ciutadania de la Generalitat de Catalunya Oriol Amorós es podrien acollir fins a 1.800 persones refugiades en els pròxims mesos i 4.500 en dos anys al territori. Són 882 els pisos que ja estan disponibles a 40 municipis segons dades de la mateixa secretària.

La situació del col·lectiu refugiat al món és complexa. Diferents conflictes i situacions polítiques dels seus països d’origen els obliguen a fugir i demanar asil a altres països. A continuació s’explica la situació dels refugiats al món durant l’any 2016.

De quins països fugen?

La majoria de persones fugen de Síria per la guerra civil que viu el país. Són uns 4 milions de desplaçats sirians, la majoria dels quals ha trobat refugi als països veïns. Afganistan és el segon país amb 2.6 milions, seguit de Somàlia amb 1.1 milions. Sudan, Sudan del Sud, la República Democràtica del Congo, Birmània, la República Centreafricana, Iraq i Eritrea són altres països d’on fugen les persones refugiades.

Quins són els països d’asil?

Turquia és el país que actualment ha acollit a més persones refugiades amb un total d’1,6 milions. Pakistan amb 1,5 milions és el segon que més acull. El Líban també supera el milió de refugiats, seguit per l’Iran, Etiòpia i Jordània amb més de 500.000 acollits cadascun. Kènia, el Txad, Uganda i Xina són alguns dels països que també han acollit a més demandants d’asil.

Quins països han ofert asil?

Segons dades d’Amnistia Internacional, Alemanya ha promès 39,987 places per a refugiats sirians a través del seu programa d’admissió humanitària, aproximadament el 54% de la Unió Europea. Entre el 2011 i el 2015, Alemanya i Suècia han rebut el 57% de les sol·licituds d’asil sirianes a Europa. Els 26 països restants de la UE han promès unes 30.903 places.

Quins països no han ofert asil?

Els països rics del Golf com Qatar, els Emirats Àrabs, l’Aràbia Saudita, Kuwait i Bahrain no han ofert cap plaça de reassentament pe a refugiats sirians. Altres països com Rússia, Japó, Singapur i Corea del Sud amb un PIB alt tampoc han ofert cap plaça.

Quins són els motius per fugir?

Existeixen tres raons principals: pels conflictes, per la pobresa i pel canvi climàtic. A l’Orient Mitjà i Àfrica: la guerra de Síria és un dels principals motius. A Somàlia la creixent violència a la Banya d’Àfrica també ha obligat a fugir a moltes persones. Nigèria viu la violència de Boko Haram, i a la República Democràtica de Congo també no ha parat d’augmentar la violència interna al país.

En el cas d’Eritrea, tenen un govern autocràtic i aïllat internacionalment que empeny a moltes famílies a deixar el país. I a Sudan del Sud, la guerra civil que es viu és un factor condicionant. A Birmània, per la seva banda, els refugiats de l’ètnia rohingya fugen de les autoritats del país i discriminats per motius racials.

Quines són les vies per fer-ho?

Durant l’any 2015 al voltant de 200.000 persones van arribar a Europa creuant el Mar Mediterrani. Les illes gregues en una travessa des de Turquia o la costa líbia per arribar a Itàlia han sigut alguns dels recorreguts que molts refugiats que fugen de països com Síria o l’Afganistan han hagut de fer per arribar a la Unió Europea. El moviment dins del continent africà també és elevat. L’any 2014 tenien uns 3,7 milions de refugiats i refugiades i 11,4 milions de desplaçats interns. A l’Àsia, el mar d’Andaman és la principal via pels rohignya per abandonar Birmània pel seu propi apartheid.