Demà, 26J. Esperances: que la gent senzilla enterri la corrupció en nom de la decència; que els pobles s’alcin pel dret a decidir, i els barris pel dret a la ciutat; que les dones i els homes obrin en comú un demà quotidianament feminista; que la gent jove ompli les urnes de futur, i la gent gran aposti pels somnis dels joves; que la gent treballadora guanyi el partit entre l’austericidi i la vida… Tot sense por, tot amb força. I que el somriure i la discreció siguin la gramàtica del canvi.
Aportaré un granet de sorra a aquestes esperances votant En Comú Podem. Perquè el sorPPasso és possible, i guanyar necessari. Perquè el Xavier, la Lucía, el Josep, la Sònia, el Mundo, la Mar, el Joan, el Marcelo, l’Aina, la Marta, el Jaume, el Fèlix, la Maria, l’Òscar, el Joan… són gent honesta i generosa, que defensen l’alegria.
