Estem en una època en què el moviment de refugiats a tot el mon és molt alt.

Segons dades de l’Organització internacional de les migracions al seu Informe sobre migracions, de 2015, el nombre de refugiats és el més elevat des de la Segona Guerra Mundial.

Segons la última informació publicada al maig de 2015 per Eurostat, 1,9 milions de persones nascudes fora de la Unió Europea havien emigrat durant 2014 a l’Europa dels 28. El total de persones no nascudes a la Unió però sí residents, que son ciutadans d’un altre país europeu, és de 19,8 milions i 34,4 milions son els residents que venen d’un país no europeu.

A països com Itàlia o Grècia, les xifres s’han disparat durant l’any 2015 i és de suposar que passarà el mateix en acabar 2016. També a casa nostra però en menor mesura.

Les Comunitats Autònomes i els ajuntaments on resideixen els nouvinguts han de portar a terme una tasca molt important per l’acolliment i integració d’aquestes persones, facilitant-los els serveis que corresponen a la població en general. Han de garantir-los la cobertura de les necessitats bàsiques en cas de sol·licitants de protecció internacional. A tot això hi ha que afegir els reptes d’integrar persones de diferents cultures, que comencen una nova vida entre nosaltres i no coneixen la societat que els acull, les normes de convivència, drets i obligacions, la llengua, la llibertat o la democràcia en que vivim i que suposa una tasca importantíssima per aconseguir que s’integrin al sistema educatiu o laboral segons els casos i una lliçó de tolerància i igualtat pels veïns amb qui han de conviure.