Els oceans del nostre planeta estan malalts
Els oceans del nostre planeta estan malalts
La vida a la Terra depèn directament dels oceans. Però cada vegada estan més amenaçats pels impactes de l’activitat humana i pel canvi climàtic
A dia d’avui, els oceans acumulen més de 150 milions de tones de plàstics i, si la situació continua així, l'ONG World Wildlife Fund (WWF) denuncia que per al 2050 hi haurà més plàstics que peixos al mar. Aquesta ONG és una de les organitzacions internacionals independents més grans dedicada a la defensa de la naturalesa i el medi ambient.
L’ONU aporta més dades i assenyala que 8 milions de tones de plàstics arriben als mars i oceans anualment com a resultat d'una inadequada eliminació de residus però també d'una falta de coneixement públic sobre els impactes ambientals.
El cas de la Mediterrània és especialment alarmant. La Fundació Cram calcula que, en les seves aigües superficials, acumula entre 1.000 i 3.000 tones de plàstics, principalment en forma de microplàstics (fragments inferiors a 5 mm) que són el resultat del trencament d'objectes com ampolles, bosses o embolcalls.
I no només això. Experts de l’organització Oceana han trobat fragments d'aquest tipus en àrees de fins a 1.000 metres de profunditat en aigües europees i Greenpeace ha revelat que la majoria de les mostres d'aigua i neu recollides durant una de les seves últimes expedicions a l'Antàrtida contenien microplàsticos. "Ni l'oceà més remot del planeta està lliure de l'impacte nociu de l'ésser humà", denuncia aquesta ONG.
Segons el CRAM, tot i que el Mar Mediterrani representa menys de l'1% de l'àrea oceànica global alberga entre un 4% i un 18% de les espècies marines de tot el món i té valors ecològics i econòmics de gran rellevància a escala global. És per això que la contaminació del medi marí provoca efectes adversos sobre aquests organismes marins i posa en perill tota aquesta biodiversitat.
A tall d’exemple: més de 30 tortugues marines han ingressat a l'Àrea de Clínica del CRAM en el transcurs d’aquest 2018. Això ha estat possible gràcies a la col·laboració dels pescadors que, després de capturar-les accidentalment en les seves xarxes, han activat el protocol de rescat d'aquests animals tan vulnerables.
Els plàstics que sí es veuen com ampolles, bosses, taps, etc., acaben provocant també la mort ‘altres animals marins i no només tortugues. Fa pocs mesos es coneixia la notícia que un cetaci va morir a Tailàndia després que en el seu interior s’hi trobessin 80 bosses de plàstics, xifra que suposava un total de 8 quilos.
La interacció pesquera no és la principal amenaça d’aquestes tortugues. El diagnòstic de la majoria d’espècies marines rescatades o mortes revela un problema comú: la ingesta de fragments de plàstics.
