El passat 19 de febrer es va celebrar l’Assemblea General Extraordinària que va aprovar definitivament el procés de fusió de les dues entitats o xarxes, la de Custòdia i la de Voluntariat Ambiental. I “celebrar” és la millor paraula per a definir-ho, ja que la jornada va tenir una bona part de transcendència històrica per al sector ambiental català.
No és per casualitat que el lloc triat fos el Castell de Montesquiu, ja que es pretenia commemorar el fet que, ara fa 19 anys, al mateix indret es van organitzar unes jornades, a resultes de la qual es va signar la Declaració de Montesquiu i es va iniciar el procés per a implementar a Catalunya el concepte i les eines de la “Custòdia del territori”, que és com en aquelles jornades de treball vàrem acordar de traduir al català el “land stewardship” americà i anglosaxó; per cert, amb una bona dosi d’entusiasme i energia jove. Al final, el temps ha donat la raó als qui pensàvem que, d’entrada el nom no fa la cosa, sinó que és el contingut i els fets els qui acaben omplint de sentit a les paraules triades. La Custòdia del territori ha acabat esdevenint un concepte àmpliament utilitzat no només a Catalunya sinó també a la resta de l’Estat espanyol i també als països llatinoamericans i, fins i tot, reconegut a la pròpia legislació i normatives ambientals.
Per altra banda, el procés de fusió de dues entitats de segon nivell és una mostra de la maduresa a que ha arribat el sector ambiental català. Compartir una mateixa estructura operativa per tal de ser més forts i eficients al conjunt d’entitats i institucions membres és un avanç i una forma de procedir intel·ligent, lluny de l’atomització que ha caracteritzat aquest mateix sector des de fa dècades. La nova Xarxa podrà treballar millor i oferir millors possibilitats i serveis, tant per al desenvolupament de la Custòdia com per al Voluntariat ambiental. I no només sumant aquestes dues línies de treball, sinó que el procés ha anat un pas més enllà. La nova denominació ja indica aquesta voluntat d’assolir un nivell més, i alhora fent-lo més fàcil d’explicar a la resta de la ciutadania: La Xarxa per a la Conservació de la Natura.
Aquest nom es va imposar als altres dos en un divertit procés participatiu entre els membres assistents a l’Assemblea, i desenvolupat als jardins del Castell. Conceptes simples però alhora potents, per a que siguem capaços de fer una entitat més forta: Xarxa, Conservació i Natura. Les eines i denominacions de “Voluntariat ambiental”, “Custòdia del territori” o “conservació privada i cívica” queden implícites i com a eixos de treball principal, però està ben clar que els desafiaments ambientals i socials d’avui dia requereixen amplitud de mires i no limitar-se al que ja es venia fent. Aquest va ser també, algun dels missatges i consells que ens van fer arribar per vídeo els experts internacionals com en Jim Levitt, del Lincoln Institute i promotor de la xarxa internacional ILCN, o en Brent Mitchell, de la Quebec-Labrador Foundation i de la Comissió d’Àrees Protegides de la UICN, qui va ser també present a Montesquiu el 2000 i ha esdevingut un dels “padrins” internacionals de la custòdia a Catalunya i arreu del món.
El repte està servit: cal que, un cop més, demostrem que el nom no fa la cosa sinó que seran les accions i fets els qui li acabaran de donar ple contingut als objectius i nom de la nova Xarxa. Llarga vida, doncs, a la Xarxa per a la Conservació de la Natura!
Miquel Rafa,
Director de Territori i Medi Ambient de la Fundació Catalunya La Pedrera i responsable d’organització del Seminari internacional de Custòdia del Territori al Castell de Montesquiu (9-11 novembre 2000), per la Fundació Territori i Paisatge.
No és per casualitat que el lloc triat fos el Castell de Montesquiu, ja que es pretenia commemorar el fet que, ara fa 19 anys, al mateix indret es van organitzar unes jornades, a resultes de la qual es va signar la Declaració de Montesquiu i es va iniciar el procés per a implementar a Catalunya el concepte i les eines de la “Custòdia del territori”, que és com en aquelles jornades de treball vàrem acordar de traduir al català el “land stewardship” americà i anglosaxó; per cert, amb una bona dosi d’entusiasme i energia jove. Al final, el temps ha donat la raó als qui pensàvem que, d’entrada el nom no fa la cosa, sinó que és el contingut i els fets els qui acaben omplint de sentit a les paraules triades. La Custòdia del territori ha acabat esdevenint un concepte àmpliament utilitzat no només a Catalunya sinó també a la resta de l’Estat espanyol i també als països llatinoamericans i, fins i tot, reconegut a la pròpia legislació i normatives ambientals.
Per altra banda, el procés de fusió de dues entitats de segon nivell és una mostra de la maduresa a que ha arribat el sector ambiental català. Compartir una mateixa estructura operativa per tal de ser més forts i eficients al conjunt d’entitats i institucions membres és un avanç i una forma de procedir intel·ligent, lluny de l’atomització que ha caracteritzat aquest mateix sector des de fa dècades. La nova Xarxa podrà treballar millor i oferir millors possibilitats i serveis, tant per al desenvolupament de la Custòdia com per al Voluntariat ambiental. I no només sumant aquestes dues línies de treball, sinó que el procés ha anat un pas més enllà. La nova denominació ja indica aquesta voluntat d’assolir un nivell més, i alhora fent-lo més fàcil d’explicar a la resta de la ciutadania: La Xarxa per a la Conservació de la Natura.
Aquest nom es va imposar als altres dos en un divertit procés participatiu entre els membres assistents a l’Assemblea, i desenvolupat als jardins del Castell. Conceptes simples però alhora potents, per a que siguem capaços de fer una entitat més forta: Xarxa, Conservació i Natura. Les eines i denominacions de “Voluntariat ambiental”, “Custòdia del territori” o “conservació privada i cívica” queden implícites i com a eixos de treball principal, però està ben clar que els desafiaments ambientals i socials d’avui dia requereixen amplitud de mires i no limitar-se al que ja es venia fent. Aquest va ser també, algun dels missatges i consells que ens van fer arribar per vídeo els experts internacionals com en Jim Levitt, del Lincoln Institute i promotor de la xarxa internacional ILCN, o en Brent Mitchell, de la Quebec-Labrador Foundation i de la Comissió d’Àrees Protegides de la UICN, qui va ser també present a Montesquiu el 2000 i ha esdevingut un dels “padrins” internacionals de la custòdia a Catalunya i arreu del món.
El repte està servit: cal que, un cop més, demostrem que el nom no fa la cosa sinó que seran les accions i fets els qui li acabaran de donar ple contingut als objectius i nom de la nova Xarxa. Llarga vida, doncs, a la Xarxa per a la Conservació de la Natura!
Miquel Rafa,
Director de Territori i Medi Ambient de la Fundació Catalunya La Pedrera i responsable d’organització del Seminari internacional de Custòdia del Territori al Castell de Montesquiu (9-11 novembre 2000), per la Fundació Territori i Paisatge.
image/jpg
