Jaime Atienza: “Si no assolim els ODS, les conseqüències seran dramàtiques”

Jaime Atienza: “Si no assolim els ODS, les conseqüències seran dramàtiques”

El responsable de finançament del desenvolupament d'Oxfam Intermón es mostra crític amb el compromís dels governs de cara a complir amb els objectius de desenvolupament sostenible de 2030.

Com a organització dedicada a l'àmbit de combatre la pobresa... Creus que d'aquí al 2030, es complirà aquest ODS?

Ara mateix és difícil ser optimista amb el compliment dels ODS. Cal un canvi agut de tendència en les actuacions de governs, organismes internacionals i corporacions. Aconseguir frenar l'efecte del canvi climàtic, contribuir amb recursos addicionals per finançar el desenvolupament amb una recaptació més justa d'impostos i una transferència de riquesa des dels països més avançats (el famós 0,7%), assegurar l'extensió de la salut i educació universals ... són només alguns dels compromisos necessaris que no es compleixen.

En què no han avançat les administracions?

Veiem com no s'avança prou en tancar els paradisos fiscals, els donants estan lluny d'arribar al 0,7% (la mitjana després de 40 anys de compromís és el 0,31%), estan augmentant les inversions en compra d'armaments... Creiem que és essencial un combat frontal contra la desigualtat per canviar la tendència i poder avançar, de manera concertada, cap al compliment dels ODS.

En quin tan per cent o punt estem d'aconseguir-ho?

Ens trobem en el 4 anys dels 15 per tant hauríem d'estar al 30% d'aconseguir-los. Però en realitat jo diria que amb prou feines hem avançat un 10%. Així que és fonamental que la ciutadania prengui consciència les conseqüències que suposa no assolir els ODS, que serien dramàtiques.

En què creus que s'ha millorat?

S'ha millorat en crear una consciència que tenim problemes col·lectius i un full de ruta comú per abordar-los. I en molts agents ha calat la idea de l'imperatiu de la sostenibilitat, arribant a agents molt importants del sector privat.

I què falla?

De moment diria que estem mancats de lideratges i de bons exemples que arrosseguin al conjunt cap endavant. I per descomptat el finançament és el punt feble. S'ha posat un èmfasi excessiu en el fet que el finançament dels ODS provingui del sector privat i és molt dubtós que això passi...

I els governs?

Molts governs estan fent servir el tema del finançament privat com a coartada per eludir la seva responsabilitat a l'hora de finançar en l’àmbit domèstic i internacional l'agenda 2030 . El finançament és a hores d'ara potser l'obstacle més greu, al costat del lent avanç cap a les energies renovables i l'economia verda, que s'ha d'accelerar

Des de la vostra organització, quins països creus que són els més vulnerables i que estan més lluny d'aconseguir els ODS?

Són els països més pobres, els països que es troben més exposats. La llista poques vegades canvia: és la regió de l'Àfrica Subsahariana i són en particular els països d'ingressos més baixos amb estats fràgils. Aquests països estan lluny d'aconseguir els ODS perquè tampoc tenen un potencial important d'elevar la seva recaptació d'impostos . Aquests països necessiten que l'ajuda internacional compleixi un paper essencial per garantir el finançament del seu avanç cap als ODS, en particular el seu avanç en salut, educació universal i en protecció social.

Falta més implicació política o institucional per combatre realment la pobresa i aconseguir Pobresa 0?

Per descomptat que sí, cal molt més. Encara que a Espanya hem vist en els últims dos anys senyals molt positives d'administracions públiques de diferents nivells, des d'ajuntaments, passant per comunitats autònomes i el Govern central, que en els últims mesos va crear un alt comissionat per a l'agenda 2030 per coordinar les actuacions dels diferents ministeris.

Com hauria de ser la implicació entre institucions?

S’hauria d’aprofundir, en més pobles, diputacions, comarques ... I s'hauria d'acompanyar de plans efectius a escala local. Els actors públics han de cooperar amb els privats i generar incentius i establir normatives que empenyin l'avanç en aquesta direcció. Sempre hi haurà impactes, però s'han d'assumir.

I en l’àmbit internacional, com està el panorama?

A nivell internacional la situació està pitjor, estan disparant-els problemes de deute a l'Àfrica, l'ajuda està estancada, i no aconsegueixen augmentar els seus recaptacions d'impostos per l'oposició dels qui es beneficien de forats fiscals. Espanya és un dels actors que menys està contribuint financerament a aquesta agenda internacional. S'ha col·locat a la cua dels donants europeus, amb menys ajuda de la que aportava en els anys vuitanta del segle passat. Una tendència que ha de revertir urgentment.