Va morir el passat 31 d'octubre, a l'edat de 51 anys, per motiu d'un càncer
Seguir llegint... Condol per la mort de Sònia Garcia, responsable d'administració i organització de la XCT del 2003 al 2007
Des de la XCN volem expressar el nostre condol per la mort de Sònia Garcia, que va treballar a la Xarxa de Custòdia del Territori com a responsable d'administració i organització, des de la seva creació, l'any 2003, fins al 2007.
El seu caràcter alegre i tenaç, i el seu sentit de la responsabilitat i de compromís personal, va contribuir de ben segur a la creació de la Xarxa, en els seus primers anys de vida, amb pas ferm i sòlid.
El seu record, com una persona apassionada de la seva feina, lluitadora i amant del saber viure amb calma i presència cada moment que la vida li brindava. Feliç a la seva masia, cuidant del seu hort i gallines, i produint cava casolà, ha viscut en plena harmonia i contacte amb la natura.
Sònia, descansa en PAU!
El seu caràcter alegre i tenaç, i el seu sentit de la responsabilitat i de compromís personal, va contribuir de ben segur a la creació de la Xarxa, en els seus primers anys de vida, amb pas ferm i sòlid.
El seu record, com una persona apassionada de la seva feina, lluitadora i amant del saber viure amb calma i presència cada moment que la vida li brindava. Feliç a la seva masia, cuidant del seu hort i gallines, i produint cava casolà, ha viscut en plena harmonia i contacte amb la natura.
Sònia, descansa en PAU!
Quan l’hora del repòs hagi vingut per mi
vull tan sols el mantell d’un tros de cel marí;
vull el silenci dolç del vol de la gavina
dibuixant el contorn d’una cala ben fina.
L’olivera d’argent, un xiprer més ardit
i la rosa florint al bell punt de la nit.
La bandera d’oblit d’una vela ben blanca
fent més neta i ardent la blancor de la taca.
I saber-me que sóc en el redós blau
un bri d’herba només de la divina pau.
Rosa Leveroni
vull tan sols el mantell d’un tros de cel marí;
vull el silenci dolç del vol de la gavina
dibuixant el contorn d’una cala ben fina.
L’olivera d’argent, un xiprer més ardit
i la rosa florint al bell punt de la nit.
La bandera d’oblit d’una vela ben blanca
fent més neta i ardent la blancor de la taca.
I saber-me que sóc en el redós blau
un bri d’herba només de la divina pau.
Rosa Leveroni
image/jpg
