Moltes espècies d'aus migradores terrestres estan patint forts declivis poblacionals arreu del continent i és urgent, per tant, posar en marxa accions sobre el terreny que ajudin a pal·liar aquesta situació. Es fa difícil, però, dissenyar i implementar aquests polítiques de conservació perquè hi ha molts factors ambientals involucrats i, per tant, no és gens fàcil decidir on dirigir els esforços de manera que siguin realment efectius.

En aquest context, un estudi que acaba de ser publicat per la prestigiosa revista Proceedings of the Royal Society B i en què ha participat l'ICO, pot ser de gran ajuda. L'estudi, titulat Covariation in population trends and demography reveals targets for conservation action, conclou que incrementar la productivitat local podria ser una de les millors maneres d'ajudar a millorar les tendències poblacionals de les aus migradores terrestres.
Per arribar a aquesta conclusió, el treball ha analitzat conjuntament dues fonts de dades diferents. D'una banda, les dades sobre tendències poblacionals obtingudes arreu d'Europa pel projecte PECBMS, coordinat per l'EBCC i on l'ICO hi contribueix amb les dades del SOCC. I de l'altra, les dades de productivitat i supervivència obtingudes pel projecte EuroCES, coordinat per EURING i on l'ICO hi participa amb el projecte d'anellament SYLVIA.
Els anàlisis que s'han fet mostren que les espècies migradores i no migradores que coexisteixen en un mateix indret tenen tendències poblacionals i de productivitat locals similars però no a nivell de supervivència interanual. Aquest patró, a més, s'observa tant en ambients de caire més àrid com de més humit.
És a dir, els llocs que són bons per les espècies residents tendeixen a ser també bons per les espècies migradores, i a l'inrevès. Tot això suggereix que les accions de conservació encaminades a millorar localment la qualitat de les zones de cria, en especial si es dirigeixen a potenciar la productivitat, poden donar resultats veritablement bons i, no només pels migradors, sinó pel conjunt de la comunitat d'ocells.

Covariació entre les espècies residents i les espècies migradores coexistents en ambients àrids i humits en la mitjana local de la tendència poblacional (a,b), nivell de productivitat estandarditzada (c,d) i supervivència anual estandarditzada (e,f).
Aquest estudi demostra que la combinació de diferents fonts de dades pot ajudar a respondre millor problemàtiques de conservació complexes i posa de manifest, novament, la importància que té l'anellament quan es tracta d'identificar millor les causes o els factors que hi ha darrera dels canvis observats.
Mil gràcies a tots els anelladors i observadors de camp que participen als projectes SOCC i SYLVIA i els seus homòlegs de la resta d'Europa ja que aquest estudi no hagués estat possible sense la seva inestimable col·laboració.