La Coordinadora d’Associacions per la Llengua Catalana (CAL) treballa per la llengua i alhora per afavorir la cohesió social. El director del programa 'Xerrem Junts' explica l’experiència amb joves migrats sense referents familiars.
A través de la llengua s’aconsegueix una societat més cohesionada i s’afavoreix la interculturalitat. A la Coordinadora d’Associacions per la Llengua Catalana (CAL), una organització autogestionada que treballa per fomentar l’ús social del català, ho tenen clar. La seva història és la història de la gent del país, tal com recorda el director del programa 'Xerrem Junts', Jordi Esteban: fa anys, acompanyaven persones nascudes a altres indrets de l’estat i ara, sobretot, són de països americans, africans i asiàtics.
"Tenim el repte i la responsabilitat -diu- d’oferir-los el contacte i la pràctica del català per obrir oportunitats d’inclusió social i laboral”.
La CAL neix la Diada de Sant Jordi de 1996. El seu eix d’acció és la llengua, però la realitat la converteix, com a entitat, en una eina de cohesió social. Ja la vau pensar així als inicis?
La CAL va néixer sota el lema ‘Llengua, cultura i llibertat’ amb la voluntat de ser una força impulsora de la llengua als Països catalans i un espai que treballés per la dignificació nacional d’una Catalunya inclusiva de tots els que hi vivim. Aquest compromís d’inclusió és el que ens fa ser, també, una eina de cohesió social.
Un dels exemples seria el programa ‘Xerrem Junts’? Esteu treballant amb joves migrats sense referents familiars...
Sí, el projecte ‘Xerrem Junts’ és un oferiment d’espais socials de convivència en català on la conversa és una potent i triple font d’adquisició lingüística, de cohesió i intercanvi intercultural i d’apropament a la realitat del país. El fet de considerar preferents i de cercar els col·lectius que puguin estar més distanciats de la realitat catalana ens ha portat, indefectiblement, a pensar en aquests adolescents i joves sense referents.
Com és aquesta experiència?
Difícil i engrescadora. Difícil per les condicions d’inestabilitat que suporten. Penseu que sovint necessiten molta formació, tenen problemes en el procés de regularització jurídica, arrosseguen càrregues emocionals que necessiten atenció, no tenen recursos, sovint no tenen on dormir... Parlar català en aquest context no sempre es veu com una oportunitat immediata de sortida del túnel.
És també una experiència engrescadora, perquè en els grups de conversa s’hi comparteix humanitat, la necessitat més bàsica i universal. El grup es converteix en un referent de plaer comunicatiu on, sense entrar en espais d’intimitat, guies i xerraires es comporten com amics de tota la vida.
Com ho valoren les administracions i les entitats que fan l’acompanyament als joves?
Ho hem parlat amb les administracions i ho veuen bé. Molt bé. Però no hem pogut anar més enllà a pesar de tenir el projecte prou definit. Els centres que acullen aquests nois ho veuen com una molt bona aportació cívica, entre les que ja s’hi estan fent i les que s’hi podrien fer si els que no tenim tantes precarietats hi poséssim el coll.
On s’ha fet? Hi ha idea de portar-ho a tot Catalunya?
Hem fet grups a Dosrius, al Masnou i a Barcelona i ho hem intentat en altres punts. Actualment, enmig encara de la pandèmia, som a Maria Freixa, un centre municipal de joves extutelats, i al Casal Concòrdia del Poble-Sec, a Barcelona. Som en procés de creació de grups a Tarragona de mans de la Fundació EVEHO.
Veure les persones que s’acostaven a la CAL per aprendre o practicar català el 1996 i les que s’hi acosten ara deu ser una mostra de com ha canviat el país...
És evident. Inicialment venien persones nascudes a altres indrets de l’estat i ara, sobretot, en venen d’una pila de països americans, africans i asiàtics. Tenim el repte i la responsabilitat d’oferir-los el contacte i la pràctica del català per obrir així oportunitats d’inclusió social i laboral i fer-los saber de veritat que Catalunya compta amb ells per fer país.
En moltes ocasions, les persones que participen en els grups de conversa del #Xerrem_Junts es troben en situacions legals complexes i dirigeixen els seus dubtes i temors a voluntaris i voluntàries del projecte.
— Coordinadora d'Associacions per la Llengua (CAL) (@CAL_cat) June 21, 2021
“Més que parelles lingüístiques som espais socials de trobada i comunicació en català” deies ja fa uns anys. Uns espais socials de trobada cada cop més necessaris?
Els entesos en sociolingüística i en sociologia així ens ho diuen. Pel que fa al català, que recula en ús social, la conversa col·loquial continuada és una necessitat peremptòria. I en la nostra societat tan comunicada digitalment hi ha cada cop més gent que està sola, comunicativament parlant. Necessitem tots plegats espais de companyia, de gent que “menja el mateix pa”, el pa de l’emoció, de la memòria, de l’expertesa i de l’opinió.
Com heu viscut des de la CAL i com viviu el temps de pandèmia amb una crisi sanitària, però també econòmica i social?
La impossibilitat d’apropament físic entre persones ens va afectar a totes les entitats. En el cas del cent-cinquanta grups de conversa que hi havia al març de 2020, ja us ho podeu imaginar. Vam posar-nos, com tothom, a crear espais virtuals de comunicació i deu n’hi do la recuperació que vam aconseguir: una cinquantena de grups en línia! Vam donar la nostra resposta a la necessitat de superar solituds de tanta gent que ha patit i pateix els estralls de la pandèmia. Hi hem fet tot el que ha estat al nostre abast.
Col·laboreu amb entitats, parròquies, centre cívics, ateneus, col·lectius que acompanyen persones migrades. Com està el teixit associatiu?
Cooperar amb les altres entitats és l’essència del projecte de la CAL. Fan d’amfitriones, estan en contacte directe amb les necessitats de la gent i tenen espais propis on fer petar la xerrada. Els resultats de la CAL són lingüístics, cohesius i inclusius. Tenim un teixit associatiu molt extens i divers al qual, a més de les virolles, li cal fer cada cop més xarxa. Hem de comunicar-nos més, saber què fem i com ho podem compartir o entomar perquè generi més efectivitat i arribi a més gent.
Sou una entitat de voluntariat. Quin perfil teniu majoritari?
Tenim, sobretot, gent gran jubilada, amb majoria de dones, atès que no és una dedicació puntual, sinó contínua i això reclama disponibilitats que sovint no tenen els qui treballen o estan criant canalla. N’hi ha que han estat professores, però no és un requisit per fer conversa.
Com està la salut del català?
Tal com ens deia Joan Solà, el català té mala salut social, lingüística i política. La prevalença al món digital globalitzat de poques llengües amb molts parlants fa que les altres ho tinguin més pelut. El català i totes les altres llengües que no són “principals” hem de trobar maneres d’enfortir-nos per anar constituint un món de pobles més que un món d’estats i potències uniformadores.
Cap on ha d’anar el futur de la CAL? Quines línies estratègies de futur teniu?
La CAL és una entitat petita amb grans projectes necessaris per difondre el coneixement i l’ús de la llengua i crear consciència col·lectiva de país. Per dur-los a terme ho fa sempre mitjançant acords amb entitats i organismes. En cooperació. En xarxa. El futur de la CAL està en la consolidació i creixement dels lligams amb els agents socials que treballen per la llengua, la gent i el país.
Dissabte, 16 d'octubre - Nit Internacional d’observació de la Lluna - Sant Pere Màrtir (Collserola)
El proper dia 16 d’octubre es celebrarà a nivell mundial la Nit d’observació de la Lluna.
És una iniciativa impulsada per la NASA i la FAAE, la "Federación d'Associaciones Astronómiques Españolas" de la qual ASTER és membre actiu
Amb aquest motiu organitzarem una observació de la Lluna amb diferents telescopis, oberta als socis i a les persones que ens vulguin visitar.
L'observació és de franc.
Però per poder atendre correctament les persones que ens visitin limitarem el nombre d’assistents i segons les restriccions del moment.
Cal fer inscripció prèvia, enviant un correu electrònic a activitats@aster.cat.
L’observació serà en la Plaça Mireia d'Esplugues de Llobregat - Sant Pere Màrtir - Collserola, (Latitud: 41.393808 (41º 23' 37.71" N) Longitud: 2.093853 (2º 5' 37.87" E) , de les 20h00 a les 22h00
Abans de sortir i en cas de meteorologia incerta, cal consultar la web: www.aster.cat
image/jpg
Aquesta corrent aposta per l'alienació al poder d'una tecnologia feminista que deixi de banda el concepte sacralitzat d'allò que és natural.
El concepte feminisme té l'origen en els tractats mèdics que atribuïen a les persones afectades per la tuberculosi trets "feminitzats". Alejandro Dumas va utilitzar el concepte al llibre 'La mujer-hombre' per burlar-se d'aquells que donaven suport a la igualtat de gènere, i les sufragistes se'l van reapropiar. Des de llavors, altres conceptes com l'abolicionisme, l'anarquisme, la interseccionalitat, l'ecologisme i la diversitat de gènere i sexual l'han redefinit i capilaritzat.
La tecnologia, tant present en la nostra societat, no queda al marge dels feminismes, i amb aquests dos conceptes treballen entitats com DonesTech o FemDevs.
Neix el 2015 amb el manifest del col·lectiu Laboria Cuboniks i es consolida amb el llibre 'Xenofeminismo: tecnologías de género y políticas de reproducción', de Helen Hester, publicat el 2018.
Hester presenta aquest dispositiu creat per les feministes dels EUA de la segona onada com un paradigma d'aquesta corrent. L'artefacte permetia l'extracció de la menstruació i el conseqüent avortament sense la necessitat d'un equip mèdic. D'aquesta manera, les necessitats diverses dominen els dictats biològics.
No podem tancar el capítol sobre xenofeminisme sense parlar de ciberfeminisme, una de les fonts de les quals beu. Donna Haraway plantejava als 80 l'artifici del gènere i imaginava un futur feminista amb una cyborg com a líder mundial. La filòsofa Sadie Plant va qualificar el moviment d'una aliança dels béns contra els seus amos entre dones i màquines. Diversos col·lectius s'han inscrit en aquest moviment al llarg del temps, com és el cas de VNS Matrix: "Som el virus del nou desordre mundial".
L’auditori municipal de Vilafranca del Penedès acull durant tres dies, del 9 a l’11 d’agost, l’enregistrament del que serà el segon disc del Cor Jove Nacional de Catalunya, un projecte formatiu d’excel·lència organitzat pel Moviment Coral Català amb el suport dels departaments de cultura de la Generalitat de Catalunya i de la Diputació de Barcelona.
Després d’un llarg encontre d’estiu, que ha portat el CJNC a Eslovènia, al festival Europa Cantat, i al Festival de Música Antiga dels Pirineus, els 32 nois i noies que integren la formació coral s’han retrobat ara, de nou sota la direcció del vilafranquí Pere Lluís Biosca, per gravar part del repertori que han ofert al llarg de la gira de concerts. Un repertori de música sacra catalana contemporània que inclou dues obres d’estrena de Joan Magrané i Bernat Vivancos, dos dels compositors catalans més internacionals, a més a més d’obres de Mariona Vila i Albert Guinovart.
L’enregistrament, que produeix l’editorial Ficta, s’està duent a terme amb el suport de l’Ajuntament de Vilafranca del Penedès i amb un protocol de prevenció de la Covid-19 molt estricte, amb proves PCR prèvies i tests d’antígens.
El disc està previst que pugui veure la llum a principis del 2022, moment en el qual el Cor Jove Nacional de Catalunya té programat tornar a Vilafranca per oferir aquest mateix repertori en concert, amb data encara pendent de confirmació, en la que serà una de les últimes actuacions en directe de l’edició 2021, just abans de constituir-se la que serà la 10a promoció del CJNC.
The post El CJNC prepara el seu segon treball discogràfic appeared first on Moviment Coral Català.
Recull de lectures per dedicar els dies d’agost a endinsar-se en la cultura popular.
Sol, platja i un bon llibre. L’estiu no és oficial si no tenim una lectura entretinguda que ens acompanyi. És per això que us proposem una selecció d’obres relacionades amb la cultura popular catalana dedicades a mantenir viva la tradició folklòrica.
Gegants, castells, sardanes, bestiari i festes. Aquest recull us ofereix deu llibres per immergir-se en els orígens, la història i l’evolució d’una gran diversitat de figures tradicionals i aprendre del patrimoni cultural popular que ens envolta.
Acompanyat d'un magnífic reportatge fotogràfic, aquest llibre fa un recorregut al llarg de la història dels castells, des dels seus orígens fins a l'actualitat. A més, aprofundeix en aspectes més tècnics com la geografia castellera, les estratègies de càrrega i descàrrega o les fites més importants aconseguides pel moviment casteller.
Aquesta obra és un retrat d'una de les celebracions més antigues amb foc: Les falles dels Pirineus. Una festa tradicional, de gran ressò popular, arrelada i adaptada a l'entorn natural del territori. És per aquest motiu que cada falla és única; l'entorn condiciona l'element material de la festa i ens ofereix diverses modalitats i processos per elaborar-les.
De la mà dels historiadors Oriol Riart i Sebastià Jordà, ens arriba aquest llibre, fruit de diversos treballs de recerca on es documenta l'evolució d'aquesta festa i la seva adaptació per garantir-ne la continuïtat.
Una obra que senta les bases sobre la formació de la dansa popular i que convida a reflexionar sobre la complexitat de la seva història. Aprofundeix en la formació dels gèneres, l'organització del ball, la influència de l'Església (Corpus, balls de gitanes o balls de cascavells) o l'anàlisi de lletres com les de La Marieta cistellera o A la sombra d’una alzina, entre altres.
A més, inclou un apartat sobre llegendes relacionades amb la dansa tradicional, com el príncep negre i la princesa dels reis de Mallorca, el ball de plaça de la Maria Parés o Toquen a córrer, Xixanet!.
Més de set-centes figures del bestiari popular apareixen il·lustrades en aquesta obra, considerada un dels llibres més complets sobre el bestiari festiu català. 'Bèsties de festa' es divideix en tres capítols, un primer sobre els antecedents, la definició, la història i la tipologia de les figures, de la mà de Xavier Cordomí, membre del Consell de Cultura Popular de la Generalitat de Catalunya.
En la segona part, Sete Udina, president de l'Agrupació del Bestiari Festiu i Popular de Catalunya, ens fa un recorregut per la història i l'evolució d'aquesta entitat. Per últim, el fotògraf Ramon Saumell ens ofereix un cens il·lustrat del bestiari festiu, recollit en més de trenta anys de feina. L'arxiver inclou bestiari de tots els Països Catalans; el Principat, Catalunya Nord, el País Valencià i les Illes, amb set-centes fitxes de figures tant actuals com desaparegudes.
Una aventura al llarg dels més de cent cinquanta anys d'història de la dansa i la música barcelonines. Jesús Ventura fa un recull sobre els orígens i l'arribada de la sardana a la ciutat, contextualitzada amb els successos històrics que van marcar la societat catalana al llarg de més d'un segle. L'obra acaba amb una reflexió sobre la importància de la sardana al segle XXI, on l'autor fa un estudi sobre les persones i entitats presents i representatives per a la música i la dansa de la capital catalana.
Les Festes de l'Ós del Vallespir, el Ball de l'Óssa d'Encamp, l'Onso del carnaval de Bielsa o l'Hartza dels carnavals d'Ituren i Zubieta, són algunes de les celebracions clau en les quals s’endinsa l’obra. Aquest llibre fa un recorregut per l'evolució dels 'balls de l'ós' al llarg de la història del continent europeu, on aprofundeix en la tradicionalitat de les representacions de teatre popular que escenifiquen una lluita entre l'home i l'ós i narren la seva cacera, concloent amb la moralitat de civilitzar l'ésser salvatge.
Les festes, ubicades als Pirineus, són celebracions que desvetllen l'època primaverenca amb rituals pagans i carnavalescs.
La Patum de Berga, reconeguda per la UNESCO com a Obra Mestra del Patrimoni Oral i Immaterial de la Humanitat, és una festa tradicional catalana caracteritzada per una llarga història d'enfrontaments entre el poder civil i el religiós. Amb excepció de la dictadura franquista, ambdós poders han procurat que la festa estigués sempre al seu servei. El llibre ens endinsa en els orígens d'aquesta disputa i en com, malgrat tot, la política mai ha estat un impediment per la celebració d'aquesta festivitat.
Joan Creus i Joan Casanova són dos antropòlegs que ens ofereixen un rigorós estudi sobre follets, menairons i petits éssers fantàstics que trobem al territori dels Països Catalans. Per una banda, l'obra conté un inventari i classificació d'aquestes figures, agrupades segons les seves característiques i acompanyades d'un recull rondallístic.
A més, l'estudi conté el desenvolupament de diverses hipòtesis entorn l'origen dels mites sobre aquestes criatures, partint d'elements com el foc, els bolets o les falgueres, entre altres.
Una extensa biografia que recupera de l'oblit la música de Joan Tomàs i Parés. L'artista fou director de cors, compositor i col·laborador de l'Obra del Cançoner Popular de Catalunya, un mestre de la cançó popular que val la pena recordar. El llibre reconstrueix la seva vida a partir de diversos documents inèdits, conservats pels seus hereus, i per articles de premsa de l'època.
Una obra dedicada al treball de grallers i timbalers, que valora el patrimoni cultural popular i la necessitat de preservar-lo. Gràcies a la recerca que durant anys ha realitzat Blai Fontanals i l'Escola de Grallers de Sitges, recollint dades d'informadors ara ja desapareguts. L'autor emfatitza la importància de mantenir viva la tradició, sobretot quan la cultura popular es veu precaritzada per la falta d'atenció de les mateixes institucions.
