Recull de lectures per dedicar els dies d’agost a endinsar-se en la cultura popular.
Sol, platja i un bon llibre. L’estiu no és oficial si no tenim una lectura entretinguda que ens acompanyi. És per això que us proposem una selecció d’obres relacionades amb la cultura popular catalana dedicades a mantenir viva la tradició folklòrica.
Gegants, castells, sardanes, bestiari i festes. Aquest recull us ofereix deu llibres per immergir-se en els orígens, la història i l’evolució d’una gran diversitat de figures tradicionals i aprendre del patrimoni cultural popular que ens envolta.
Acompanyat d'un magnífic reportatge fotogràfic, aquest llibre fa un recorregut al llarg de la història dels castells, des dels seus orígens fins a l'actualitat. A més, aprofundeix en aspectes més tècnics com la geografia castellera, les estratègies de càrrega i descàrrega o les fites més importants aconseguides pel moviment casteller.
Aquesta obra és un retrat d'una de les celebracions més antigues amb foc: Les falles dels Pirineus. Una festa tradicional, de gran ressò popular, arrelada i adaptada a l'entorn natural del territori. És per aquest motiu que cada falla és única; l'entorn condiciona l'element material de la festa i ens ofereix diverses modalitats i processos per elaborar-les.
De la mà dels historiadors Oriol Riart i Sebastià Jordà, ens arriba aquest llibre, fruit de diversos treballs de recerca on es documenta l'evolució d'aquesta festa i la seva adaptació per garantir-ne la continuïtat.
Una obra que senta les bases sobre la formació de la dansa popular i que convida a reflexionar sobre la complexitat de la seva història. Aprofundeix en la formació dels gèneres, l'organització del ball, la influència de l'Església (Corpus, balls de gitanes o balls de cascavells) o l'anàlisi de lletres com les de La Marieta cistellera o A la sombra d’una alzina, entre altres.
A més, inclou un apartat sobre llegendes relacionades amb la dansa tradicional, com el príncep negre i la princesa dels reis de Mallorca, el ball de plaça de la Maria Parés o Toquen a córrer, Xixanet!.
Més de set-centes figures del bestiari popular apareixen il·lustrades en aquesta obra, considerada un dels llibres més complets sobre el bestiari festiu català. 'Bèsties de festa' es divideix en tres capítols, un primer sobre els antecedents, la definició, la història i la tipologia de les figures, de la mà de Xavier Cordomí, membre del Consell de Cultura Popular de la Generalitat de Catalunya.
En la segona part, Sete Udina, president de l'Agrupació del Bestiari Festiu i Popular de Catalunya, ens fa un recorregut per la història i l'evolució d'aquesta entitat. Per últim, el fotògraf Ramon Saumell ens ofereix un cens il·lustrat del bestiari festiu, recollit en més de trenta anys de feina. L'arxiver inclou bestiari de tots els Països Catalans; el Principat, Catalunya Nord, el País Valencià i les Illes, amb set-centes fitxes de figures tant actuals com desaparegudes.
Una aventura al llarg dels més de cent cinquanta anys d'història de la dansa i la música barcelonines. Jesús Ventura fa un recull sobre els orígens i l'arribada de la sardana a la ciutat, contextualitzada amb els successos històrics que van marcar la societat catalana al llarg de més d'un segle. L'obra acaba amb una reflexió sobre la importància de la sardana al segle XXI, on l'autor fa un estudi sobre les persones i entitats presents i representatives per a la música i la dansa de la capital catalana.
Les Festes de l'Ós del Vallespir, el Ball de l'Óssa d'Encamp, l'Onso del carnaval de Bielsa o l'Hartza dels carnavals d'Ituren i Zubieta, són algunes de les celebracions clau en les quals s’endinsa l’obra. Aquest llibre fa un recorregut per l'evolució dels 'balls de l'ós' al llarg de la història del continent europeu, on aprofundeix en la tradicionalitat de les representacions de teatre popular que escenifiquen una lluita entre l'home i l'ós i narren la seva cacera, concloent amb la moralitat de civilitzar l'ésser salvatge.
Les festes, ubicades als Pirineus, són celebracions que desvetllen l'època primaverenca amb rituals pagans i carnavalescs.
La Patum de Berga, reconeguda per la UNESCO com a Obra Mestra del Patrimoni Oral i Immaterial de la Humanitat, és una festa tradicional catalana caracteritzada per una llarga història d'enfrontaments entre el poder civil i el religiós. Amb excepció de la dictadura franquista, ambdós poders han procurat que la festa estigués sempre al seu servei. El llibre ens endinsa en els orígens d'aquesta disputa i en com, malgrat tot, la política mai ha estat un impediment per la celebració d'aquesta festivitat.
Joan Creus i Joan Casanova són dos antropòlegs que ens ofereixen un rigorós estudi sobre follets, menairons i petits éssers fantàstics que trobem al territori dels Països Catalans. Per una banda, l'obra conté un inventari i classificació d'aquestes figures, agrupades segons les seves característiques i acompanyades d'un recull rondallístic.
A més, l'estudi conté el desenvolupament de diverses hipòtesis entorn l'origen dels mites sobre aquestes criatures, partint d'elements com el foc, els bolets o les falgueres, entre altres.
Una extensa biografia que recupera de l'oblit la música de Joan Tomàs i Parés. L'artista fou director de cors, compositor i col·laborador de l'Obra del Cançoner Popular de Catalunya, un mestre de la cançó popular que val la pena recordar. El llibre reconstrueix la seva vida a partir de diversos documents inèdits, conservats pels seus hereus, i per articles de premsa de l'època.
Una obra dedicada al treball de grallers i timbalers, que valora el patrimoni cultural popular i la necessitat de preservar-lo. Gràcies a la recerca que durant anys ha realitzat Blai Fontanals i l'Escola de Grallers de Sitges, recollint dades d'informadors ara ja desapareguts. L'autor emfatitza la importància de mantenir viva la tradició, sobretot quan la cultura popular es veu precaritzada per la falta d'atenció de les mateixes institucions.
Cristina Estrada, economista i comptable salvadorenca, fa cinc anys que viu amb el seu fill a Catalunya. És membre actiu d'organitzacions socials. Des de fa poc més d'un any impulsa amb altres companyes "Mujeres Salvadoreñas de Barcelona".
Com va ser que vas decidir venir a Catalunya, va ser fàcil prendre la decisió i arribar fins aquí? Com era la teva vida a El Salvador?
No va ser fàcil prendre la decisió, van ser 4 anys per decidir-me més que tot pel meu fill, no volia deixar-ho ja que ell, és el motor de la meva vida i en aquesta època estava molt petitó, finalment, vaig decidir deixar el meu país i venir a Catalunya i a dia d’avui estem aquí per tenir la qualitat de vida que sempre hem volgut i amb la que vull que el meu fill creixi. A El Salvador em sentia una dona realitzada professionalment, amb una bona feina durant 14 anys en diferents institucions financeres, la meva casa, la meva família, amb una relativa bona economia, però amb mala qualitat de vida que és el que m’importava pel meu fill.
Ets dona, jove, compromesa, treballes per unir les dones salvadorenques a Barcelona, com es viu en un nou país, que és el millor i el pitjor?
I molt compromesa! m’encanta ajudar i que les dones salvadorenques que fan el viatge a Barcelona no hagin de passar per tot allò que he passat i així, tinguin una orientació per a la integració a la societat catalana sense perdre els nostres valors i arrels culturals. El meu lema és “Unides som més fortes”. La meva experiència de viure en un nou país és de dona valenta i forta ja que no és tan fàcil, una societat culturalment diferent, un altre idioma, diferent estil de vida, viure les 4 estacions de l’any que en el meu país ni es veuen, treballar en àrees diferents al què feia a El Salvador. El mateix passa amb les meves companyes salvadorenques que estan lluitant amb ganes per tirar endavant. El millor ha estat viatjar, és un privilegi conèixer més persones de bon cor, així com, tenir millor qualitat de vida. El pitjor ha estat deixar les nostres famílies i cada dia ser més resilients a l’adversitat.
Què penses quan sents a alguna persona dir que els migrants ens treuen els llocs de treball o els ajuts per a les famílies? Coneixes situacions de rebuig o racisme?
Personalment jo no ho he sentit dir ja que amb tots els catalans/es que he tingut una relació social o laboral han estat molt bones persones. Però els migrants venim a fer treballs que ja no es volen fer. Els estrangers migrants aportem un bon percentatge de pagament d’impostos al país i en canvi, les ajudes són comparativament un percentatge menor. Qualsevol persona que realment vulgui conèixer aquesta informació només s’ha d’acostar a la institució pertinent. Però, llastimosament, si he conegut situacions de rebuig o racisme, són minories que no s’imaginen la complexitat de viure en un altre país i que no tenen gens d’empatia.
Com veus el teu futur i el de la teva família? Quins són els teus somnis?
Ja són 5 anys de viure a Barcelona, la meva visió de futur és 20/20 excel·lent, ja que actualment estic establerta amb la meva residència, família, treball, el meu pis aquí a Barcelona, però em queda molt més a fer i sé que vaig pel bon camí. Gràcies a Déu i a les persones que em van ajudar sé que hi ha grans oportunitats. Entre els meus somnis, vull anar de visita al meu estimat país i visitar molts altres països, també seguir estudiant, aprenent i integrant-me a la societat, gaudir de la vida, seguir donant suport a les dones salvadorenques i seguir unint més la nostra comunitat donant a conèixer la nostra cultura. Vull aconseguir superar nous reptes i especialment vull veure el meu fill convertit en tot un professional i amb un bon treball. Espero que aquesta sigui la meva herència: qualitat de vida.
Aquesta entrevista es va publicar al número 10 de 'Nàhuat, revista de solidaritat amb El Salvador' dedicat a la migració salvadorenca: https://www.huacalong.cat/nahuat-num-10-cat/
L’Institut Escola Artístic Oriol Martorell, l’únic centre de Catalunya que aquest curs que ve oferirà el CFGS en Tècniques de Direcció Coral, ha obert la convocatòria de setembre per a la realització de les proves d’accés a aquests estudis, en haver quedat places disponibles. La inscripció es podrà fer fins a l’1 de setembre i la prova tindrà lloc aquell mateix divendres, 3 de setembre.
Els estudis, que tenen una durada de 1.425 hores, busquen millorar en la qualificació i professionalització dels directors del nostre país, i capaciten per aplicar les principals tècniques de direcció coral, basades en l’elaboració de repertoris, en l’adquisició de tècniques d’expressió, en la gestió d’un projecte musical i en l’organització d’equips artístics. Les persones que acreditin haver superat el quart curs d’ensenyaments de grau professional de música o un curs superior, així com les persones que hagin superat la prova específica d’accés als ensenyaments artístics superiors de música o els estiguin cursant, estan exemptes de realitzar la prova d’accés.
Més informació:
The post Ampliat el termini d’inscripció al CFGS en Tècniques de Direcció Coral appeared first on Moviment Coral Català.
Oferta de feina com a mediador/a nocturna Agost, setembre i octubre
IDENTIFICACIÓ DEL LLOC DE FEINA
Mediadores/mediadors per a un servei de mediació nocturna a municipi del Vallès Occidental
NOMBRE DE VACANTS
2 (Dos)
OBJECTIU DEL LLOC DE FEINA
Treballar conjuntament i coordinadament amb el cos de la policia local per tal de prevenir i gestionar els conflictes que es puguin donar dins d’aquests espais i a la via pública derivats de l'activitat del Botellot i altres activitat d'oci nocturn.
FUNCIONS A DESENVOLUPAR
Les persones seleccionades s’incorporaran a un servei que te com a objectiu la realització d’un diagnòstic de l'oci nocturn i de gestió de conflictes.
Això passa per saber quines són les situacions de conflicte habituals susceptibles de poder intervenir abans de que escalin i es materialitzin amb violència.
Concretament:
> Fer actuacions de mediació i de Resolució de conflictes
> Ajudar a actuar coordinada i conjuntament amb tots els actors que operen en les zones d’oci nocturn per prevenir i gestionar positivament els conflictes de baixa intensitat.
> Cooperar amb la policia local a gestionar les situacions conflictives que generades per l'oci nocturn a l’espai públic o que es puguin ocasionar en aquest espai.
RESPONSABILITATS
Gestió de conflictes socials en l'espai públic, per a la contenció, control i seguiment d’incidents i conflictes relacionats amb la convivència en zones d’oci nocturn.
FORMACIÓ REQUERIDA
Certificat professional, Diploma d’Especialització, Postgrau o Master Universitàri en la Mediació, Gestió i Resolució de Conflictes socials, públics i comunitaris.
Carnet de conduir A o B.
EXPERIÈNCIA PRÈVIA
Es valora de forma rellevant l'experiència en gestió i resolució de conflictes, especialment relacionada amb l’area d'especialització.
Es valora experiència en la conducció i dinamització de grups.
Es valora experiència en l'àmbit de la intervenció social, ja sigui a través d'administracions o organitzacions del tercer sector, amb gent jove.
APTITUDS
Iniciativa, Autocontrol, Empatia, Assertivitat, Pensament analític, habilitats negociadores i mediadores, gestió emocional, gestió de situacions de crisi.
S’OFEREIX
Contracte mercantil de 3 mesos
Horari: de 23.00 hores de la nit a 06.00 hores* de la matinada, distribuït de la següent manera:
Mesos: Agost, Setembre i Octubre
Dies de la setmana: Divendres i dissabte
*L’hora d’inici i fi del servei es pot veure sensiblement modificada segons l’evolució de l’oci nocturn i les necessitats del municipi a causa de les mesures COVID-19
REMUNERACIÓ
20€/h bruts.
56 hores/mensuals.
1.120 € bruts mensuals per 8 nits de feina.
CURRÍCULUM
Si esteu interessades o interessats adreceu un correu electrònic a info@resoluciodeconflictes.org adjuntant el vostre curriculum vitae de com a màxim 2 pàgines abans del 13 d'agost de 2021
image/jpg
El projecte del col·lectiu de les cambreres de pis permetrà als viatgers reservar les seves habitacions directament amb elles, en hotels en què es respectin els drets laborals.
Una eina de transformació social per netejar el món i inaugurar una nova era del turisme basat en el respecte, la bellesa i el benestar, que anteposi els interessos humans als mercantils a tot el planeta. Així és com defineixen les Kellys el nou projecte de la Central de Reserves que estan tirant endavant a través del web de crowdfunding Goteo.org.
‘Reserva amb les Kellys’ és la campanya que el moviment de les cambreres de pis ha posat en marxa per recollir donacions i fer realitat el projecte. De moment, a menys d’un mes que acabi el termini, han recollit uns 14.000 euros, encara lluny dels 60.000 que necessiten, com a mínim, per assolir l’objectiu.
La Central de Reserves suposa un tomb l’estratègia de les Kellys per defensar els seus drets laborals, greument afectats per la precarietat i l’impacte de la pandèmia. “La situació que estem vivint les cambreres de pis és molt dura, especialment per a aquelles que estan subcontractades, que ja van patir acomiadaments massius quan es va declarar l’estat d’alarma”, explica a Xarxanet la Miriam, una de les portaveus del col·lectiu.
Moltes d’elles, apunta, no han tingut dret a l’atur i s’han vist obligades a sobreviure com han pogut acollint-se a les ajudes dels serveis socials i d’entitats. “L’externalització és un dels grans mals del sector i només provoca retallades de drets, precarietat i malalties a les treballadores, que presenten una gran vulnerabilitat”, afirma.
En aquest context, amb una pandèmia que s’allarga i sembla no tenir final, des del moviment anticipen una nova onada d’acomiadaments quan finalitzin els ERTO, el proper mes d’octubre. Pensant en tot plegat, han decidit plantejar el projecte de la Central de Reserves de las Kellys.
La Central de Reserves permetrà als viatgers reservar les seves habitacions directament a través de les Kellys en hotels en què tinguin presència i puguin assegurar que es respecten els drets de les persones treballadores i no se les explota. Això queda garantit perquè la central anirà vinculada al Segell de Treball Just i de Qualitat, que el col·lectiu impulsa des de fa anys.
Entre altres requisits, els hotels que vulguin obtenir aquest segell hauran de respectar i complir el Conveni Col·lectiu del sector de l'Hostaleria i el Turisme, no externalitzar ni subcontractar els treballs nuclears de l’activitat hotelera, complir amb les lleis de prevenció de riscos laborals, establir una igualtat salarial entre homes i dones o fomentar la contractació de persones que formin part de col·lectius vulnerables.
La Miriam incideix especialment en el compliment de la prevenció dels riscos laborals: “No pot ser que se sotmeti a les treballadores a sobrecàrregues de treball tan brutals, que se’ls demani que facin entre 25 i 30 habitacions en sis o vuit hores, és realment inhumà, ningú retornarà la salut a aquestes treballadores, que amb 40 anys estan trencades i malaltes”, sentencia.
El segell, part essencial del projecte, ja va ser aprovat pel Parlament de Catalunya el 2018, però, d’aleshores ençà, el buit. “Estem a l’agost del 2021 i ni s’ha aplicat ni s’ha fet res, els polítics han faltat al seu compromís i han cedit a les pressions del sector hoteler i els seus interessos econòmics”, subratlla la Miriam. Per això, remarca, “hem decidit tirar pel dret i plantejar la Central de Reserves perquè es compleixin uns mínims i es respectin els drets laborals dels treballadors i treballadores”.
Així, aquest moviment és un canvi de rumb en l’estratègia de les Kellys, que fins ara havien apostat per defensar les treballadores mitjançant mobilitzacions socials, procediments judicials i iniciatives legislatives. En aquest punt, han advertit que moltes treballadores han decidit no organitzar-se per por a les represàlies i la pèrdua del lloc de feina.
No nos gusta polarizar, pero es innegable que o: #BookingKellys o Barbarie.
— Las Kellys Barcelona (@LasKellysBCN) August 5, 2021
Anímate a colaborar en #goteo para poner fin a la esclavitud de las camareras de piso. #YoReservoConLasKellys https://t.co/p8LEQg2CHg pic.twitter.com/ptaO2I3BXO
Igualment, els processos judicials han resultat massa llargs i insostenibles per a les treballadores. “Psicològicament aquests judicis esmicolen a les persones, s’allarguen molt en el temps i són especialment durs quan l’afectada segueix treballant per a l’empresari amb qui té el litigi, perquè és víctima d’assetjament i un menysteniment molt gran”, assenyala la Miriam.
És en aquest context que les Kellys han decidit apostar per aquest projecte, que, consideren, serà un mecanisme efectiu per protegir i cuidar els treballadors i treballadores des del minut zero, sense necessitat de conflictivitat judicial ni sindical. A banda, per a les Kellys vol ser un canvi de paradigma per iniciar “un turisme de la nova era, que afavoreixi el respecte i el benestar per damunt dels interessos econòmics”.
