• Clarinet, cordes i piano: És una fórmula que apareix diverses vegades en l'agenda del mes, tot i que, sens dubte, la cita més destacada és la que presenta a l'Auditori el clarinetista Martin Frost, una de les estrelles mundials d'aquest instrument, el pròxim dia 8 de novembre. Aquest dia, estarà acompanyat per dos components del quartet de corda suec Armida Quarttet i pel pianista Henrik Mawe per interpretar obres de Debussy, Brahms i Messiaen. Martin Frost repeteix actuació el dia 9, però, aquest cop, amb un programa diferent que no inclou piano.
   
• Violoncel, percussió i piano: El pianista, compositor i improvisador Marco Mezquida presenta de nou a l'Auditori el 16 de novembre "Els somnis de Ravel", un recorregut per l'imaginari musical i personal del músic francès. Com és habitual en els projectes de Mezquida, l'obra, difícilment classificable, se situa a mig fer entre la música clàssica, l'experimentació i el jazz. Al costat del pianista, hi haurà el percussionista Aleix Tobías i el violoncel·lista Martín Meléndez. 

 

• Violí, contrabaix i piano: La violinista Anne-Sophie Mutter, una de les grans del seu instrument en l'actualitat, torna a visitar Barcelona i es presenta el 17 de novembre al Palau de la Música al costat del pianista Lambert Orkis, que l'ha acompanyat en nombroses ocasions en les seves famoses interpretacions de les sonates de Brahms, i el contrabaixista Roman Patkoló. Brahms, per descomptat, no falta en el programa, al qual també s'ha sumat una obra cabdal de la història de la música com és la Partita núm. 2 de J.S.Bach i dues peces en homenatge al compositor polonès Penderecki.

 

• Pianos de joguina: Aquest curiós concert se celebrarà el 19 de novembre al Museu de la Música, de la mà del compositor i multiinstrumentista Pascal Comelade, qui va donar un dels seus pianets a la institució i ara explicarà idees bàsiques del seu univers creatiu.

 

• Guitarra i piano:  Per si sols, la guitarra i el piano són els instruments més habituals en la programació (al costat de la veu humana, és clar). No obstant això, junts són una combinació rara de trobar. Aquest 19 de novembre tenim l'oportunitat de veure-ho de la mà d'Izan Rubio, protagonista de les Residències Musicals de la Pedrera, que ha volgut aprofitar la seva estada anual com a músic resident a l'emblemàtica institució per presentar nous punts de vista per als recitals de guitarra.

• Trombó, bombardí i piano: El Duo Eufolknium, format per dos joves intèrprets formats a l'ESMUC, Guillem Lluís i Laia González, actua al Centre Cívic Urgell el 23 de novembre per presentar un programa tradicional de música espanyola, que va de les cançons de Falla, Granados i Villalobos als tangos de Gardel. Com és habitual en el cicle de música dels centres cívics, l'entrada és gratuïta, però cal reserva prèvia

 

• Veu i piano: No és en absolut una combinació estranya en la programació, però aquest mes de novembre destaca per l'abundància i la qualitat de concerts de veu i piano. Hi contribueix la celebració de Festival LIFE Victòria, dedicat precisament al gènere de la cançó. Aquí tenim, ni més ni menys, que a Albert Guinovart com a pianista acompanyant del tenor David Alegret en un concert al Recinte Modernista de Sant Pau el 23 de novembre, o al britànic Sholto Kynoch, que tant ens va impressionar en el concert inaugural de l'edició actual del Festival, aquesta vegada actuant el 27 de novembre al costat de Benjamin Appl, una emergent estrella europea. El fermall al Festival LIFE Victòria ho posaran la impressionant soprano Iréne Theorin, acompanyada del pianista Magnus Svensson, el dijous 30 de novembre.

 

• Piano sol: I encara que els "acompanyants" del piano siguin protagonistes aquest mes de novembre, per descomptat no podem deixar de citar interessants concerts de piano sol, com el recital de Piotr Anderszewski el dia 8 de novembre, Jordi Romero el dia 12 de novembre, Marc Heredia el 17 de novembre o Abraham Tena el 24 de novembre.

Foto: Duo Eufolknium

image/jpg

Seguir llegint... L'agenda de novembre: el piano (i companyia)

image/jpg

• Clarinet, cordes i piano: És una fórmula que apareix diverses vegades en l'agenda del mes, tot i que, sens dubte, la cita més destacada és la que presenta a l'Auditori el clarinetista Martin Frost, una de les estrelles mundials d'aquest instrument, el pròxim dia 8 de novembre. Aquest dia, estarà acompanyat per dos components del quartet de corda suec Armida Quarttet i pel pianista Henrik Mawe per interpretar obres de Debussy, Brahms i Messiaen. Martin Frost repeteix actuació el dia 9, però, aquest cop, amb un programa diferent que no inclou piano.
   
• Violoncel, percussió i piano: El pianista, compositor i improvisador Marco Mezquida presenta de nou a l'Auditori el 16 de novembre "Els somnis de Ravel", un recorregut per l'imaginari musical i personal del músic francès. Com és habitual en els projectes de Mezquida, l'obra, difícilment classificable, se situa a mig fer entre la música clàssica, l'experimentació i el jazz. Al costat del pianista, hi haurà el percussionista Aleix Tobías i el violoncel·lista Martín Meléndez. 

 

• Violí, contrabaix i piano: La violinista Anne-Sophie Mutter, una de les grans del seu instrument en l'actualitat, torna a visitar Barcelona i es presenta el 17 de novembre al Palau de la Música al costat del pianista Lambert Orkis, que l'ha acompanyat en nombroses ocasions en les seves famoses interpretacions de les sonates de Brahms, i el contrabaixista Roman Patkoló. Brahms, per descomptat, no falta en el programa, al qual també s'ha sumat una obra cabdal de la història de la música com és la Partita núm. 2 de J.S.Bach i dues peces en homenatge al compositor polonès Penderecki.

 

• Pianos de joguina: Aquest curiós concert se celebrarà el 19 de novembre al Museu de la Música, de la mà del compositor i multiinstrumentista Pascal Comelade, qui va donar un dels seus pianets a la institució i ara explicarà idees bàsiques del seu univers creatiu.

 

• Guitarra i piano:  Per si sols, la guitarra i el piano són els instruments més habituals en la programació (al costat de la veu humana, és clar). No obstant això, junts són una combinació rara de trobar. Aquest 19 de novembre tenim l'oportunitat de veure-ho de la mà d'Izan Rubio, protagonista de les Residències Musicals de la Pedrera, que ha volgut aprofitar la seva estada anual com a músic resident a l'emblemàtica institució per presentar nous punts de vista per als recitals de guitarra.

• Trombó, bombardí i piano: El Duo Eufolknium, format per dos joves intèrprets formats a l'ESMUC, Guillem Lluís i Laia González, actua al Centre Cívic Urgell el 23 de novembre per presentar un programa tradicional de música espanyola, que va de les cançons de Falla, Granados i Villalobos als tangos de Gardel. Com és habitual en el cicle de música dels centres cívics, l'entrada és gratuïta, però cal reserva prèvia

 

• Veu i piano: No és en absolut una combinació estranya en la programació, però aquest mes de novembre destaca per l'abundància i la qualitat de concerts de veu i piano. Hi contribueix la celebració de Festival LIFE Victòria, dedicat precisament al gènere de la cançó. Aquí tenim, ni més ni menys, que a Albert Guinovart com a pianista acompanyant del tenor David Alegret en un concert al Recinte Modernista de Sant Pau el 23 de novembre, o al britànic Sholto Kynoch, que tant ens va impressionar en el concert inaugural de l'edició actual del Festival, aquesta vegada actuant el 27 de novembre al costat de Benjamin Appl, una emergent estrella europea. El fermall al Festival LIFE Victòria ho posaran la impressionant soprano Iréne Theorin, acompanyada del pianista Magnus Svensson, el dijous 30 de novembre.

 

• Piano sol: I encara que els "acompanyants" del piano siguin protagonistes aquest mes de novembre, per descomptat no podem deixar de citar interessants concerts de piano sol, com el recital de Piotr Anderszewski el dia 8 de novembre, Jordi Romero el dia 12 de novembre, Marc Heredia el 17 de novembre o Abraham Tena el 24 de novembre.

Foto: Duo Eufolknium

image/jpg

Seguir llegint... L'agenda de novembre: el piano (i companyia)

image/jpg

 

• Clarinet, cordes i piano: És una fórmula que apareix diverses vegades en l'agenda del mes, tot i que, sens dubte, la cita més destacada és la que presenta a l'Auditori el clarinetista Martin Frost, una de les estrelles mundials d'aquest instrument, el pròxim dia 8 de novembre. Aquest dia, estarà acompanyat per dos components del quartet de corda suec Armida Quarttet i pel pianista Henrik Mawe per interpretar obres de Debussy, Brahms i Messiaen. Martin Frost repeteix actuació el dia 9, però, aquest cop, amb un programa diferent que no inclou piano.
   
• Violoncel, percussió i piano: El pianista, compositor i improvisador Marco Mezquida presenta de nou a l'Auditori el 16 de novembre "Els somnis de Ravel", un recorregut per l'imaginari musical i personal del músic francès. Com és habitual en els projectes de Mezquida, l'obra, difícilment classificable, se situa a mig fer entre la música clàssica, l'experimentació i el jazz. Al costat del pianista, hi haurà el percussionista Aleix Tobías i el violoncel·lista Martín Meléndez. 

 

• Violí, contrabaix i piano: La violinista Anne-Sophie Mutter, una de les grans del seu instrument en l'actualitat, torna a visitar Barcelona i es presenta el 17 de novembre al Palau de la Música al costat del pianista Lambert Orkis, que l'ha acompanyat en nombroses ocasions en les seves famoses interpretacions de les sonates de Brahms, i el contrabaixista Roman Patkoló. Brahms, per descomptat, no falta en el programa, al qual també s'ha sumat una obra cabdal de la història de la música com és la Partita núm. 2 de J.S.Bach i dues peces en homenatge al compositor polonès Penderecki.

 

• Pianos de joguina: Aquest curiós concert se celebrarà el 19 de novembre al Museu de la Música, de la mà del compositor i multiinstrumentista Pascal Comelade, qui va donar un dels seus pianets a la institució i ara explicarà idees bàsiques del seu univers creatiu.

 

• Guitarra i piano:  Per si sols, la guitarra i el piano són els instruments més habituals en la programació (al costat de la veu humana, és clar). No obstant això, junts són una combinació rara de trobar. Aquest 19 de novembre tenim l'oportunitat de veure-ho de la mà d'Izan Rubio, protagonista de les Residències Musicals de la Pedrera, que ha volgut aprofitar la seva estada anual com a músic resident a l'emblemàtica institució per presentar nous punts de vista per als recitals de guitarra.

• Trombó, bombardí i piano: El Duo Eufolknium, format per dos joves intèrprets formats a l'ESMUC, Guillem Lluís i Laia González, actua al Centre Cívic Urgell el 23 de novembre per presentar un programa tradicional de música espanyola, que va de les cançons de Falla, Granados i Villalobos als tangos de Gardel. Com és habitual en el cicle de música dels centres cívics, l'entrada és gratuïta, però cal reserva prèvia

 

• Veu i piano: No és en absolut una combinació estranya en la programació, però aquest mes de novembre destaca per l'abundància i la qualitat de concerts de veu i piano. Hi contribueix la celebració de Festival LIFE Victòria, dedicat precisament al gènere de la cançó. Aquí tenim, ni més ni menys, que a Albert Guinovart com a pianista acompanyant del tenor David Alegret en un concert al Recinte Modernista de Sant Pau el 23 de novembre, o al britànic Sholto Kynoch, que tant ens va impressionar en el concert inaugural de l'edició actual del Festival, aquesta vegada actuant el 27 de novembre al costat de Benjamin Appl, una emergent estrella europea. El fermall al Festival LIFE Victòria ho posaran la impressionant soprano Iréne Theorin, acompanyada del pianista Magnus Svensson, el dijous 30 de novembre.

 

• Piano sol: I encara que els "acompanyants" del piano siguin protagonistes aquest mes de novembre, per descomptat no podem deixar de citar interessants concerts de piano sol, com el recital de Piotr Anderszewski el dia 8 de novembre, Jordi Romero el dia 12 de novembre, Marc Heredia el 17 de novembre o Abraham Tena el 24 de novembre.

Foto: Duo Eufolknium

image/jpg

Seguir llegint... L'agenda de novembre: el piano (i companyia)

image/jpg

Barcelona Clàssica: Per què els fills d'una flautista i un percussionista comencen a tocar el piano?
Arthur Jussen: Teníem un piano en el nostre saló. Durant el Mundial de Futbol de 1998, la selecció d'Holanda va arribar a la semifinal. Cada vegada que jugaven un partit, sonava l'himne nacional. I a Lucas li encantava. Com el piano hi era, la mare va ensenyar a Lucas a tocar-ho, i així va començar tot. Jo, Arthur, sempre estava escoltant al meu germà gran quan aquest practicava amb el pare o amb la mare. Els meus pares em van explicar que jo també volia tocar el violí, però al final havia de triar un instrument i llavors vaig triar el piano. Probablement volia ser igual que el meu germà, al qual sentia tocar cada dia.

B.C. Alguna vegada, durant la vostra infància o adolescència, vau pensar a dedicar-vos a alguna cosa que no fos la música?
Lucas i Arthur: La veritat és que no. Ens agrada tocar el piano des del primer dia. És ben bé així; ens dóna un munt d'alegria. Per descomptat que ens agraden altres coses: practicar esports, cuinar, sortir amb els amics, etc. Però no hi havia cap altra cosa que ens agradés com a professió que no fos el piano. El que passa és que mai ens vàrem plantejar realment ser pianistes professionals. L'únic que volíem era fer música bonica. El fet que poguéssim guanyar-nos la vida amb això ens converteix en persones molt afortunades.
 
B.C. Esteu desenvolupant la vostra carrera junts, però també us heu format en etapes per separat. Ha ajudat això a convertir-vos en músics complementaris?
Arthur: Per descomptat. Tant si toques sol com acompanyat, és molt important desenvolupar-se per un mateix. Hem tocat junts des de molt joves, de manera que el sentim com una cosa molt natural. Quan Lucas se'n va anar a estudiar a l'estranger, vam estar setmanes sense veure'ns. Vam créixer per separat en aquest temps. Però quan vam tornar a estar junts i a tocar, tot va tornar a ser tan còmode com sempre.

B.C. Lucas va estudiar a Madrid. Mantens el contacte amb la ciutat?
Lucas: Tinc un munt d'amics a Madrid i mantinc el contacte amb això. Quan vénen a Amsterdam, intentem quedar, i fins i tot Arthur ve també. He de dir que no he tornat a l'Escola Reina Sofia, però que sempre he sentit una connexió molt especial amb Madrid. Va ser una etapa important de la meva vida durant la qual vaig aprendre moltes coses, i no només en l'aspecte musical.

B.C. Quins pianistes considereu com a referents?
Lucas i Arthur: Hi ha molts pianistes que ens inspiren: Maria Joao Pires, Arcadi Volodos, Yuja Wang, Severin von Eckardstein ...

B.C. Què va suposar per a vosaltres treballar amb Maria Joao Pires?
Lucas i Arthur: Va ser molt important per a nosaltres. Vam viure amb ella tot un any quan teníem 10 i 13 anys a Portugal i al Brasil. Durant aquest temps, vam tenir moltes classes amb ella. Com els nens són tan fràgils i flexibles, es poden adaptar molt fàcilment al que els hi diu algú. Així que, en el fons, crec que ella va formar la base de la nostra musicalitat.

B.C. Com organitzeu el treball conjunt?
Lucas i Arthur: Sempre discutim junts sobre la millor opció. Algunes vegades demanem consell a gent propera, que poden ser els nostres professors, els nostres pares o els nostres agents.

B.C. Quins són els vostres propers projectes? Són sempre projectes junts o també hi ha alguns per separat?
Lucas i Arthur: Hi ha molts grans projectes per al futur. Per descomptat, el primer són els concerts a Barcelona. Però també estarem tocant a l' Elbphilharmonie d'Hamburg l'any que ve. Hem sentit que la sala és increïble, per dins i per fora, i tenim moltes ganes de veure-ho. A Barcelona i a Hamburg vam tocar junts, però a Holanda tenim un munt de concerts de piano sol. No hi ha una opció que ens agradi més que l'altra; estem satisfets de poder fer les dues coses. Hi ha tant repertori bonic de piano sol ... Si diem que només volem tocar junts, això significaria renunciar a totes aquestes belles obres i definitivament no volem això. I també sentim que és bo per al nostre creixement com a músics tocar tant de forma individual com a duo.

B.C. On us agradaria estar quan compliu 35 anys?
Lucas i Arthur: Oh, és una pregunta complicada. Seria genial estar asseguts en una terrassa de la Rambla amb una cervesa gelada, haha! No, és broma. Només volem desenvolupar-nos com a músics i com a persones. I esperem que la música ens segueixi divertint tant durant els deu anys vinents com fins ara. Però potser resulta que la nostra carrera s'acaba en un parell d'anys: mai se sap. Per això intentem gaudir ara tot el que puguem.

B.C. És aquesta la vostra primera visita a Barcelona?
Lucas: Només he estat una vegada a Barcelona i va ser únicament per un dia. Massa curt! Estic molt content de tornar. Però vaig tenir l'ocasió de visitar la Sagrada Família, que és absolutament meravellosa.
Arthur: Mai he estat a Barcelona i tinc molta curiositat. I he sentit parlar molt bé de l'orquestra. Es veu que tenen un so molt càlid i energètic, el que és fantàstic per a un compositor com Mozart. I combinar això amb un director com Jan Willen de Vriend és una combinació fantàstica. Les circumstàncies són perfectes, així que, si no cometem errors, el concert serà fantàstic.

B.C. Serà la primera audició amb l'OBC del concert de Mozart per a dos pianos. Què voleu comentar de l'obra?
Lucas i Arthur: Bé, un aspecte, molt positiu per als pianistes, és que les dues parts de piano són molt semblants. Normalment, la part 1 de piano és més difícil i interessant que la part 2, però no és per res el cas d'aquest concert. A més, Mozart és sempre fantàstic creant un bonic diàleg entre l'orquestra i els solistes. En els concerts de piano de Mozart, l'orquestra mai no és exclusivament el suport de les parts de piano, el que converteix aquesta obra en una mena de música de cambra. Ens agrada molt: té un munt d'energia positiva. El principi del tercer moviment sempre ens fa somriure, perquè és pura alegria.

image/jpg

Seguir llegint... Lucas i Arthur Jussen: "Mai no ens vàrem plantejar ser professionals: només volíem fer ...

image/jpg

Barcelona Clàssica: Per què els fills d'una flautista i un percussionista comencen a tocar el piano?
Arthur Jussen: Teníem un piano en el nostre saló. Durant el Mundial de Futbol de 1998, la selecció d'Holanda va arribar a la semifinal. Cada vegada que jugaven un partit, sonava l'himne nacional. I a Lucas li encantava. Com el piano hi era, la mare va ensenyar a Lucas a tocar-ho, i així va començar tot. Jo, Arthur, sempre estava escoltant al meu germà gran quan aquest practicava amb el pare o amb la mare. Els meus pares em van explicar que jo també volia tocar el violí, però al final havia de triar un instrument i llavors vaig triar el piano. Probablement volia ser igual que el meu germà, al qual sentia tocar cada dia.

B.C. Alguna vegada, durant la vostra infància o adolescència, vau pensar a dedicar-vos a alguna cosa que no fos la música?
Lucas i Arthur: La veritat és que no. Ens agrada tocar el piano des del primer dia. És ben bé així; ens dóna un munt d'alegria. Per descomptat que ens agraden altres coses: practicar esports, cuinar, sortir amb els amics, etc. Però no hi havia cap altra cosa que ens agradés com a professió que no fos el piano. El que passa és que mai ens vàrem plantejar realment ser pianistes professionals. L'únic que volíem era fer música bonica. El fet que poguéssim guanyar-nos la vida amb això ens converteix en persones molt afortunades.
 
B.C. Esteu desenvolupant la vostra carrera junts, però també us heu format en etapes per separat. Ha ajudat això a convertir-vos en músics complementaris?
Arthur: Per descomptat. Tant si toques sol com acompanyat, és molt important desenvolupar-se per un mateix. Hem tocat junts des de molt joves, de manera que el sentim com una cosa molt natural. Quan Lucas se'n va anar a estudiar a l'estranger, vam estar setmanes sense veure'ns. Vam créixer per separat en aquest temps. Però quan vam tornar a estar junts i a tocar, tot va tornar a ser tan còmode com sempre.

B.C. Lucas va estudiar a Madrid. Mantens el contacte amb la ciutat?
Lucas: Tinc un munt d'amics a Madrid i mantinc el contacte amb això. Quan vénen a Amsterdam, intentem quedar, i fins i tot Arthur ve també. He de dir que no he tornat a l'Escola Reina Sofia, però que sempre he sentit una connexió molt especial amb Madrid. Va ser una etapa important de la meva vida durant la qual vaig aprendre moltes coses, i no només en l'aspecte musical.

B.C. Quins pianistes considereu com a referents?
Lucas i Arthur: Hi ha molts pianistes que ens inspiren: Maria Joao Pires, Arcadi Volodos, Yuja Wang, Severin von Eckardstein ...

B.C. Què va suposar per a vosaltres treballar amb Maria Joao Pires?
Lucas i Arthur: Va ser molt important per a nosaltres. Vam viure amb ella tot un any quan teníem 10 i 13 anys a Portugal i al Brasil. Durant aquest temps, vam tenir moltes classes amb ella. Com els nens són tan fràgils i flexibles, es poden adaptar molt fàcilment al que els hi diu algú. Així que, en el fons, crec que ella va formar la base de la nostra musicalitat.

B.C. Com organitzeu el treball conjunt?
Lucas i Arthur: Sempre discutim junts sobre la millor opció. Algunes vegades demanem consell a gent propera, que poden ser els nostres professors, els nostres pares o els nostres agents.

B.C. Quins són els vostres propers projectes? Són sempre projectes junts o també hi ha alguns per separat?
Lucas i Arthur: Hi ha molts grans projectes per al futur. Per descomptat, el primer són els concerts a Barcelona. Però també estarem tocant a l' Elbphilharmonie d'Hamburg l'any que ve. Hem sentit que la sala és increïble, per dins i per fora, i tenim moltes ganes de veure-ho. A Barcelona i a Hamburg vam tocar junts, però a Holanda tenim un munt de concerts de piano sol. No hi ha una opció que ens agradi més que l'altra; estem satisfets de poder fer les dues coses. Hi ha tant repertori bonic de piano sol ... Si diem que només volem tocar junts, això significaria renunciar a totes aquestes belles obres i definitivament no volem això. I també sentim que és bo per al nostre creixement com a músics tocar tant de forma individual com a duo.

B.C. On us agradaria estar quan compliu 35 anys?
Lucas i Arthur: Oh, és una pregunta complicada. Seria genial estar asseguts en una terrassa de la Rambla amb una cervesa gelada, haha! No, és broma. Només volem desenvolupar-nos com a músics i com a persones. I esperem que la música ens segueixi divertint tant durant els deu anys vinents com fins ara. Però potser resulta que la nostra carrera s'acaba en un parell d'anys: mai se sap. Per això intentem gaudir ara tot el que puguem.

B.C. És aquesta la vostra primera visita a Barcelona?
Lucas: Només he estat una vegada a Barcelona i va ser únicament per un dia. Massa curt! Estic molt content de tornar. Però vaig tenir l'ocasió de visitar la Sagrada Família, que és absolutament meravellosa.
Arthur: Mai he estat a Barcelona i tinc molta curiositat. I he sentit parlar molt bé de l'orquestra. Es veu que tenen un so molt càlid i energètic, el que és fantàstic per a un compositor com Mozart. I combinar això amb un director com Jan Willen de Vriend és una combinació fantàstica. Les circumstàncies són perfectes, així que, si no cometem errors, el concert serà fantàstic.

B.C. Serà la primera audició amb l'OBC del concert de Mozart per a dos pianos. Què voleu comentar de l'obra?
Lucas i Arthur: Bé, un aspecte, molt positiu per als pianistes, és que les dues parts de piano són molt semblants. Normalment, la part 1 de piano és més difícil i interessant que la part 2, però no és per res el cas d'aquest concert. A més, Mozart és sempre fantàstic creant un bonic diàleg entre l'orquestra i els solistes. En els concerts de piano de Mozart, l'orquestra mai no és exclusivament el suport de les parts de piano, el que converteix aquesta obra en una mena de música de cambra. Ens agrada molt: té un munt d'energia positiva. El principi del tercer moviment sempre ens fa somriure, perquè és pura alegria.

image/jpg

Seguir llegint... Lucas i Arthur Jussen: "Mai no ens vàrem plantejar ser professionals: només volíem fer ...

image/jpg