Una frase que em va travessar bastant durant els meus dies a Cracòvia va ser aquesta: La vida només es pot viure si mires cap endavant però només es pot entendre si mires cap endarrere.
La frase la pronunciava un personatge de Memories of a Snail, d’Adam Taylor. La pel•lícula que obria el festival Etiuda&Anima de Cracòvia. Jo vaig mirar enrere i vaig pensar en tot el que m’havia portat fins allà. Era una situació del tot irreal per a mi. Estaria una setmana a una ciutat estrangera, desconeguda, treballant com a jurat pel festival. En molts moments vaig dubtar quan em presentava. Vaig decidir presentar-me com a “Jurat” i, si algú em preguntava de més, li explicava qui era. Ho vaig acabar fent vàries vegades.
El meu padrí dins el festival, si és que aquesta figura existeix, va ser en Konrad Glabek, coordinador de la secció “Etiuda” del festival i coordinador dels convidats. Jo, que mai havia creuat l’antic teló d’acer, m’esperava, d’un polonès productor i organitzador de festivals, una cosa molt més freda, distant i formal. Em vaig trobar amb un home amable, encantador, familiar i amb la sang més calenta que molta gent de la mediterrània. Tot sense restar-li un àtom de professionalitat.
Els primers dies tot m’era aliè d’una manera emocionant, però aliè, tot era líquid, els convidats del festival no sabíem ben bé on seure a l’hora de dinar al restaurant. És maco com, a poc a poc, tot es col·loca al seu lloc i, inclús, en una experiència tan extraordinària com aquesta s’acaben creant hàbits i rutines. La primera de les rutines, el recipient de tot aquest líquid d’il·lusions que jo portava a sobre, era la d’acudir al cinema Agrafka cada tarda, per veure els curtmetratges que hauríem de premiar.
Aquella primera tarda de projeccions, el dia 15 d’Octubre, en Konrad em va presentar a la Magdalena Nowaczyk. Jo estava assegut a les butaques del cinema Agrafka i ella dempeus, em va donar la mà. Tenia una encaixada de mans agraïda, forta, recta, d’aquestes que repetiries. La Magdalena era la meva companya de Jurat, entre els dos hauríem de repartir el Premi de la FICC i una menció especial. Eren 25 pel·lícules i només podríem premiar-ne dues. Vaig pensar que m’hauria de portar bé amb la Magdalena per evitar-me maldecaps.
La primera sessió va entrar dins de les meves expectatives, diria que no les va superar, però les va assolir. Eren curtmetratges de molta qualitat, de temàtiques variades, em va fer il·lusió veure pel·lícules de prodecències diverses: Mèxic, Alemanya, Polònia, República Txeca, Líban, Corea… D’entre les cinc primeres pel·lícules que vam veure em va impactar molt positivament el curt “You River” d’Izabela Zubrycka. Un film que desafiava la narrativa tradicional per explicar la història d’un riu a través d’imatges impactants, en blanc i negre, amb el riu com a protagonista. El riu esdevenia un banquet per una bèstia assedegada, un escenari per una orquestra de carrer, un lloc de pas per un ramat de vaques… Tot fluïa pel seu cabal. I les imatges amb el so eren, en si mateixes, interessants, sense la necessitat d’un fil narratiu fort.
Durant els descansos la Magdalena, que treballava allà al Cinema Agrafka, em va convidar a veure els secrets del recinte. La recepció tenia un cubicle al centre, on es posava una recepcionista, era maca i es deia Nikola, tot i que per mi feia cara de Pam Beesly. La sala estava empaperada amb pòsters de pel·lícules i feia que et sentissis benvingut. Allò, per la Magdalena devia ser com el seu Cinema Paradiso, s’hi organitzava el cineclub. D’aquí poc començaria un cicle de pel·lícules de Wim Wenders que vaig lamentar haver de perdre’m.
Vaig tenir una molt bona primera impressió de la Magdalena, i mentiria si no digués que gran part va ser degut a l’encaixada de mans.
La segona projecció va ser encara més impactant que la primera, sobretot gràcies al curt que va robar-nos el cor tant a la Magdalena com a mi: Coldness. Un western ambientat a la frontera polonesa amb Bielorrussia. Un treballador d’una fàbrica, obligat a cuidar el seu pare moribund es topa amb un fugitiu que travessa la frontera a la recerca d’un lloc millor. La col·lisió entre els seus dos mons és molt violenta en un inici, però la història es torna en un relat sobre la humanitat, els dilemes morals, la soledat i l’empatia.
Els següents dies pertanyen a una espècie de rutina de campament on tots ja sabíem on seure per dinar, quina butaca era la nostra al cinema i quin sabor de Pierogi ens agradava més. A la taula del restaurant vaig trobar un soci magnífic, en Joni Männistö: director, animador i il·lustrador finlandès. L’atzar va insistir a fer que ens trobéssim constantment en totes les activitats del festival i nosaltres ens vam encarregar d’entendre el sentit de l’humor del altre i mantenir-nos junts. Gràcies a ell també vaig poder gaudir molt de l’altra meitat del festival, que en un principi m’era més aliena: la secció Anima. El Festival Etiuda&Anima havia nascut feia 32 anys com un festival que projectava curtmetratges d’estudiants (Etiuda) però aviat va incorporar la secció d’animació a la seva programació. Una decisió que probablement se celebrés molt, perquè actualment el festival és una referència internacional pel que fa a l’animació. Aquest any animadors de talla mundial hi participaven: Lea Vidakovic, Nuno Beato o Peter Lord entre molts altres.
Després de la darrera projecció la Magdalena i jo havíem de posar les cartes sobre la taula i enviar a en Konrad el nostre veredicte abans de les 23:00. La Magdalena, amb la que ja havíem compartit alguna conversa més durant aquells dies, a molt bon criteri va decidir que la seu de la nostra deliberació seria un antic bar de poetes i músics. Vam seure en una taula petita, a la llum d’una làmpada, em va convidar a una xocolata calenta i vam demanar unes cerveses. Vaig treure les meves notes, preses amb la millor cal·ligrafia que vaig poder fer a les fosques, semblaven de la mà del Joker de Joaquin Phoenix, per defensar les meves postures.
A part de Coldness va haver-hi altres curts que em van impactar i vaig gaudir molt. Però no va ser fins a les darreres projeccions que vaig tenir dubtes seriosos a l’hora de quin escollir com al meu cavall guanyador. El premi Quijote de la Federació Internacional de Cineclubs se’l va acabar emportant, com portava dies pensant que pasaria, la Lena Jaworska per “Coldness”.
La deliberació va desembocar en una conversa sobre l’art i la vida a l’alçada de tots aquells poetes polonesos morts que algun dia haurien ensopegat amb la taula en què ens asseiem.
L'entrada Crònica Jurat FICC al Festival EtudiaAnima a Polònia ha aparegut primer a Federació Catalana de Cineclubs.
NOMINATION FOR FICC JURY LA HABANA (CUBA) 2025
Aquest premi és organitzat per la Federació Internacional de Cineclubs que facilita a les diferents federacions la possibilitat de que els cineclubs participin en festivals d’arreu del món com a jurat.
46 FESTIVAL INTERNACIONAL DEL NUEVO CINE LATINOAMERICANO LA HABANA
4 al 14 de desembre de 2025. La Habana – Cuba
Deadline: 7 de novembre
Condicions:
1. La invitació cobreix: Hotel en una habitació individual i àpats, transfers entre l’aeroport i l’hotel.
2. Idioma de treball: Espanyol
3. Data d’arribada: 3 o 4/12
4. Data de partida: 13/12
No es cobreixen despeses del viatge.
El candidat que es presenta, adquireix el compromís d’assistir al festival. En cas de no ser així, haurà de proporcionar un substitut per al seu lloc al jurat del festival. També haurà d’enviar una fotografia i un cv. Els membres del jurat han d’escriure un article en català i Anglès o Francès i portar un catàleg del festival per a la FCC.
Els criteris que es seguiran a l’hora d’escollir els membres del jurat prioritzaran aquells cineclubs i cineclubistes que no hagin participat abans o que ho hagin fet fa temps. En cas de dubtes també es donarà prioritat a aquells que hagin enviat abans la seva candidatura.
El festival acreditarà al jurat FICC per tenir accés lliure a totes les projeccions.
La candidatura s’enviarà al comitè de selecció de la FICC que terminarà de decidir.
Els qui estigueu interessats en ser un dels membres del jurat, ens ho heu de comunicar responent aquest mail i omplir aquest formulari
L'entrada Convocatòria per anar de Jurat Internacional a La Habana 2025 ha aparegut primer a Federació Catalana de Cineclubs.
En una petita illa grega, la Sophie està a punt de casar-se i somia amb descobrir qui és el seu pare perquè l’acompanyi a l’altar. El problema és que la seva mare, la Donna, mai no li ha revelat la veritat. Quan la Sophie troba l’antic diari de la seva mare, decideix convidar tres homes del passat de la Donna, convençuda que un d’ells és el seu pare. La inesperada trobada farà aflorar records, secrets i emocions que canviaran la vida de tots per sempre. Tot plegat, explicat a través de les cançons més emblemàtiques d’ABBA, en un musical ple d’humor, tendresa i molta música.
Els preus com sempre són 10 euros entrada general, 7 discapacitats, familia nombrosa, monoparental o jubilats i socis gratuït.
Pots venir a veure aquesta meravellos obra el 8, 15 i 29 de novembre a les 20:00h i el 9, 16 i 30 de novembre a les 18:00h.
Pots aconseguir la teva entrada en aquest link: https://www.eventbrite.com/cc/mamma-mia-4711863
