L’Acadèmia del Cinema Català incorporarà el pròxim 16 de juliol sis nous Membres d’Honor. Entre ells el nostre ex president i Soci d'Honor, en Josep Maria López Llaví.
Josep Maria López Llaví (Barcelona, 1941) ha tingut una intensa trajectòria en el camp polític i en defensa de la cultura i la llengua catalanes, combinada amb la seva activitat en l’àmbit del cinema. Crític i comentarista cinematogràfic a Serra d'Or, Destino, l'Avui, El Temps i Diari d'Andorra, president de la Federació Catalana de Cineclubs i membre del Consell Consultiu de Plataforma per la Llengua, on ha treballat per promoure el català al cinema i com a eina de cohesió social.
Va ser president de la nostra entitat a principi dels anys 90 i va ser membre de la Junta Directiva fins a fa molt poc temps. I per tant, molt vinculat a la vida associativa de la federació on sempre va aportar des de la seva experiència cinèfila i la seva militància associativa. La seva feina a la federació va ser cabdal en la inclusió de la FCC en el sí de la Federació internacional de cineclubs. L'any 1991 va organitzar la reunió a Barcelona de la Confederación de cineclubs del Estado Español. Al 2003 va ser nomenat Soci d'Honor de la FCC en els 25 anys de l'entitat.
En motiu del nostre 40 aniversari li vam fer saquesta entrevista per l'exposició a la Filmoteca de Catalunya
image/jpg
El Grup Català d’Empresa i Drets Humans format per diferents entitats ha presentat una web que mostra les vulneracions d’algunes empreses en matèria de drets humans. El mapa és col·laboratiu i està en llicència copy left.
La Taula de Colòmbia va presentar el passat 30 de juny la web Alerta Drets Humans. Aquesta web és un instrument que permet visualitzar de manera clara i comprensible les vulneracions de drets que practiquen empreses que operen a Catalunya i arreu del món. Mitjançant aquesta pàgina web es pot obtenir informació, rigorosa i contrastada sobre casos, empreses, tipus de vulneracions i sectors econòmics, on s’ha produït una agressió als drets humans.
Aquesta setmana hem publicat el web https://t.co/gjqJg5nl2D que recull casos d’empreses transnacionals amb vinculació catalana que vulneren els #DDHH allí on treballen
— Taula Colòmbia (@TaulaColombia) July 2, 2020
És el cas d’Iberpotash al Bages, o Castor i Renace del grupo ACS (Florentino Pérez) #EmpresaiDH pic.twitter.com/JIiVIjssb2
Aquesta pàgina web ha estat desenvolupada per 15 organitzacions que pertanyen a dues plataformes d’entitats, que són la Fede.cat-Organitzacions per a la Justícia Global i la Taula Catalana per la Pau i els Drets Humans a Colòmbia.
Segons declaracions d’Alejandra Durán, membre de l’equip de Comunicació de la Taula Catalana per la Pau i els Drets Humans a Colòmbia: "a les organitzacions que formen part del grup d’empresa i drets humans els preocupa veure la gran quantitat de casos que relacionen vulneracions de drets humans, ambientals i laborals, amb empreses i grans grups empresarials".
Duràn especifica que: "l’objectiu de la web és incidir sobre les institucions catalanes, a fi que creïn el Centre Català d'Empresa i Drets Humans, que ha de ser un centre públic que vetlli perquè les empreses catalanes respectin els drets humans allà on sigui que s'estableixin. La web també pretén fer incidència social a la població catalana".
La web Alerta Drets Humans és un mapa col·laboratiu on les entitats que formen part del grup català d’empresa i drets humans poden aportar informació i referenciar-la geogràficament. Alejandra Duràn comenta "la informació que conté el mapa està contrastada amb les persones, col·lectius i organitzacions que es troben als territoris afectats, que són els que coneixen directament el cas. Com us podeu imaginar aquesta és una tasca que requereix un cert temps d'anàlisi a fi de poder contrastar la informació i garantir el rigor en la investigació".
Tanmateix si alguna persona vol aportar més informació, Durán comenta "de moment, són les entitats que conformen el grup d'empresa i drets humans les que introdueixen les dades a la base de dades que alimenta el mapa. Ara bé, en cas de tenir coneixement i interès per poder incloure un cas al mapa, qualsevol persona, institució o organització es pot posar en contacte amb nosaltres al correu alertadh@lafede.cat".
Perquè el missatge arribi molt més lluny del que pot arribar, Alejandra Durán comenta "Hem establert la llicència "copy left" amb l'objectiu que els continguts de la web es puguin utilitzar lliurement, per qualsevol persona, sempre que es citi la font. Es tracta d'una decisió ètica i també política que hem optat des del grup d'empresa i drets humans i que correspon els mateixos objectius de la web: esdevenir una eina útil per cooperar amb tothom qui vulgui treballar en la defensa dels drets humans".
L’objectiu de les propostes és defensar el dret a l’habitatge i protegir a les famílies vulnerables que s’han vist afectades per la Covid-19.
L’actual crisi sanitària ha portat al límit a milers de famílies, amb una situació de màxima vulnerabilitat a les seves llars. Silvia Abadia, coportaveu del Sindicat de Llogateres, alerta que s’ha d’evitar una crisi com la que es va viure al 2008.
“El que vam patir al 2008 va precaritzar el dret a l’habitatge i milers de llars van passar a les mans dels bancs. Es van donar facilitats a inversors estrangers i es va modificar la llei d’arrendaments urbans que va restar drets als llogaters i llogateres, donant molts beneficis a les grans empreses”.
“Els contractes de lloguers van passar de 3 a 6 anys i el mercat mobiliari va tornar-se més volàtil. En els darrers 10 anys s’ha generat una bombolla immobiliària amb un augment del lloguer del 40%, fet que ha provocat que milers de famílies a l’estat d’espanyol en qüestió de 5 anys s’han vist ofegades per aquesta carrega econòmica”, remarca Abadia.
Arran de la crisi de la Covid-19, l’economia de l’estat s’ha paralitzat, afectant sobretot a les famílies més vulnerables. “Si l’economia productiva s’atura, no té cap mena de sentit que l’economia rentista i el sector financer vinculat amb l’àmbit immobiliari segueixi creixent”, alerta Abadia.
Per aquest motiu, el Sindicat de Llogateres ha elaborat un llistat de 10 mesures perquè el govern actuï de forma immediata i converteixi aquestes demandes en normes legals i polítiques i d’aquesta manera s’estableixin unes bases de canvi de rumb en la història de la política d’habitatge a l’Estat espanyol.
El Síndic ha presentat les mesures a la Comissió de Reconstrucció Social i Econòmica del Congrés de Diputats, amb propostes conjunturals i propostes estructurals.
1. Suspensió i reducció dels lloguers per a les famílies afectades per la pandèmia.
Es demana que les persones arrendatàries acceptin la disminució de les rendes sense prioritzar el cobrament d’imports inflacionats amb ajudes. “Demanem que es suspenguin fins que no es surti de l’estat d’alarma o no s’estabilitzi la situació econòmica. D’altra banda, si es redueixen els lloguers a la meitat moltes famílies podrien fer front a aquest cost”, apunta Abadia.
2. Conversió d’habitatges desviats al mercat turístic al parc d’habitatges de lloguer estables i assequibles.
Es reclama que els Habitatges d’Ús Turístic (VUT) entrin en les bosses municipals de lloguer estable per eliminar el lloguer volàtil. Es vol implantar a través de mesures positives com les ajudes i mesures coercitives com augmentar impostos al lloguer turístic o de temporada, i penalitzar l’habitatge buit.
3. Informació i transparència per a poder desenvolupar política pública.
El Síndic assegura que és fonamental afinar el coneixement del parc d’habitatge existent. L’organització ho vol fer mitjançant el dipòsit de fiances i de la fiscalitat, obligant a declarar el lloguer, però també amb una estadística periòdica sobre lloguers per part de l’INE.
Degut a que les dades actuals estan controlades per portals immobiliaris privats amb interessos econòmics, es demana una estadística oficial i pública sobre preus, forquilles, composició social del inquilinat i perfil de la persona arrendadora.
4. Fiscalitat.
Es reclama una regulació del mercat a través d’una fiscalitat rigorosa, així com la declaració de les activitats empresarials d’aquest àmbit i que es tributi com a tal.
5. Regular i estabilitzar la realitat del lloguer.
El síndic demana estabilitat a la relació arrendatària, seguretat de tinença per a la persona arrendatària i seguretat de cobrament per a la persona arrendadora amb les següents mesures:
6. Habitatge buit.
S’exigeixen polítiques que mobilitzin l’habitatge buit, sancionant aquest tipus d’habitatge i mobilitzant-lo cap al mercat lliure i el mercat de lloguer assequible mitjançant l’Estat.
7. HPO indefinida i de lloguer.
Es demana al sector privat corresponsabilitat en la línia del Decret 17/2019 de la Generalitat de Catalunya. Una regulació perquè qualsevol obra nova o de gran rehabilitació hagi d’incorporar un percentatge alt de VPO indefinida de lloguer, com a Euskadi i Catalunya.
8. SAREB.
Es reclama mobilitzar tot l’habitatge de la SAREB i els seus fons d’inversió per a ampliar el parc d’habitatge públic i habitatge social.
9. SOCIMIs i fons d’inversió.
Es pretén eliminar els vehicles d’especulació immobiliària com les Societats Anònimes Cotitzades d’Inversió Inmobiliaria (SOCIMIs), destinant la seva cartera de pisos a augmentar el parc protegit d’habitatge. D’aquesta manera i de forma més immediata també es demana suprimir els privilegis i les exempcions fiscals a les SOCIMIS, vises daurades, fons d’inversió i societats patrimonials.
10. Modificació de la Llei d’Enjudiciament Civil (LEC) en matèria d’arrendament.
Amb la modificació d’aquesta llei es volen prendre les següents mesures:
Segons un informe de la CCAR, l’Estat espanyol va ser per primer cop el tercer país de la Unió Europea amb més sol·licituds.
Catalunya va rebre durant l’any 2019 un total de 13.270 sol·licituds d’asil internacional, una xifra que representa un 65% més respecte el 2018, quan es van rebre 8.407. Aquesta diferència es posa més de relleu si es compara amb l’any 2017, quan es van rebre 3.926, la qual cosa representa un augment d’un 240% l’any passat. Segons l’informe ‘Les persones refugiades a Espanya i Europa’ 2020 publicat per la Comissió Catalana d’Ajuda al Refugiat (CCAR), Catalunya va ser el segon territori amb més sol·licituds de l’Estat espanyol, amb un parcial de l’11%.
Pel que fa a les dades desglossades per províncies, Barcelona va ser la segona amb major nombre de sol·licituds en tot l’Estat espanyol, amb 11.711, xifra que representa el 10% del total a Espanya. Tanmateix, Barcelona aglutina el 88% de sol·licituds d’asil a Catalunya, amb un augment percentual en els darrers tres anys del 239% en el nombre de sol·licituds fetes a la província de Barcelona.
La segona província catalana amb més sol·licituds durant el 2019 va ser la de Girona, amb 755. L’any 2017 en van ser 263, xifra que confirma la tendència en l’increment de les sol·licituds també mantinguda a les comarques gironines. La segueix la província de Lleida amb 553 sol·licituds i la de Tarragona amb 251 durant el 2019, sent les comarques tarragonines on es registra un increment menor respecte l’any 2017.
Segons l’informe de la CCAR, Espanya va ser el 2019, per primer cop, el tercer país de la Unió Europea amb més sol·licitants d’asil, duplicant el rècord històric del 2018, i passant de 57.745 a 115.190 sol·licituds. Malgrat tot, el nombre de persones que va aconseguir la protecció internacional demanada es va reduir, la gran majoria d’origen veneçolà (40.000 persones).
El nombre de sol·licitants d'#asil a Catalunya va ser de 13.270 persones al 2019, un 64,9% més que al 2018 Font:@interiorgob, @EU_Eurostat #estrangershttps://t.co/VEEc08bjMa pic.twitter.com/1wTgV9GCg3
— Idescat (@idescat) June 22, 2020
El 77% de les persones sol·licitants van venir de Llatinoamèrica: Veneçuela (40.906), Colòmbia (29.000), Hondures (6.800), Nicaragua (5.900), El Salvador (4.784) i el Perú (4.000). En aquest sentit, la dificultat en l’obtenció a les persones procedents de Síria, Palestina i Iemen ha fet baixar el nombre de sol·licituds d’aquests països.
Actualment hi ha 79,5 milions de persones desplaçades forçosament a tot el món segons la CCAR, que representen l’1% de la població mundial. A nivell mundial, les principals desplaçades internes són de Colòmbia (8 milions), Síria (6 milions) i República Democràtica del Congo (5 milions). El percentatge és lleugerament superior en dones, amb un 52% del total.
Una altra dada significativa és que 8 de cada 10 persones refugiades es troben en països en vies de desenvolupament.
Malgrat el creixement de les peticions, només es va concedir l’asil al 5,2% durant el 2019, mentre que l’any anterior van ser el 24%. La CCAR ha lamentat que les esperes per formalitzar la sol·licitud hagin superat els 12 mesos, amb diferències grans de temps entre Madrid, la més ràpida, i altres ciutats com València, Bilbao i Barcelona.
A finals del 2019, les oficines d’asil i refugi tenien 133.000 expedients pendents de resolució i a finals del mes d’abril, en quedaven 140.000 per resoldre. A la roda de premsa on es va presentar l’informe van participar en Mahmoud (Egipte) i la Miriam (Hondures), que van explicar les seves històries de fugir per homofòbia i per amenaces i coaccions de les mares respectivament buscant un nou indret que els acollís.
Davant la crisi de la Covid-19, l'entitat vol assegurar el manteniment del lloc de treball del professorat de l'Escola Kalasans, a Dakar.
Dakar s'ha convertit en una de les regions del Senegal més afectades per la Covid-19 i a mitjans de març es va haver de declarar el toc de queda i, a conseqüència, tots els centres educatius han hagut de tancar.
Per altra banda, s'han minvat considerablement els recursos econòmics, afectant el manteniment de les necessitats bàsiques de la llar i dificultant el pagament de les quotes escolars dels nens i nenes, encara que habitualment siguin quotes bastant reduïdes.
Un dels diversos projectes que la Fundació Babel Punt de Trobada (Babel PDT) du a terme al Senegal és l'escolarització dels nens i nenes del barri de Sam Sam, situat a la perifèria de Dakar. Aquesta comunitat es troba en situació de pobresa i, a conseqüència de la crisi sanitària, a l'entitat li preocupa especialment el manteniment del lloc de treball del professorat, "un element essencial perquè els nens i nenes tinguin una educació digna", expliquen des de Fundació Babel.
Des dels seus inicis, la Fundació Babel cobreix part dels costos d'escolarització de l'alumnat de l'Escola Kalasans, com ara els salaris del personal docent, el material escolar o el manteniment de les instal·lacions. Aquest centre educatiu de Sam Sam promou l'accés de més de 280 nens i nenes que han estat exclosos del sistema educatiu públic i des de l'entitat no es vol deixar de vetllar per l'educació de la comunitat.
Malgrat la implicació de Babel PDT a través de fons propis, la fundació demana ajuda per fer possible que Sam Sam continuï educant a petits i joves. Així doncs, per tal de cobrir els salaris dels nou professors i professores fins que aquesta situació es resolgui, s'ha obert un crowdfunding en línia –a través de la plataforma Mi Grano de Arena– per recaptar fons i garantir un dret bàsic com és l'educació.
