LLEGIR, ESCOLTAR I VISIONAR 
image/jpg
Un llistat per poder reflexionar, fer autocrítica i transformar l'impacte de les nostres activitats de lleure a la natura
Amb l'arribada de cada estiu, milers d'infants i joves participen de campaments i altres activitats de lleure organitzades a la natura. Esplais, caus i altres entitats passen uns dies de gaudi i lleure en espais naturals, terrenys d'acampada i cases de colònies. Molts cops, però, no es tenen prou en compte criteris de sostenibilitat durant aquestes estades. Quina és la nostra petjada ambiental?
En aquest llistat es recullen una sèrie de recursos i propostes per a reflexionar, treballar i poder fer activitats de lleure més sostenibles i aconseguir que la natura no ens noti. Alguns recursos serveixen per a poder fer treball de reflexió amb infants i joves, d'altres recursos poden utilitzar-se directament per a canviar patrons de consum i teixir canvis tangibles a les nostres activitats.
Una de les problemàtiques que més ens ha afectat durant els últims anys al territori català és una sequera històrica que ha deixat les reserves d'aigua potable en mínims. Reflexionar sobre el consum d'aigua que fem durant les nostres activitats de lleure i poder reduir-ne el consum és cabdal per tal que infants i joves puguin formar part de la solució i no pas del problema.
El MCECC, conjuntament amb la Direcció General de Joventut, ha recopilat una sèrie de jocs i activitats adaptades a totes les edats, per poder reflexionar, debatre i comprendre aquesta temàtica a fons. Podeu trobar totes les fitxes d'activitat, aquí.
Què mengem quan marxem de campaments? I més important encara: d'on ve el menjar que comprem? Estem propiciant el consum de quilòmetre zero, l'economia social i solidària, la petita pagesia? O estem consumint en grans cadenes de supermercats que importen els aliments d'altres parts del món, contribuint a l'augment del transport de mercaderies global?
Si realment volem organitzar i dissenyar campaments i educació en el lleure sostenible, hauríem de poder respondre amb claredat a aquestes preguntes. Apostar per un consum de proximitat, potenciant la pagesia local i els projectes d'economia social i solidària del territori. Per tal de posar-ho fàcil, existeix el mapa del Pam a Pam, un recurs que podrà ser de gran interès per a trobar punts per tot el territori català on comprar els nostres aliments.
El trobaràs aquí.
Quan es cuina per molta gent és complicat encertar en les quantitats i a vegades pot sobrar menjar. Per les condicions de molts terrenys d'acampada i campaments, on no es disposa de prou espai de frigorífic i congelador, conservar aquests aliments cuinats es complica. És per això que portar una bona planificació dels menús i les quantitats de menjar que necessitarem comprar adequades pel nombre de participants ens ajudarà a no malbaratar menjar.
En aquest enllaç trobareu recursos dissenyats pel col·lectiu Espigoladors per reflexionar i comprendre el malbaratament alimentari i treballar per no llençar menjar durant els nostres campaments.
A l'hora de rentar els plats o de tenir cura de la higiene personal cal evitar consumir productes de neteja que no siguin biodegradables i ecològics. Molts cops, de campaments, duem a terme aquestes activitats en espais que no tenen un drenatge d'aigües correcte. Per tant, les aigües residuals simplement es filtren cap al sòl.
En aquest enllaç de la botiga virtual de Brownsea (Minyons Escoltes i Guies) podreu trobar alternatives ecològiques tant de sabó de plats com de productes d'higiene personal per a les vostres activitats de lleure estivals. També hi ha opcions de gran format, per poder compartir entre totes les participants i no generar tants residus plàstics.
Si parlem de sostenibilitat, no podem oblidar-nos de nombrar els mitjans de transport. La forma com ens movem pel món influeix molt en la petjada de diòxid de carboni que emetem. A vegades tenim poques opcions per poder arribar a la nostra destinació, sobretot si parlem de pobles o terrenys rurals on la xarxa de transport públic disminueix.
Un recurs interessant per treballar la sostenibilitat en els nostres viatges és la calculadora de la nostra petjada de C02. En aquest enllaç podràs veure quin impacte generem, comparant diferents opcions, quan ens movem pel territori. I potser, als pròxims campaments, busquem opcions on puguem agafar més trens i menys cotxes particulars per arribar!
Els camps de treball estivals són una manera d’obrir l’escoltisme, els seus valors i les seves pràctiques, a joves que no hi participen durant l’any
Des de l’any 2006, cada estiu la Fundació Josep Carol promou i organitza camps de treball de diferents temàtiques i àmbits pel territori català. Aquesta entitat, vinculada a Escoltes Catalans, treballa per promoure l’escoltisme i els seus valors, i els camps de treball estival són un dels seus projectes més importants. Durant aquests camps, els joves que hi participen poden gaudir d’una experiència d’intervenció comunitària, com també del contacte amb la natura i de la interacció amb altres joves.
Aquest any, la Fundació organitza 9 camps de treball diferents en indrets del territori com Pont de Suert, Cunit o Ascó, per posar alguns exemples. El nombre de participants s’eleva fins a 198 joves (d’entre 14 i 17 anys) i també hi treballen 26 monitors i monitores de lleure. Els camps de treball tenen una durada de quinze dies i s’hi desenvolupen activitats lúdiques i de lleure combinades amb la realització de tasques de servei a la comunitat.
“No és una simple activitat de vacances. Són uns dies que afavoreixen unes experiències enriquidores i proposen unes actituds i valors que ben segur ajudaran a desenvolupar una manera de fer i de viure” afirma Joan Toronell, director de projectes de la Fundació Josep Carol.
#CampsTreball | Ahir van finalitzar els camps de treball de Pont de Suert, Vinaixa, i Vimbodí i Poblet!
— Fundació Escolta Josep Carol (@FundacioEJC) July 15, 2024
Però ep! això no s’acaba!! Ahir també vam encetar els de Pinell de Brai i Caseres!
Continuem recuperant el patrimoni i fent servei a la comunitat#ProjectesEducatius pic.twitter.com/dpGYkvpfTS
Un camp de treball s’assimila a altres activitats de lleure com unes colònies o uns campaments, però també té les seves peculiaritats. Joan Toronell explica que “els joves no es coneixen entre elles i són d’arreu del territori, fet que afavoreix la diversitat de pensament i maneres de fer dins del grup”.
Aquests camps de treball són un espai de coneixença i convivència per a aquests joves, i com conclou Toronell “les participants han d’estar disposades a conviure, treballar i gaudir del grup, respectant sempre les creences de cadascú. És un lloc on tot es fa entre totes”.
L’element clau del camp de treball és la intervenció comunitària, que es tradueix en una tasca tècnica: cada camp és diferent i comporta tasques i feines diverses, però normalment se centren en temàtiques ambientals, culturals, arqueològiques o patrimonials.
Enguany els camps de treball estan molt enfocats en la memòria històrica i la recuperació de patrimoni. Els dos camps que s’organitzen a la comarca de les Garrigues, com també el camp de treball de la Fatarella i el de l’Alta Ribagorça, dirigeixen la seva tasca tècnica en la recuperació i restauració de camins antics que han estat malmesos per les inclemències del temps.
Els camps de Cunit i de Vimbodí i Poblet també es centra en la recuperació d’elements patrimonials. En el cas de Vimbodí i Poblet, el projecte es basa a netejar i desbrossar el pati de l’antic convent que va funcionar com a escola. Va ser abandonada de fa temps i que la vegetació ha convertit en impracticable. En el cas de Cunit, es treballa en salvaguardar patrimoni com cabanes de pedra seca i aljubs (antics dipòsits per recollir aigües pluvials).
L’altre gran eix temàtic d’enguany és la recuperació de la memòria històrica. Hi ha fins a tres camps de treball diferents, tots situats en zones properes a la batalla de l’Ebre, on els objectius són rehabilitar, recuperar i netejar trinxeres i altres elements històrics, executant tasques arqueològiques amb l’ajuda de professionals.
Els tres camps de treball es troben a Ascó, Pinell de Brai i Caseres, entre les comarques de la Terra Alta i la Ribera d’Ebre. Aquest fet no és casual, ja que fa anys que la Fundació Josep Carol col·labora amb el Consorci Memorial dels Espais de la Batalla de l’Ebre (COMEBE) en l’organització d’aquests camps.
Darrere d’aquests quinze dies de feina, comunitat i lleure hi ha un treball pedagògic molt important. Joan Toronell afirma que “el mètode educatiu dels camps de treball es vertebra a través de la pedagogia de l’acció i es concreta en l’aprendre fent.” Afegeix que la Fundació “creu en la participació activa dels joves en el seu propi procés d’aprenentatge, posant-los en el centre de la intervenció educativa”.
Però l’objectiu dels camps també és poder incidir en el territori on es realitza. Així doncs, es busca que els projectes que es desenvolupen tinguin un poder transformador i puguin ajudar a resoldre problemàtiques dels pobles on es realitzen.
“Es busca que els projectes pels camps siguin a llarg termini, de manera que tinguin una projecció d’anys vista. Cada camp té les seves particularitats, de manera que n’hi ha que durant sis anys seguits no s’esgota la tasca tècnica i d’altres que amb dos anys, la feina ja queda enllestida. Pot ser que un mateix municipi realitzi intervencions diferents d’un any a un altre” explica Toronell, director de projectes de la Fundació.
Globalment els camps de treball són molt ben valorats per les persones joves que hi participen. La gran majoria repeteixen en edicions futures, però el més importants és que s’aconsegueixen teixir amistats fortes i duraderes després de quinze dies de treball en comú. “ El que millor valoren les participants és la convivència en grup. És una experiència que marca força de per vida” sintetiza Joan Toronell.
Més de 70 joves col·laboren en tasques de recuperació de memòria democràtica a les Terres de l'Ebre
— Joventut (@joventutcat) July 16, 2024
ℹ️ Tenen entre 14 i 17 anys, i participen en camps de treball per recuperar trinxeres i vestigis de la Batalla de l’Ebre
https://t.co/Yd7OH7r5Z7 pic.twitter.com/WaZIMRO2LC
Artistes d'arreu de l'estat han pintat més de trenta persianes de locals abandonats amb motius de justícia global i memòria històrica.
Quan es passeja pel barri del Raval, a Barcelona, en especial per la zona del Raval Sud, on es troben carrers amb tanta història com són Santa Madrona, Om o Peracamps, és sorprenent la quantitat de locals buits presents en aquesta zona del barri. Sovint aquests locals són fàcilment identificables pel seu exterior, on es poden observar persianes baixades i, sovint, vandalitzades.
Les veïnes del barri, davant l'abandonament i la falta d'activitat a la zona, van traslladar aquesta inquietud a les tècniques de barri i és així com, amb la col·laboració d'altres entitats, com La Traginera – Comunalitat Urbana de Ciutat Vella i Street Art Barcelona neix el projecte 'Ravaleart', que s'acaba de presentar, coincidint amb la Festa Major del Raval.
Antoine Careil, responsable artístic del projecte, explica que 'Ravaleart' "neix de la reivindicació de les veïnes del Raval Sud que volien dinamitzar aquesta zona del barri". A més, "des de La Traginera", afegeix la tècnica municipal del barri del Raval, Glòria Torres, "se'ns va plantejar l'objectiu d'intervenir en els espais públics del barri". A aquest objectiu se li va sumar la intenció de treballar l'entorn recollida en el Pla de Comerç del barri, impulsat per l'Eix Comercial del Raval i a Amics i Comerciants de Nou de la Rambla.
Un cop detectada la necessitat i localitzats els agents comunitaris per treballar-la, les entitats del projecte 'Ravaleart' es van plantejar com podien dinamitzar el Raval Sud, alhora que feien visible la gran quantitat de locals buits i l'abandonament de la zona. "L'any passat", explica Careil, "es va fer una primera prova d'intervenció en l'espai públic que va consistir a pintar les persianes abandonades del carrer Santa Madrona i que va tenir molt èxit entre el veïnatge".
Enguany, el projecte s'ha expandit amb un pressupost més elevat, els pertinents permisos i convidant a participar a moltes més artistes. A la convocatòria d'aquesta segona part del projecte s'han apuntat més de vuitanta artistes, de les quals s'han escollit trenta-cinc i, en paral·lel, s'ha fet una selecció de deu artistes locals que han desenvolupat projectes de més gran format a persianes icòniques del barri.
Una de les artistes que han participat del projecte és l'Alejandra De la Torre, originària del País Valencià, que ha pintat la persiana de la Fundació Joan Salvador Gavina, situada al carrer Nou de la Rambla, 39.
"Quan em van proposar pintar una persiana aquí al Raval", explica l'artista, "el primer que ens van dir era que buscaven donar missatges positius sobre el barri". Amb aquesta premissa, De la Torre es va posar a investigar i va quedar fascinada per la gran història de lluita obrera del barri. "El que més em va sorprendre és que, gràcies a una vaga que es va fer al barri, es va aconseguir la jornada laboral de vuit hores i aquesta va ser la inspiració pel meu mural".
Una de les grans inspiracions dels murals amb què s'han decorat les més de trenta persianes escollides, han estat les pròpies veïnes de l'Illa Raval Sud. Per recollir les seves històries, el projecte 'Ravaleart' ha incorporat també una part pedagògica de formació a joves que han après a elaborar un vídeo comunitari a través de les històries de les veïnes.
La Traginera i la cooperativa Colectic han estat les encarregades de dur a terme aquesta formació que ha comptat amb quatre sessions, dues teòriques i dues pràctiques, on les joves participants han après els fonaments de l'audiovisual comunitari i han pogut practicar gravant i editant les entrevistes a les veïnes del Raval Sud que després s'han enviat a les artistes perquè inspiressin les seves creacions.
La Neima, una de les participants en la formació, destaca que les sessions li han servit per “conèixer com fer la gravació i edició de vídeos” que podrà aplicar als seus propis projectes. Per la seva part, la seva companya Ariadna explica que, mitjançant el projecte “he pogut conèixer el barri a través de les persones que viuen aquí i poder plasmar-ho a les persianes em sembla molt xulo”.
Després de mesos de treball, el projecte 'Ravaleart' es va presentar el passat 28 de juny mitjançant una ruta amb les veïnes i les artistes, on s'anaven visitant cadascuna de les persianes intervingudes, algunes ja acabades i altres on encara s'estava treballant. D'aquesta manera, les artistes van poder explicar al veïnat en què s'havien inspirat, quina era la seva relació amb el barri i què suposava per a elles participar d'un projecte com 'Ravaleart'.
Alejandra De la Torre explica que, per a ella, participar del projecte li ha servit per conèixer quin és el panorama artístic fora de la seva ciutat i que, a més, "com el projecte m'ha obligat a investigar, ara puc veure el Raval d'una altra manera". Per la seva part, la María, veïna del barri i participant de la ruta, explica que creu que aquesta iniciativa portarà molta vida al barri i que "totes les persianes li agraden, perquè cadascuna té el seu valor".
Al projecte 'Ravaleart' han participat La Traginera – Comunalitat Urbana de Ciutat Vella, l'Associació de Veïns Illa Raval Sud, l'Eix Comercial del Raval, Street Art Barcelona, el Districte de Ciutat Vella i el Pla de Barris.
El president de la Penya Barcelonista de Vidreres recomana les participacions de Nadal de La Grossa amb La Dooble.
Ja és aquí la tercera edició de La Dooble, l’alternativa catalana a les participacions de Nadal de Loteries de Catalunya que dona suport al teixit associatiu de Catalunya, enguany també de la mà de La Grossa. La Penya Barcelonista de Vidreres va guanyar un dels premis de l'edició anterior, concretament el premi promocional de 20.000€.
En total, aquesta entitat va distribuir 250.000€ amb les participacions adquirides. Francesc Xavier Navarro, que és president de la Penya Barcelonista de Vidreres des del mateix 2023, l'any en què van participar a La Grossa amb La Dooble, comparteix en aquest breu vídeo les raons que els van dur a sol·licitar les participacions.
Per a sol·licitar les participacions a La Dooble amb La Grossa, les entitats hauran de registrar-se a la web de La Dooble. Un cop fet això, hauran de triar el número de participació, per al qual podrà fer fins a 2.500 participacions impreses en paper sense cost. Aquest número tindrà cinc xifres i serà únic per a cada entitat. També caldrà indicar l'import del donatiu que voldrà demanar per les participacions.
A més, un cop registrades, les entitats hauran d'escollir un punt de venda on podrà fer totes les gestions relacionades amb les participacions, com ara fer les següents comandes, recollir els talonaris i fer la devolució de les participacions no venudes.
Fins ara, i gràcies a aquestes participacions, Loteries de Catalunya ja ha destinat 300 milions d'euros a accions socials. Així ho diu el lema d'enguany: "La Grossa amb la Dooble toca, perquè us toca La Grossa, perquè us toca La Dooble i perquè ens toca a tots".
