Entre les organitzacions denunciants es troben diverses entitats catalanes, com ara la Fundació Finances Ètiques o el Centre Delàs d’Estudis per la Pau.
La setmana passada es va celebrar a Madrid la Junta General d’Accionistes de l’empresa Indra, la multinacional espanyola que ofereix serveis de consultoria sobre transport, defensa, energia, telecomunicacions, serveis financers. Durant l’acte, més d’una vintena d’organitzacions d’arreu de l’estat van intervenir per denunciar l’enriquiment de la companyia a costa de la producció d’armament i la militarització de fronteres.
Aquesta acció ha estat promoguda per la Fundació Finances Ètiques, el Centre Delàs per la Pau, Alternativa Antimilitarista MOC, Internacional de Resistentes a las Guerras, Ecologistes en Acció i Desarma Madrid, que han liderat a les més de vint entitats aplegades a la campanya ‘Desarmando Indra’.
Durant l’acció, Koldobike Velasco, activista de la campanya, va traslladar, en nom de tots els col·lectius, la denúncia dels vincles de l’empresa amb el "negoci de la guerra i la militarització de fronteres", convidant a reflexionar a les accionistes i directives. En la intervenció, a més, es va destacar que "Indra continua prioritzant el benefici econòmic per davant de qualsevol consideració ètica o moral i mantenint diversos negocis amb el govern de Netanyahu".
Velasco també va denunciar com "Indra s’ha convertit en col·laboradora essencial en diverses accions il·legals d’Israel" i que l’empresa "no té intenció de deixar de fer-ho ni tan sols quan el govern espanyol ha emprès accions en aquesta direcció".
La campanya ‘Desarmando Indra’ també ha volgut destacar l’impacte mediambiental de la companyia. Segons un estudi de les organitzacions independents britàniques, Conflict and Environmental Observatory i Scientists for Global Responsibility, Indra es troba entre les cinc principals empreses de seguretat de l'Estat espanyol que més emissions de gasos d'efecte d'hivernacle produeixen.
Algunes de les entitats que també s’han sumat a aquesta campanya són Regularización Ya, FundiPau i el Servei Civil Internacional de Catalunya.
El festival, que se celebra del 2 al 7 de juliol, s’ha convertit en un espai comunitari i intergeneracional per trencar estereotips i reflexionar sobre la vellesa.
“El festival no és només un espai de consum cultural, sinó que va molt més enllà i s’ha convertit en un espai amb valor educatiu, de xarxa, de connexió emocional i de diversitat per a les persones grans”, assegura l’Alfredo Cohen, director de La GRAN pantalla, el Festival Internacional de Cinema de les Persones Grans de Barcelona.
Entre el 2 i el 7 de juliol, el festival, ideat per l’associació elParlante, celebra la seva sisena edició i, com sempre, ve carregat de propostes per aprofundir en temes importants per a la gent gran com el procés del dol, l’alzheimer, el dret a una mort digna, la sexualitat, l'avorriment, la solitud no desitjada o la bretxa digital, entre molts altres. Les entrades són gratuïtes, amb reserva prèvia.
Enguany, s’han programat nou llargmetratges i divuit curtmetratges –tres d’ells participatius–, que aniran acompanyats de debats, conferències, taules rodones i activitats paral·leles amb l’objectiu de desmuntar estereotips que encara pesen sobre les persones grans, promoure un envelliment actiu i reconèixer la diversitat de les persones grans. Tot plegat es podrà veure, principalment, en dos espais de la ciutat de Barcelona: les sales dels Cinemes Girona i de Zumzeig Cinecooperativa.
A més, el festival homenatjarà la figura de Josep Maria Pou, qui rebrà el premi honorífic del festival a la seva trajectòria i impacte en el món del cinema. “És un honor atorgar el premi a Josep Maria Pou, per la seva trajectòria, per descomptat, però també perquè és un home que continua actiu, treballant i que manté intacta la seva passió per allò que fa”, explica Cohen, qui detalla que Pou serà el primer home que rep aquest premi, que fins ara ha recaigut en dones com Montserrat Carulla o Teresa Gimpera, entre altres.
Així, qui s’apropi a La GRAN pantalla podrà gaudir d’una programació variada i enriquidora, en què, aquest any, el ball hi té un lloc destacat, obrint el festival amb la pel·lícula ‘Empieza el baile’, una comèdia protagonitzada per Darío Grandinetti, i tancant la mostra amb ‘Nuestro último baile’, un film francès que vol demostrar el gran potencial de les persones grans. En aquest sentit, també es projectarà ‘Calendar Girls’, un documental tipus ‘road movie’ sobre un grup de dones grans que viatgen pels Estats Units presentant les seves coreografies.
Més enllà del ball i l’alegria, la cartellera del festival està repleta de joies audiovisuals que l’audiència podrà descobrir, com el film ‘Hay una puerta ahí’, una de les preferides del director de la mostra. “És una pel·lícula que m’encanta i que no coneix gaire gent, que parla sobre temes complexos que remouen, com les cures pal·liatives i l’eutanàsia; estic segur que emocionarà i sorprendrà molta gent perquè visibilitza temes que sovint tenen poc espai”, raona Cohen.
Gairebé totes les projeccions del festival compten amb debats o activitats posteriors per fomentar la reflexió i l’abordatge de noves mirades al voltant de temàtiques importants per a la gent gran.
El director de La GRAN pantalla en destaca dues, entre les moltes que inclou l’esdeveniment. La primera, una taula rodona sobre cinema, cures i avorriment, que se celebrarà al Zumzeig. Moderada per l’experta en cinema i gènere, Mireia Iniesta, establirà un diàleg entre la Celia Rico, guionista i directora del film ‘Los pequeños amores’, inclòs al festival i que tracta el tema de les cures; i la Josefa Ros, experta a investigar l’avorriment.
“Segur que serà una xerrada molt entretinguda i que té molt de sentit perquè l’avorriment sostingut pot portar a problemes de salut mental, depressió i solitud no desitjada, i sovint té relació amb les cures també”, exposa Cohen.
Una altra d’aquestes activitats destacades per al director és la masterclass que impartirà Clàudia Pinto, directora de ‘Mentre siguis tu’, programada al festival. “És un documental sobre la Carme Elías, l’actriu catalana guanyadora del Goya, que pateix Alzheimer i que ha esdevingut un referent per a totes les persones que tenen aquesta malaltia”, assenyala Cohen, i afegeix que “després del film, establirem un diàleg amb la directora i potser la Carme; i qui vulgui aprofundir més en el tema ho podrà fer a la classe magistral de la Clàudia Pinto, que girarà al voltant de documentar la vulnerabilitat”.
Aquestes són només algunes de les propostes destacades del festival La GRAN pantalla, però n’hi ha moltes més, que ajudaran a reconèixer la diversitat de la gent gran i endinsar-se en temàtiques moltes vegades invisibilitzades com la sexualitat en la vellesa o el dret a morir dignament.
Al llarg de les sis edicions que ja suma la mostra, l’evolució del festival ha estat molt positiu en tots els aspectes, destaquen des de l’organització. “Hem millorat quantitativament, pel que fa al nombre de projeccions, públic i dies de festival, i també en termes d’impacte qualitatiu, que ha crescut molt i ha anat més enllà del món social i de les persones grans, i ha potenciat part de la indústria del cinema i de connexió i enxarxament amb altres festivals de la ciutat”, remarca Cohen, qui, de totes maneres, sosté que “el més important és que continua sent un espai comunitari de trobada i de reflexió entorn de la gent gran”.
Com a prova d’això, Cohen explica un parell d’anècdotes que exemplifiquen l’impacte que el festival té en el col·lectiu de persones grans: “Una senyora se’m va apropar i em va dir que feia deu anys que no anava al cinema i hi havia tornat gràcies al festival; i una altra em va comentar que venia al festival perquè no tenia gaires oportunitats d’escoltar gent interessant parlant de coses interessants, i que gràcies al festival estava aprenent moltíssim”.
En aquest sentit, des del festival treballen de valent per incloure tothom i no deixar ningú enrere. Per exemple, a través d’una estratègia de comunicació als casals de gent gran, o el desenvolupament d’una web per reservar les entrades pensada per evitar la bretxa digital, entre altres.
El Parc Nacional de Doñana organitza una nova campanya d’anellament per al seguiment de la migració postnupcial de passeriformes que es va iniciar l’any 1994 i que, per tant, complirà 31 anys. En aquests 30 anys s’han capturat prop de 92.000 ocells de 124 espècies diferents, amb una mitjana de 3.000 captures per temporada. Per a la realització de la campanya se sol·licita la col·laboració de persones que tinguin algunes nocions d'anellament científic, o anelladors/es en formació i que hi vulguin participar com a col·laboradors. De la mateixa manera, són benvinguts aquells anelladors experts que vulguin aprofundir en els coneixements. El període en què es desenvoluparà la nostra activitat a l'estació d'anellament de Manecorro estarà comprès entre l'1 de setembre i el 15 de novembre, com en anys anteriors. Els períodes de participació han de ser com a mínim deu dies, encara que períodes superiors són més útils, tant per als col·laboradors com per a l'organització de la campanya. Als participants se'ls facilitarà l'allotjament gratuït a El Rocío, distant només 1 km de l'estació d'anellament. Les xarxes romandran obertes fins a 5 hores després de l'alba, de dilluns a divendres.
Els interessats a participar en aquesta campanya poden posar-se en contacte amb nosaltres a l’adreça següent: José Luis Arroyo / joseluis@ebd.csic.es / Tf. 608481457
image/jpg
A finals d'abril, els voluntaris de l'Estació Biològica del Montseny van posar en marxa per segon any un projecte amb còlit gris. Aquest passeriforme insectívor cria en algunes zones del Montseny, i es considera un bioindicador important de l'hàbitat alpí i subalpí, que està amenaçat a causa del canvi climàtic i dels canvis en l'ús del sòl.
image/jpg
