Parlem amb la directora de l’Associació Revo Prosperitat Sostenible, que vol contribuir a caminar cap a un model socioeconòmic que faci compatible el benestar de la població amb la sostenibilitat ecològica.
Revo significa “somni” en esperanto. Si en situem en l’imaginari de l’associació Revo Prosperitat Sostenible, creada el 2016 per activistes de diversos àmbits, aquest somni és assolir un model econòmic, social i ecològic alternatiu que s’enfoqui en el benestar humà i que plantegi solucions per posar fi a la desigualtat social, tot garantint la preservació del planeta.
Per transitar aquest camí, l’entitat ha construït un espai de reflexió, proposta i acció que té vocació d’influir en la societat i la política, que es mou entre el carrer i l’acadèmia. En parlem extensament amb la seva presidenta, la Neus Casajuana, qui repassa la trajectòria de l’associació i posa el focus en idees, com l’economia del benestar, que facin possible un canvi basat en el benestar i la sostenibilitat.
Què va motivar la creació de l’Associació Revo Prosperitat Sostenible?
Nosaltres vam néixer el 2016 perquè vam detectar que, més enllà de la feina que es fa des dels partits polítics, pensàvem que calia una tasca a nivell de societat civil i, en aquell moment, no vam trobar una associació que fes propostes serioses per contribuir al canvi de model que pensem que cal abordar amb urgència. Tenim clar que cal caminar cap a un model que permeti que el benestar de les persones i de la societat estigui complet, i que ofereixi aquest benestar dins dels requisits que necessita el medi ambient i els límits planetaris.
Des de quina mirada plantegeu aquest canvi?
Nosaltres veiem que hi havia associacions que es dedicaven més a qüestions socials i d’altres que s’enfocaven a aspectes ambientals i energètics, però la combinació de les dues en aquell moment no hi era. Ara sí que hi són, però en aquell moment no. I la nostra intenció sempre ha estat moure’ns entre la societat en general, és a dir, qualsevol persona del carrer, i l’acadèmia. Per tant, intentem que els documents i tot allò que difonem tingui un nivell mínim de qualitat i es basi en la ciència, no tant en el parer, que tingui una base científica.
En quin moment estem actualment? Quin és el nivell d’urgència pel que fa a aquest canvi?
La urgència és molta. Per exemple, si parlem de transició energètica o dels problemes ambientals que té el planeta. Ara bé, un factor que cal tenir molt en compte és que a la gent, d’entrada, no li agraden els canvis. I no parlo només dels polítics, que ja sabem que treballen per al curt termini i tenen moltes pressions. Vull dir que a la gent no li agraden els canvis si no entén molt bé per què es fan.
Explicar i fer entendre aquests canvis és el gran repte.
Sí, i per això creiem que cal treballar en diferents àmbits. Un dels importants, en què estem posats de ple des de fa anys és el que a Europa se’n diu wellbeing economy, és a dir, l’economia del benestar. I el canvi de governança que això implica. Si no canviem la forma de governar-nos, aquí no canviarà res. La idea és mirar els problemes a llarg termini, i això sempre és difícil i comporta aplicar polítiques diferents de les que tenim actualment.
Aprofundim en aquesta idea de l’economia del benestar.
Ho estem treballant des de fa uns anys amb el moviment post-growth, que parla d’una economia del benestar que mira més enllà del creixement i més enllà del PIB. És un concepte que aquí encara no ha arribat gaire i que estem introduint. A escala europea, per exemple, estem impulsant el hub a Espanya i Portugal de l’associació Wellbeing Economy Alliance. I col·laborem amb ells a nivell internacional. També som part de la Coalició de l'Economia del Benestar de la Unió Europea, que vol impulsar el canvi de governança que necessitem a nivell europeu.
Vídeo Neus Casajuana: Economía del Bienestar, más allá del PIB.
— revo ProspSostenible (@revoprosost) May 1, 2024
Los retos globales a los que la humanidad se enfrenta nos llevan a plantear la necesidad de cambiar la narrativa sobre qué significa progreso y a un cambio en la gobernanza para poder avanzarhttps://t.co/mbnEb2H0oa pic.twitter.com/GqXbeQO0IE
Es tracta de teixir aliances per avançar.
Nosaltres intentem fer-ho amb associacions de tota mena per impulsar canvis i posar l’accent en temes determinats. Un dels que estem treballant és aconseguir implantar a nivell espanyol, i també català, una llei del benestar de les generacions futures. De la mà d’altres associacions, com Greenpeace i Political Watch, estem fent incidència per tirar endavant aquest tema i ja tenim un esborrany de text.
Per altra banda, també volem impulsar canvis en els sistemes financers i monetaris i estem enfocats a aconseguir que el pròxim governador del Banc d’Espanya tingui sensibilitat i criteri en qüestions que requereixen canvis com el tema ambiental o l’energètic. La idea és ajudar i facilitar que fer aquests canvis sigui més factible, per exemple, fent que els bancs donin línies de crèdit a un interès més baix per a qüestions necessàries com la rehabilitació energètica dels edificis.
Com es pot arribar a aquesta economia del benestar?
Un pilar bàsic és tenir clar que qualsevol canvi important no es pot fer si no tens la societat al teu costat. Això implica posar la participació ciutadana a un nivell molt més alt que l’actual. És un canvi absolutament fonamental. Les persones faran les coses quan les entenguin, no quan se’ls imposin des de dalt. Per això cal canviar la forma de participar i la forma de governar, i aquí entrarien eines com les assemblees ciutadanes i altres mecanismes de participació directa.
"Si no canviem la forma de governar-nos, aquí no canviarà res".
També parleu de la necessitat de tenir visió de futur.
Ens hem de poder plantejar cap a on volem anar com a societat. Aquesta visió de futur és imprescindible per començar a parlar d’estratègies, i sempre fer-ne molt partícip la gent i la societat. Hi ha països que ja ho estan fent, però aquí encara no en tenim gaire pràctica. Si aconseguim tenir clares les estratègies de futur, es convertiran en plans i acabaran en polítiques concretes.
Els nostres governs tenen aquesta visió de futur?
És evident que la política viu molt del curt termini. Nosaltres pensem que quan un govern dissenya un programa s’ha de plantejar com les polítiques públiques que fa impactaran en el benestar de les persones, de les generacions futures i en el benestar d’altres indrets. Per tant, cal deixar enrere la visió curtterminista i mirar el futur.
Com es pot fer quan el present ho marca tot?
Es pot fer, per exemple, emprant mecanismes com avaluacions d’impacte que tinguin en compte aquesta visió de futur. Cal començar a aplicar avaluacions d’impacte de les polítiques amb mirada llarga. Nosaltres creiem que l’avaluació és clau, per a les polítiques presents i futures. I aquestes avaluacions siguin transparents i accessibles per a tothom. Si, per exemple, estem parlant d’ampliar l’aeroport, quins factors cal que tinguem en compte per prendre la decisió?
Avui, el component econòmic continua tenint molt de pes.
Crear llocs de treball i generar economia és un factor important, però n’hi ha d’altres, com les emissions de carboni que representaria, que en un futur també es poden traduir en un perjudici per als nostres fills i nets. O el model turístic que estem fomentant. Hi ha moltes variables. Ara bé, el que sí que cal fer sempre és plantejar alternatives.
No us voleu quedar en la protesta.
Això ho tenim molt clar. No som una associació de protesta sinó de proposta. La nostra idea és proposar alternatives que siguin possibles, perquè només amb la protesta no arribarem enlloc.
Què penseu del tecnooptimisme, que pregona que la tecnologia ens salvarà de tot?
Evidentment, no estem en contra de la innovació ni de la tecnologia. Al contrari, pensem que pot ser molt útil per millorar la tan necessària eficiència. Ara bé, l’eficiència per si sola no és suficient per ser sostenibles. Hi ha el que es coneix com l’efecte Jevons o l’efecte rebot, que demostra que quan augmentes l'eficiència, acabes gastant més perquè tens més recursos disponibles i al final els acabes utilitzant. A banda que hi ha tecnologies com el segrest de carboni que, fins al moment, és només un wishful thinking.
El decreixement pot ser un camí a transitar?
Ens sembla una bona idea, però sempre tenint en compte que parlem dels països rics. El Sud Global és una altra realitat molt diferent. El problema del decreixement és que ara mateix és només una idea. I les idees han de convertir-se en polítiques públiques concretes. Nosaltres vam ser dels primers a parlar de decreixement quan només es feia des de l'acadèmia. Amb tot, la paraula per si sola no és suficient; cal concretar-la en polítiques públiques.
Curs "Posem en marxa el telescopi"
Aster torna a organitzar un altre curs "Posem en marxa el telescopi".
Adreçat a aquelles persones que desitgen iniciar-se en la cerca i localització d’objectes astronòmics a través del telescopi.
El curs combina la presentació d’una base teòrica indispensable amb els aspectes pràctics de muntatge i posada en estació del telescopi i es completa amb una sortida d’observació astronòmica.
ACCEDEIX AL TEMARI
Dates: 16,18 i 21 de setembre de 2024
L’horari de les classes teòriques serà de 19h a 21h aproximadament.
El nombre de places és limitat.
Per veure el temari, preus i més informació: premeu aquí
La reserva de places es pot fer en el web: http://www.aster.cat/forms/CTele24
image/jpg
La cooperativa Colectic va posar, un cop més, la tecnologia al servei de les veïnes per celebrar la ciutadania del Raval.
La setmana passada, coincidint amb la Festa Major del barri del Raval, a Barcelona, una de les entitats històriques del barri, la cooperativa tecnològica Colectic va organitzar diverses activitats tecnològiques, comunitàries i de memòria històrica per celebrar el barri i les seves veïnes.
Tot plegat va començar amb una Gimcana Verda Intergeneracional a càrrec del Punt Òmnia Raval-Colectic que va comptar amb la participació de gairebé una vintena de persones de diferents franges d’edat. Segons la responsable del Punt Òmnia, Lady Pazmiño, la iniciativa va ser "un èxit rotund", ja que va aconseguir "reunir membres de la comunitat en un espai de col·laboració i aprenentatge compartit".
La I Gimcana Verda Intergeneracional del punt Òmnia #Raval @colectic_coop, a Barcelona, va comptar amb persones de diferents edats.
— Xarxa Òmnia (@xarxaomnia) July 18, 2024
L'activitat ha servit per trencar estereotips en relació a l'edat i fomentar la cohesió del grup! https://t.co/RtaSAtlfOt pic.twitter.com/lZrqs6rG0B
L'objectiu principal d'aquesta gimcana era fomentar la cohesió social entre generacions, promovent una interacció que sovint és difícil d'aconseguir en el dia a dia. La iniciativa va posar especial èmfasi en el coneixement del patrimoni local i en la integració de les noves eines digitals, el que, segons Pazmiño, són "aspectes fonamentals en una societat cada vegada més tecnològica i globalitzada".
L'itinerari es va desenvolupar en el Jardí Històric de Montjuïc i va constar de diverses activitats centrades en el descobriment del patrimoni natural i cultural del municipi. Una de les proves, per exemple, consistia a localitzar plantes utilitzant aplicacions de geolocalització, "combinant així la saviesa dels més grans amb les habilitats tecnològiques dels més joves".
La dinamitzadora de l’activitat, Lady Pazmiño, destaca les valoracions positives recollides al final de la jornada i explica que "tant els joves com els adults han manifestat la seva satisfacció per haver pogut compartir temps i experiències amb persones d'altres generacions". A més, afegeix que "aquesta interacció ha permès als participants adults aprendre sobre les noves eines digitals, un aspecte que sovint suposa una barrera per a la gent gran".
A la tarda, la programació de la Festa Major va continuar a la seu de Colectic, situada al carrer dels Salvador. Per començar les activitats, es va organitzar un taller de recollida de memòria del barri. Joel Calvet, responsable del projecte Mediateca i dinamitzador del taller, explica que "l'activitat va consistir a fer que els veïns i les veïnes aportessin qualsevol mena de document, ja fossin fotografies, cartells, escrits, etc. per digitalitzar". D'aquesta manera, continua Calvet, "anem construint entre totes l'arxiu de memòria de la Mediateca del Raval".
En paral·lel al taller de digitalització de la memòria, al carrer es va dur a terme un programa de ràdio comunitària en directe. L'educadora Ana Pérez, responsable d'aquesta part de l'activitat, destaca que "va ser un moment de retrobament entre les diferents veïnes del carrer i participants del projecte Mediateca".
Powered by how to embed a youtube video and sms lån direkt utbetalning utan inkomst
El programa de ràdio va comptar amb la participació de diverses veïnes del carrer, com ara la Conchi, coneguda popularment com l'alcaldessa del carrer dels Salvador, o en Rafel, un històric del Raval, que va compartir les seves anècdotes sobre el cèlebre cantant i compositor Peret, criat entre el carrer dels Salvadors i el de la Cera.
Pérez destaca l'element de cohesió veïnal i comunitària d'aquestes activitats, explicant que "vam gaudir d'una estona d'intercanvi d'anècdotes del barri, històries de creació de les diferents veïnes i històries personals".
L’aprovació del Codi d’Accessibilitat de Catalunya dona encara més importància als plans municipals d’accessibilitat.
ECOM es una entitat que treballa amb persones amb discapacitat física i orgànica, i lluiten per aconseguir una societat realment inclusiva. Enguany han presentat la quarta edició de l’informe Radar ECOM 2023, que es publicarà els pròxims dies, on s’enumeren i expliquen 226 vulneracions de drets diferents que s’han viscut a Catalunya durant l’any i es desenvolupen possibles vies de millora.
Cal destacar que d’aquestes 226 vulneracions, només se n’han denunciat 75. Aquesta manca de denúncia en part existeix per la manca d’accions resolutives de l’administració, que enguany torna a ser l’agent vulnerant que més es repeteix.
Al #RadarECOM2023 hem recollit 226 noves vulneracions de drets a persones amb discapacitat física i/o orgànica de Catalunya durant l'any 2023
— ecom (@entitatecom) July 23, 2024
Els drets més vulnerats han sigut:
Mobilitat i transport (27%)
Accessibilitat (17%)
Habitatge (16%)
Albert Carbonell, president d’ECOM, assegura que pel que fa a les poques denúncies “hi ha dues branques, per una banda, aquí tenim la cultura que queixar-se està malament, i per l’altra, és molt cansat. Fins i tot el teu propi entorn, quan vols fer una queixa formal, et fan enrere apel·lant el moment d’oci o lúdic. Les queixes les veiem com alguna cosa dolenta, però no és així, ens fan millorar”.
Un dels grans problemes, ocupa el segon lloc de la llista de vulneracions del Radar ECOM 2023, és l’accessibilitat. La Llei d’Accessibilitat es va aprovar l’any 2014, però no és fins ara que començarà a ser obligatori que els consistoris treballin en aquest sentit. És per això que s’ha reivindicat i demanat la ràpida aplicació del Codi d’Accessibilitat de Catalunya per assegurar els mateixos drets per a tothom.
Carbonell lamenta que el darrer Codi d’Accessibilitat es va aprovar el 1995 i “en vint anys hauria d’haver estat tot arreglat, però és evident que no”. Durant els pròxims tres anys, els consistoris podran treballar el Codi d’Accessibilitat. És aleshores que, en funció de quants veïns i veïnes tingui un municipi, els temps d’aplicació es poden dilatar més o menys en el temps.
Els municipis de menys de 20.000 habitants, la gran majoria, poden estar fins a 15 anys sense aplicar mesures. Dels 947 municipis de Catalunya, només 68 tenen més de 20.000 habitants. Aquesta norma dona, de nou, un marge molt generós als ajuntaments per tal de treballar per fer realitat l’equitat en els drets de les persones.
El president d’ECOM afirma que “arrosseguem tots aquests anys que no s’ha fet. Són massa anys perquè algú pugui gaudir d’una vida plena. També s’excusen en el fet que els municipis més petits tenen menys pressupost i agilitat, també és cert que hi ha menys a reparar”.
“Em vaig apuntar a un gimnàs adaptat per fer piscina, però les portes no eren automàtiques i l'ascensor no funciona la meitat de vegades. La tapa de la cadira adaptada del vestidor va caure, i a sobre era bruta. Em vaig queixar i em van dir que no era cert, però havia fet fotos perquè no és la primera vegada que em passa. Vaig haver de netejar jo mateixa la cadira, portant el meu lleixiu.
En aquest mateix gimnàs, quan els infants terminaven els cursos de natació va venir a parlar amb mi el cap de piscina per convidar-me a marxar. Venien els pares i com em falta una cama... Vaig continuar, i m’ho van dir tres vegades més: que em sentiré malament, em miraran, etc. M’hi vaig quedar fins que vaig acabar la meva natació, però quan vaig arribar al vestidor vaig esclatar a plorar. Què passa, per faltar-me una cama ja no soc persona? Serà això? No hi ha ningú més a qui li falti una cama o un braç? Hem d’estar amagades?”
Xavier Pujols també ha participat en la presentació del #RadarECOM2023 denunciant les vulneracions de drets patides en primera persona: "A la participació en la mesa electoral van fer signar la meva assistent, no donant per vàlida només la meva signatura" pic.twitter.com/ZjQhHH5JwF
— ecom (@entitatecom) July 23, 2024
“Vaig anar al bar acompanyat de l’assistent i aleshores ell va marxar i jo vaig demanar una clara. El cambrer no me la volia donar, em va dir que fins que el meu assistent no tornés no em donaria la cervesa. Mentrestant, els del costat, no tenien cap problema”. Carbonell apunta que el proteccionisme al que el col·lectiu s’exposa és molt elevat.
“Visc a Berga, per arribar fins a Barcelona haig d’anar a l’estació però no hi puc comprar el bitllet. Ha de sortir la persona que hi està treballant, vendre-me’l en persona, i aleshores jo ja puc entrar al transport”.
La fundadora d’Africa Stop Malaria i BonDiaMón denuncia els efectes devastadors que generen les factories xineses de farina de peix al país de l’Àfrica occidental.
Ningú amb el cap a lloc creuria que té sentit combatre la pesca il·legal i la sobrepesca promovent les mateixes pràctiques contra les quals es vol lluitar. Això, a grans trets, és el que està passant amb l’aqüicultura i la indústria de la farina de peix a països com Gàmbia.
La Noemí Fuster ha estat testimoni d’aquest sense sentit, que està provocant gravíssims impactes en múltiples àmbits al país de l’Àfrica occidental i ha avançat de la mà de companyies xineses que han instal·lat les seves factories a la costa gambiana.
En parlem amb la Noemí, activista implicada en la denúncia d’injustícies i defensora de causes ambientals. Tota la seva tasca i els projectes que duu a terme es poden seguir fil per randa a través del seu compte d’Instagram.
Qui és la Noemí Fuster?
Soc doctora en microbiologia per la Universitat de Barcelona (UB) i el 2008 vaig fundar la meva primera ONG, Africa Stop Malaria. A través de l’entitat, organitzem viatges de persones voluntàries a Gàmbia i el Senegal durant la temporada de pluges per col·locar mosquiteres.
No és l’única ONG que has fundat.
No, el 2016 va sorgir BonDiaMón, que inicialment era un canal de YouTube per donar visibilitat a entitats petites del tercer sector. Amb tot, arran dels meus viatges a Gàmbia i el Senegal, de seguida vaig veure que amb Africa Stop Malaria no podíem donar resposta a totes les demandes que teníem, com fer un centre de salut o altres tasques. Així, BonDiaMón es va convertir en una entitat sense ànim de lucre i ens ha permès fer altres projectes, que han derivat cap a àmbits com la seguretat alimentària o la salut planetària, entre altres.
Quina és la vostra filosofia pel que fa a la cooperació?
Està molt relacionada amb la paraula mandinkà ‘Tesito’, que significa estrènyer-se el cinturó. Això vol dir que quan tenim un projecte entre mans, tots ens hem d’ajustar el cinturó, també la comunitat local. A BonDiaMón fem projectes que sorgeixen de la comunitat local i que fem conjuntament amb ells. Si, per exemple, fem un centre de salut, la població local posa la mà d’obra.
Us allunyeu de l’assistencialisme.
La idea és sempre treballar en equip i no portar idees preconcebudes del Nord Global, perquè o no funcionaran o no són una necessitat. És cabdal que la comunitat es faci seus els projectes perquè si no és així, no tindran futur.
Parlem de la problemàtica de la pesca i de la indústria de la farina de peix a Gàmbia. Quin és el context?
A partir del 2016, el país experimenta un canvi molt gran: es deslliura del dictador i s’obre a la inversió estrangera. I la Xina entra per la porta gran i instal·la tres factories de processament de peix en uns trenta quilòmetres de costa que té Gàmbia. Aquesta indústria transforma el peix en farina i oli de peix, un producte que s’utilitza de forma molt majoritària a l’aqüicultura.
Què és l’aqüicultura?
És la cria controlada d’espècies que viuen a l’aigua. Si donem un cop d’ull al web Acuicultura de España, es presenta com la solució a la sobrepesca i la pesca il·legal. Per tant, sobre el paper, està molt bé perquè arrosseguem moltes dècades de pesca industrial i estem esprement els oceans. La idea, doncs, és que deixem de pescar i mengem peix de granja. Ells mateixos, per exemple, presumeixen d’assolir els Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS), quan la realitat és que no en compleixen ni un.
Quin és el problema?
El problema és que estem pescant per alimentar peixos de granja. Ho resumeix molt bé una frase del que va ser director de l’Instituto de Acuicultura Torre de la Sal, José Miguel Cerdá Reverter, que diu que anem al mar a capturar peixos petits que no ens agrada menjar al nord global, per transformar-los en pinso per alimentar espècies que sí que ens agrada menjar. Tot plegat és molt pervers i comporta molts problemes, de pèrdues per exemple. En el procés de transformar el peix en farina, de cada cinc quilos de peix se’n pot treure un de farina.
Quins impactes genera aquesta indústria a Gàmbia?
La indústria de la farina de peix està provocant impactes molt perversos a Gàmbia, en múltiples àmbits, com l’ambiental, el social, l’econòmic o el de gènere. Per exemple, pel que fa a l’ambiental, i d’aquí es va destapar tot plegat el 2017, la llacuna de la Reserva Natural de Bolong Fenyo, que està a prop d’una d’aquestes factories i sempre ha estat gestionada per la comunitat local, va aparèixer un dia tenyida de color rosa i amb tots els animals morts.
I què va passar?
Un microbiòleg gambià va analitzar l’aigua i hi va trobar metalls pesants com l’arsènic, fosfats i nitrats. Això va provocar una mena de revolta i les protestes van acabar amb destrosses a les factories. L’endemà, es va engarjolar les activistes, els danys es van reparar i hi va aparèixer una bandera xinesa. Per tant, l’abocament de substàncies tòxiques és un dels problemes ambientals que genera aquesta indústria.
No és l’únic dels problemes.
No, també hi ha un munt de peix que acaba descartat i llançat quan les factories no donen més de si, problemes amb la llum de la xarxa, que no té la mida que hauria de tenir, o pràctiques de pesca il·legal, entre altres.
També has parlat de problemes socials.
La situació, i crec que és inèdita a l’Àfrica, ha provocat enfrontaments entre les persones joves i la gent gran. Al continent, la gent gran és molt valorada i respectada pels coneixements i l’experiència que tenen, i és clar, els xinesos, quan van arribar, es van dirigir a aquest grup i els van subornar. De fet, si passeges per ciutats com Gunjur, les cases més grans són les de persones que han fet tractes amb els xinesos. Això ha dividit la població, les persones joves veuen com s’estan quedant sense recursos i s’han enfrontat a qui col·labora amb els xinesos.
"La inseguretat alimentària està augmentant a Gàmbia pels impactes d’aquesta indústria".
La situació és molt greu.
També podem parlar de les precàries condicions laborals a les factories o l’afectació a l’ecoturisme, que s’ha ressentit perquè les fortes olors que desprenen les factories no permeten visitar la zona. O els impactes de gènere, que tenen a veure amb el gran descens de les dones que es dediquen a ser peixateres i s’han quedat sense feina.
La mateixa població gambiana ja no pot consumir aquest peix…
Exacte, perquè el peix s’ha encarit moltíssim i no hi poden accedir. La dieta de la comunitat local se sustenta en bona part en el peix bonga i la sardinella, que són peixos pelàgics i molt importants per a la xarxa tròfica, i són dues de les espècies més perseguides per aquestes factories. Jo mateixa tinc amics gambians que em diuen que abans aquests peixos els donaven de franc quan ajudaven els pescadors, i ara són inaccessibles.
Vas poder entrar en alguna d’aquestes factories. Què hi vas veure?
Hi vaig entrar gràcies a un contacte amb el personal de seguretat i amb una persona xinesa que estava allà. Vaig veure com carregaven els contenidors amb camions. L’estona que hi vaig ser, van carregar dos contenidors, cadascun d’ell amb capacitat per a 420 sacs. Vaig calcular que hi van bolcar més de 200 tones de peix. Això, en només un dia i a la factoria més petita de les tres que hi ha.
I les autoritats gambianes ho permeten.
Tot es fa amb una impunitat absoluta, de manera opaca i amb el beneplàcit del Ministeri de Pesca de Gàmbia. És molt greu, la inseguretat alimentària augmenta a Gàmbia pels impactes d’aquesta indústria, i la desnutrició al país està agreujant malalties comunes com la malària, la pneumònia i la diarrea, entre altres.
Per tant, cal plantejar-se l'aqüicultura com un problema?
Sincerament, penso que ens ho hem de replantejar com a consumidors. Tenim aquest poder per canviar les coses i es pot fer. Com a consumidors, estem sent enganyats perquè estem fomentant una indústria perversa i, a més, aquestes granges de peixos estan provocant que els peixos acabin malalts i plens de paràsits.
Com hauríem d’actuar?
Convé que assumim d’una vegada per totes que l’aqüicultura no és sostenible i que fomentem al màxim el consum de peix de proximitat. Tenim llotges i confraries de pescadors meravelloses que avui estan fumudes perquè costa molt trobar relleu generacional. Ajudem-los. I també crec que cal promoure altres tipus de proteïnes vegetals per alimentar-nos més enllà del peix d’aqüicultura. Aprofitem l’ampli ventall de possibilitats que tenim.
