Wara Saavedra: “Sobre les dones migrades impacten múltiples eixos de discriminació i violències estructurals”

Wara Saavedra: “Sobre les dones migrades impacten múltiples eixos de discriminació i violències estructurals”

Entrevistem la responsable de l’àrea de dones de la Fundació Bayt al-Thaqafa, una entitat que enguany celebra el seu cinquantè aniversari.

Reconèixer i abordar l'especificitat i els riscos que corren les dones en els seus itineraris migratoris, així com generar espais de solidaritat i intercanvi femení són alguns dels objectius centrals de l’àrea de dones de la Fundació Bayt al-Thaqafa, que aquest 2024 celebra mig segle volent ser un punt de trobada entre cultures diferents.

Ens endinsem en la tasca de l’àrea de dones de l’entitat de la mà de la seva responsable, Wara Saavedra, que ens parla d’iniciatives de la fundació com les Jornades Gatzara i dels projectes que duen a terme per contribuir, entre altres, a la inclusió i la cohesió social.

Enguany, heu fet un pas més en la consolidació de les Jornades Gatzara. Quins són els eixos d’aquesta iniciativa?

Les Jornades Gatzara pretenen promoure la interculturalitat i descobrir les arrels compartides entre les cultures àrabs i catalana per mitjà d’activitats obertes a la ciutadania. Després de quatre edicions, veiem com cada vegada tenen més reconeixement i com va creixent l’enxarxat que, de mica en mica, anem construint.

Quina valoració feu de l’edició d’enguany?

En aquesta quarta edició, ja són una trentena les entitats, col·lectius, associacions i persones referents que s’hi han involucrat. Per tant, des de la fundació fem una valoració molt positiva de les jornades i hi continuem apostant com una contribució a la inclusió i la cohesió social a Barcelona.

On heu volgut posar el focus?

Ens hem centrat en el jovent, les dones i la construcció comunitària. Hem conegut projectes inclusius impulsats per jovent per fomentar la seva participació i hem posat al centre el coneixement femení, sovint invisibilitzat. A més, hem incorporat una activitat en format escape room, ‘L’últim paper’, per entendre les dificultats i obstacles que afronten les persones nouvingudes. Aquesta edició ha estat especial, ja que ha coincidit amb el cinquantè aniversari de Bayt al-Thaqafa, que celebrem aquest any.

Quina mena d’actes teniu previstos en el marc de l’aniversari?

Tindrem diferents moments de celebració al llarg de l’any; els principals seran a Barcelona i Sant Vicenç dels Horts, municipis on tenim les principals seus. El primer acte va ser el 13 juny a Sant Vicenç dels Horts, on vam reflexionar sobre la importància de la comunitat educativa en la construcció d’una societat inclusiva. L’acte a Barcelona serà el 19 de novembre. Pròximament anirem oferint tota la informació.

Com a responsable de l’àrea de dones de la fundació, en quins àmbits incidiu principalment?

Som conscients que els processos migratoris de les dones poden estar travessats per diferents tipologies de violències –econòmica, de gènere, política, comunitària, institucional, etc.– al país d’origen, durant el trànsit i al país d’acollida. Així, des de diferents àmbits, l’àrea de dones implementa sis projectes adreçats a dones migrades extracomunitàries, que tenen com a objectiu donar resposta o mitigar l’entramat de vulnerabilització i violències al voltant del procés migratori, i també a la societat d’acollida.

Parlem d’aquests projectes. El primer és ‘Acollida Dones’.

És un projecte adreçat a dones migrades en risc d’exclusió social, que ofereix un espai segur d’informació de primera acollida, per a la prevenció i detecció de situacions de violències masclistes i tota mena de vulneracions de drets en el marc dels processos migratoris, de manera que puguin compensar algunes de les vulnerabilitats de caràcter administratiu, econòmic i social.

També teniu en marxa un ‘Servei Transcultural per a l'Atenció de Dones Migrades Víctimes de Violència’.

Es tracta d’una iniciativa especialitzada en l’atenció jurídica d'estrangeria i la mediació intercultural en àrab, dàrija, urdú i panjabi de cara a dones migrades víctimes de violències masclistes i professionals referents que acompanyen els processos de recuperació. Aporta una atenció transcultural que té en compte dues realitats: la de dona víctima de violència i la de persona migrada.

El projecte ‘Raisa’ se centra a promoure l’empoderament.

Exacte, és un projecte d’empoderament personal i comunitari adreçat a dones migrades extracomunitàries d'ascendència àrab musulmana i dels països de tradició musulmana d'Àsia meridional. Ho fem a partir de la generació d’un espai segur i no mixt d'aprenentatge de les llengües locals, de relació, de coneixement de l’entorn, de cura i suport mutu i acompanyament individualitzat com a estratègia per a l'accés i exercici dels seus drets com a ciutadanes, per a la promoció i l'accés a la participació de la vida comunitària, així com per a la prevenció i detecció de les violències masclistes i tota mena de vulneracions de drets.

També treballeu la inserció laboral de les dones.

Ho fem a través del projecte ‘Itinerari laboral de les dones’, adreçat a dones immigrades en situació de vulnerabilitat amb permís de treball o en procés de regularització, donat que aquesta circumstància les fa especialment vulnerables. Posem especial èmfasi a millorar les competències tècniques i transversals, específicament les prelaborals i laborals, així com l'aprenentatge i enfortiment de les competències de base: lingüístiques, informàtiques, de coneixement del món laboral, creació de xarxes socials de suport i informació sobre els recursos per a dones a Catalunya.

El tema de l’habitatge és un altre dels àmbits en què incidiu. Com ho feu?

A través del programa ‘Allotjament temporal per a dones’, que posa a disposició pisos propis de l'entitat per a dones migrades i famílies monomarentals en situació de vulnerabilitat i sense xarxa social de suport. També gestionem pisos substitutoris de la llar (SSLL) de la Generalitat, que són recursos residencials i temporals que proporcionen un espai de protecció i recuperació per les dones i els seus fills i filles a càrrec en situacions de risc per violències masclistes.

Segons la vostra experiència, a quines principals vulneracions de drets i discriminacions s’exposa una dona migrant avui a Catalunya?

Quan parlem de les principals vulneracions i discriminacions a les quals estan exposades les dones migrades, ho hem de pensar com un entramat. Sobre elles impacten múltiples eixos de discriminació i violències que són estructurals: per ser dones, per ser persones migrants, per la seva identitat religiosa i cultural, pel seu estatus econòmic, el seu nivell d'educació, el país de procedència, l’edat, les característiques ètniques, racials, entre altres.

Què cal millorar en aquest sentit?

Des d’aquesta mirada, considerem que la criminalització de la immigració irregular i la violència institucional afecta les dones perquè les exposa a situacions de major vulnerabilització, i comporta un procés de desciutadanització continu. Mentre no es reconegui administrativament i socialment a les dones migrades com a subjectes de drets, continuaran i s’enfortiran els obstacles existents per accedir a recursos d'atenció social bàsics, a treballs dignes que no perpetuïn la seva precarització i vulnerabilitat, a l’accés a l'educació, a l’habitatge, a la justícia, a la participació comunitària i a la possibilitat d’una vida lliure de violències masclistes.

Fins a quin punt les entitats són un element clau en l’acollida i acompanyament de les persones migrants?

Les entitats socials som una peça fonamental per als processos d'acollida, acompanyament i inclusió social de les persones migrants en situació de múltiples vulnerabilitats. Moltes vegades som la primera porta d’accés a recursos bàsics de supervivència, que van des de la informació elemental a la vinculació amb serveis assistencials, el coneixement de la societat d’acollida, l’accés a drets, l’habitatge, la formació, etc.

Això és una mostra més que les polítiques públiques sovint no donen resposta a aquestes realitats.

Certament, les entitats socials ens esforcem per atendre unes necessitats per a les quals els recursos que ofereixen les institucions i els serveis de les administracions locals i estatals són insuficients, i que deixen fora tant a persones en situació administrativa irregular com regular, amb tot el que suposa l'espiral de vulnerabilització que implica la seva situació. Per tant, les entitats hem de treballar per incidir en les polítiques migratòries locals i estatals que són excloents, i alhora exigir que assumeixin les seves responsabilitats.

"La criminalització de la immigració irregular i la violència institucional afecta les dones perquè les exposa a situacions de major vulnerabilització".

En el rerefons de moltes problemàtiques com aquestes està el racisme. Queda molt camí per recórrer en aquest sentit?

Com a societat, encara hem de treballar la nostra capacitat per establir un diàleg intercultural d’igual a igual que ens permeti reconèixer-nos i enriquir-nos des de les múltiples identitats que ens configuren com a subjectes i com a societat, sense la por a perdre l'essència ni a conèixer això que ens sembla cultural, ètnica o socialment diferent o desconegut. Hem avançat, però encara hi ha racisme institucional, racisme cultural, racisme ètnic, microracismes i micromasclismes quotidians que no acabem de desconstruir i islamofòbia.

Amb tot, també és cert que aquest és un procés que exigeix revisar els propis privilegis i les posicions de poder des de les quals ens hi apropem, interactuem i classifiquem les persones culturalment diverses, sense oblidar-nos que el racisme és un problema estructural.

És un problema global.

Com a món estem en un moment especialment preocupant. És cert que sembla que hi ha més espais de reflexió, reivindicació, incidència i sensibilització sobre el racisme, la diversitat, la justícia social, etc.

Ara bé, al mateix temps, hi ha una opinió pública i una tendència en alça de posicionaments polítics que fomenten i instrumentalitzen la desinformació, exalten i legitimen els discursos d'odi, la xenofòbia, la por i la intolerància cap a la diferència, la desigualtat i la discriminació. En aquest context, em pregunto quina capacitat i eines tenim com a societat civil per construir contrarelats que acostin i apostin per la no-violència, per la justícia social i el diàleg intercultural.

Des de la Fundació Bayt al-Thaqafa com treballeu aquests temes?

Des del nostre Departament d’Interculturalitat i Comunicació desenvolupem estratègies i iniciatives de sensibilització, com les Jornades Gatzara o el Servei d’Atenció Sociojurídica per a la No Discriminació. També formem professionals en acompanyament antiracista, entre altres.

Ara mateix, considerem una prioritat el treball conjunt amb les escoles per tal d’afavorir un sistema educatiu inclusiu i eliminar les múltiples violències que rep l’alumnat racialitzat. Així i tot, és necessari el compromís de les administracions i de tota la comunitat per desenvolupar accions que suposin una transformació estructural.

Si parlem de les violències masclistes, quins impactes solen emergir habitualment entre les dones que s’hi han vist sotmeses?

Les dones que acompanyem experimenten un contínuum de violències acumulatives on els tipus i àmbits de violència estan presents en les diferents etapes de la seva experiència migratòria.

Per tant, les violències masclistes s'articulen i acumulen de forma particular en cada cas: violència en l'àmbit familiar i de la parella, violència sexual, violència comunitària, econòmica, racisme, islamofòbia, violència institucional, matrimonis forçats, tràfic d'éssers humans amb fins d'explotació sexual o laboral, així com violències que poden haver estat perpetrades al país d’origen, durant el trajecte migratori i al país d'acollida.

L’experiència de vida transnacional també és un factor de vulnerabilitat.

Sense dubte, atès que situa les dones en llocs de major vulnerabilitat tant al país d’origen com d’acollida. Són dones que presenten estrès aculturatiu per la interpel·lació contínua entre l’exigència i necessitat d’adaptar-se, entendre les formes de ser, fer i pensar dins els marcs referencials i institucionals de la societat d’acollida i, alhora, mantenir els valors, rols, formes de ser i de fer des dels marcs del país d’origen i de referència.

A banda de gestionar a nivell emocional tot allò relacionat amb les violències masclistes, en moltes ocasions, també han de gestionar un dol migratori per la pèrdua o separació de la família i la terra, per la pèrdua d'estatus social, per les expectatives fallides del projecte migratori, els riscos físics lligats a la migració, les dificultats per comunicar-se, etc.

I enfrontar-se a barreres administratives.

Sí, és important ressaltar que acompanyem a dones per a les quals la seva possibilitat de sortida de la situació de violència està condicionada pel marc jurídic de la llei d'estrangeria. Això evidencia que les dones migrades han de fer front a barreres associades a les polítiques d’immigració, principalment al seu fràgil estatut jurídic de ciutadania. A la intersecció dona-migrada es donen moltes vulnerabilitzacions afegides.

El Fons Català denuncia les vulneracions de drets de les persones refugiades des de Lesbos i Sèrbia

El Fons Català denuncia les vulneracions de drets de les persones refugiades des de Lesbos i Sèrbia

Coincidint amb el Dia Mundial de les Persones Refugiades, una missió de l’entitat ha viatjat a les fronteres hostils que donen entrada a Europa per donar suport a les persones en trànsit i a les entitats que treballen a terreny.

La precarietat, la inhumanitat i la desesperança són, des de fa anys, la realitat que viuen cada dia milers de persones a les anomenades fronteres hostils per entrar a la Unió Europea (UE). Desprotegides contra les vulneracions sistemàtiques dels seus drets fonamentals, les persones refugiades que intenten arribar a Europa veuen com la seva situació empitjora dia rere dia sense aturador.

Amb l’objectiu de denunciar aquesta deriva i prestar suport a les persones afectades, una delegació del Fons Català de Cooperació al Desenvolupament ha viatjat a Lesbos (Grècia) i Sèrbia, enclavaments on milers de persones queden atrapades sense alternativa.

La missió, coincidint amb el Dia Mundial de les Persones Refugiades, vol documentar de primera mà el context de crisi d’acollida que es viu i fer seguiment de la tasca de les organitzacions humanitàries que treballen a terreny per contenir l’emergència, malgrat les creixents dificultats amb què es topen per fer la seva feina.

Des de l’entitat, en un manifest, alerten que situacions com l’increment de la securització de fronteres, l’establiment de pactes internacionals restrictius i l’auge de l’extrema dreta al món, entre altres, estan provocant un augment alarmant de les vulneracions de drets a les rutes de fugida. En aquest context, el Pacte de Migració i Asil de la UE no ha fet més que reforçar l’òptica securititzadora i criminalitzadora envers les migracions i el refugi.

“Estem visitant aquestes fronteres hostils, en què milers de persones, moltes d’elles molt joves, han passat penúries per arribar fins aquí i veuen com es vulneren els seus drets i són víctimes de tota mena de violències, abocant-les a una situació de gran precarietat i desprotecció”, explica des de la zona el David Minoves, director del Fons Català, en declaracions recollides per l’Agència Catalana de Notícies (ACN).

La missió del Fons Català s’emmarca en la campanya ‘Món Local Refugi’, que treballa per donar suport a la població refugiada i desplaçada forçosament, tant en països d’origen i primera acollida com en les rutes de fugida. Concretament, s’ha desplaçat a l’illa de Lesbos i a Sèrbia, en les seves fronteres amb Croàcia, al nord, i amb Kosovo i Montenegro, al sud.

A terreny, organitzacions aliades del Fons Català com No Name Kitchen (NNK), KlikAktiv, el Legal Center Lesbos (LCL) o La Garriga Societat Civil (La Garriga SC) acompanyen i donen suport a les persones refugiades a través dels seus projectes. La delegació s’ha reunit amb equips de totes elles, però també amb persones atrapades a l’illa de Lesbos i a camps informals i de trànsit situats a les fronteres de Sèrbia amb Hongria i Romania.

Les fronteres, espais de vulneracions de drets

Des de Xarxanet hem pogut parlar amb el David Minoves, qui ha assegurat que la missió ha pogut constatar in situ diverses vulneracions de drets fonamentals a què s’exposa la població en moviment en aquestes fronteres hostils.

“Algunes de les persones amb qui ens hem trobat ens han explicat tot el seu recorregut fins a arribar a aquestes fronteres i com han patit violència física per part de la policia de diferents estats. Alhora, han estat víctimes d'agressions sexuals, de tràfic i també de segrestos per extorsionar les seves famílies en els països d'origen”, explica Minoves, qui afegeix que a moltes se’ls ha negat drets bàsics a l'aixopluc amb seguretat.

“Han hagut de dormir al ras o a la intempèrie i s’han topat amb dificultat per accedir a l'alimentació i a la salut”, completa el director del Fons Català. Tot plegat ho han constatat tant als Balcans, amb testimonis de persones que han vingut des de l'Afganistan, Eritrea i Síria, com també a Grècia, on les diferents ONG que assisteixen a les persones refugiades els han explicat que la vulneració del dret a la salut en els camps refugiats i les violències sexuals i masclistes que pateixen moltes dones dins d’aquests espais són habituals.

Durant la missió, per exemple, han conegut el cas d’un jove afganès de dinou anys que va sortir del seu país fa set anys arran de la violència perpetrada pels talibans i que ha viscut un trànsit migratori que l’ha dut a travessar l'Afganistan, l'Iran i Turquia, on va quedar-se durant cinc anys treballant fins que es va veure forçat a marxar per l'assetjament de les autoritats turques. Després de travessar el Mediterrani, va entrar a Bulgària a través de Grècia.

“Ens va explicar les diferents violències que havia patit per part de la policia i de les màfies, i va expressar la seva desconfiança envers les autoritats i totes aquelles persones que no venen de la mà de les ONG que donen assistència, atès que la situació de vulneració en què està és fruit també de moltes situacions d'abusos per part de persones que han format part de la delinqüència organitzada al llarg de tot el seu recorregut”, precisa Minoves.

Més dificultats per a les organitzacions que treballen a terreny

Com exposa aquest jove afganès, una de les poques vies de suport que troben aquestes persones ve de la mà de les organitzacions que treballen a les rutes de fugida. Per exemple, la missió del Fons Català ha copsat la situació a Sid, al nord-oest de Sèrbia, a tocar de la frontera amb Croàcia, on NNK treballa prestant assistència bàsica a les persones refugiades, però també les ajuda amb material i suport psicològic, legal i polític.

Tant NNK i KlikAktiv, a Sèrbia, com el Legal Center Lesbos i La Garriga SC, a Lesbos, i moltes altres entitats amb presència a terreny, desenvolupen tasques de tota mena: des d’oferir suport a necessitats bàsiques com l'allotjament, la manutenció, l'assistència mèdica i psicosocial, l'acompanyament, fins a treball comunitari i d'orientació, entre altres.

“Això sobretot es desenvolupa a la ruta dels Balcans amb organitzacions que estan formades per persones dels mateixos països, sigui de Sèrbia o d'altres països, o també de voluntàries internacionals”, detalla Minoves, qui apunta que aquestes tasques han anat derivant cap a un tipus de treball més d'assistència socio-jurídica i de gestió d'accés a drets, a causa de la vulneració de drets humans que estan patint aquestes persones i l'assetjament per part de les màfies que se'n volen aprofitar.

Especialment a les illes gregues, la missió del Fons Català ha destacat la feina pel que fa a l’assistència jurídica i de litigi contra les autoritats que vulneren els drets de les persones refugiades. “Estem passant d'un suport més assistencial a necessitats bàsiques i peremptòries a un suport més estratègic per a la defensa i garantia d'accés a drets fonamentals”, expressen.

Amb tot, la realitat és que aquestes entitats es topen cada cop amb més dificultats per dur a terme la seva tasca i han de fer front a severes restriccions i treballar en un context d’assetjament i criminalització que les sotmet a una gran pressió. Bona part d’aquests obstacles s’han aguditzat amb el Pacte de Migració i Asil, que priva a les entitats de donar assistència i respondre amb humanitat a aquesta emergència.

Així, des que va esclatar la llarga crisi d’acollida que va començar el 2015, les condicions en què treballen les organitzacions han anat variant en funció dels canvis polítics que s’han produït a Europa, i l'empitjorament s’ha fet evident en aspectes com el reforç de la securitització de les fronteres.

“Tot això fa que sigui molt més perillós travessar aquestes fronteres i algunes d'aquestes ONG s'han vist assetjades per part de les autoritats, se’ls ha negat la possibilitat d'accedir a les persones refugiades i han hagut de patir situacions de denúncia i, fins i tot, intents d’il·legalització i de criminalització”, suma Minoves.

De fet, a conseqüència d’aquestes polítiques, moltes ONG que treballaven en aquestes fronteres hostils des del 2015, especialment a Lesbos i les illes gregues, han anat marxant a poc a poc, a mesura que la situació s'ha anat cronificant. “Hem passat una situació de menys visibilitat de les persones refugiades que estan tancades en els camps de refugiats i que cada cop són menys accessibles per part de la població en general i també de les ONG”, conclou Minoves.