Durant l’any 2020, el departament de Justícia a través del Centre de Mediació i ADR va comptabilitzar 1.944 mediacions amb mitjans electrònics a Catalunya, fet que representava el 70% de les mediacions totals d’aquest any.



Coincidint amb el Dia Mundial de les Persones Refugiades, una missió de l’entitat ha viatjat a les fronteres hostils que donen entrada a Europa per donar suport a les persones en trànsit i a les entitats que treballen a terreny.
La precarietat, la inhumanitat i la desesperança són, des de fa anys, la realitat que viuen cada dia milers de persones a les anomenades fronteres hostils per entrar a la Unió Europea (UE). Desprotegides contra les vulneracions sistemàtiques dels seus drets fonamentals, les persones refugiades que intenten arribar a Europa veuen com la seva situació empitjora dia rere dia sense aturador.
Amb l’objectiu de denunciar aquesta deriva i prestar suport a les persones afectades, una delegació del Fons Català de Cooperació al Desenvolupament ha viatjat a Lesbos (Grècia) i Sèrbia, enclavaments on milers de persones queden atrapades sense alternativa.
La missió, coincidint amb el Dia Mundial de les Persones Refugiades, vol documentar de primera mà el context de crisi d’acollida que es viu i fer seguiment de la tasca de les organitzacions humanitàries que treballen a terreny per contenir l’emergència, malgrat les creixents dificultats amb què es topen per fer la seva feina.
Des de l’entitat, en un manifest, alerten que situacions com l’increment de la securització de fronteres, l’establiment de pactes internacionals restrictius i l’auge de l’extrema dreta al món, entre altres, estan provocant un augment alarmant de les vulneracions de drets a les rutes de fugida. En aquest context, el Pacte de Migració i Asil de la UE no ha fet més que reforçar l’òptica securititzadora i criminalitzadora envers les migracions i el refugi.
“Estem visitant aquestes fronteres hostils, en què milers de persones, moltes d’elles molt joves, han passat penúries per arribar fins aquí i veuen com es vulneren els seus drets i són víctimes de tota mena de violències, abocant-les a una situació de gran precarietat i desprotecció”, explica des de la zona el David Minoves, director del Fons Català, en declaracions recollides per l’Agència Catalana de Notícies (ACN).
La missió del Fons Català s’emmarca en la campanya ‘Món Local Refugi’, que treballa per donar suport a la població refugiada i desplaçada forçosament, tant en països d’origen i primera acollida com en les rutes de fugida. Concretament, s’ha desplaçat a l’illa de Lesbos i a Sèrbia, en les seves fronteres amb Croàcia, al nord, i amb Kosovo i Montenegro, al sud.
A terreny, organitzacions aliades del Fons Català com No Name Kitchen (NNK), KlikAktiv, el Legal Center Lesbos (LCL) o La Garriga Societat Civil (La Garriga SC) acompanyen i donen suport a les persones refugiades a través dels seus projectes. La delegació s’ha reunit amb equips de totes elles, però també amb persones atrapades a l’illa de Lesbos i a camps informals i de trànsit situats a les fronteres de Sèrbia amb Hongria i Romania.
El #DiaMundialPersonesRefugiades des del @FonsCatala ens desplacem a les fronteres hostils per denunciar les vulneracions de #DretsHumans que pateixen milers de persones forçades a migrar, i que el Pacte Europeu de Migracions i Asil està consolidant. #20J pic.twitter.com/BADmIzaqGO
— David Minoves (@davidminoves) June 20, 2024
Des de Xarxanet hem pogut parlar amb el David Minoves, qui ha assegurat que la missió ha pogut constatar in situ diverses vulneracions de drets fonamentals a què s’exposa la població en moviment en aquestes fronteres hostils.
“Algunes de les persones amb qui ens hem trobat ens han explicat tot el seu recorregut fins a arribar a aquestes fronteres i com han patit violència física per part de la policia de diferents estats. Alhora, han estat víctimes d'agressions sexuals, de tràfic i també de segrestos per extorsionar les seves famílies en els països d'origen”, explica Minoves, qui afegeix que a moltes se’ls ha negat drets bàsics a l'aixopluc amb seguretat.
“Han hagut de dormir al ras o a la intempèrie i s’han topat amb dificultat per accedir a l'alimentació i a la salut”, completa el director del Fons Català. Tot plegat ho han constatat tant als Balcans, amb testimonis de persones que han vingut des de l'Afganistan, Eritrea i Síria, com també a Grècia, on les diferents ONG que assisteixen a les persones refugiades els han explicat que la vulneració del dret a la salut en els camps refugiats i les violències sexuals i masclistes que pateixen moltes dones dins d’aquests espais són habituals.
Durant la missió, per exemple, han conegut el cas d’un jove afganès de dinou anys que va sortir del seu país fa set anys arran de la violència perpetrada pels talibans i que ha viscut un trànsit migratori que l’ha dut a travessar l'Afganistan, l'Iran i Turquia, on va quedar-se durant cinc anys treballant fins que es va veure forçat a marxar per l'assetjament de les autoritats turques. Després de travessar el Mediterrani, va entrar a Bulgària a través de Grècia.
“Ens va explicar les diferents violències que havia patit per part de la policia i de les màfies, i va expressar la seva desconfiança envers les autoritats i totes aquelles persones que no venen de la mà de les ONG que donen assistència, atès que la situació de vulneració en què està és fruit també de moltes situacions d'abusos per part de persones que han format part de la delinqüència organitzada al llarg de tot el seu recorregut”, precisa Minoves.
Avui hem començat l'etapa grega de la missió de seguiment del @FonsCatala dels projectes de la Campanya #MónLocalRefugi reunint-nos a #Lesbos amb l'ONG @lesboslegal i amb @lagarriga_sc amb qui treballem en assistència jurídica i litigi estratègic de les persones refugiades. #20J pic.twitter.com/p0wUyYYBmq
— FonsCatalàCooperació (@FonsCatala) June 20, 2024
Com exposa aquest jove afganès, una de les poques vies de suport que troben aquestes persones ve de la mà de les organitzacions que treballen a les rutes de fugida. Per exemple, la missió del Fons Català ha copsat la situació a Sid, al nord-oest de Sèrbia, a tocar de la frontera amb Croàcia, on NNK treballa prestant assistència bàsica a les persones refugiades, però també les ajuda amb material i suport psicològic, legal i polític.
Tant NNK i KlikAktiv, a Sèrbia, com el Legal Center Lesbos i La Garriga SC, a Lesbos, i moltes altres entitats amb presència a terreny, desenvolupen tasques de tota mena: des d’oferir suport a necessitats bàsiques com l'allotjament, la manutenció, l'assistència mèdica i psicosocial, l'acompanyament, fins a treball comunitari i d'orientació, entre altres.
“Això sobretot es desenvolupa a la ruta dels Balcans amb organitzacions que estan formades per persones dels mateixos països, sigui de Sèrbia o d'altres països, o també de voluntàries internacionals”, detalla Minoves, qui apunta que aquestes tasques han anat derivant cap a un tipus de treball més d'assistència socio-jurídica i de gestió d'accés a drets, a causa de la vulneració de drets humans que estan patint aquestes persones i l'assetjament per part de les màfies que se'n volen aprofitar.
Especialment a les illes gregues, la missió del Fons Català ha destacat la feina pel que fa a l’assistència jurídica i de litigi contra les autoritats que vulneren els drets de les persones refugiades. “Estem passant d'un suport més assistencial a necessitats bàsiques i peremptòries a un suport més estratègic per a la defensa i garantia d'accés a drets fonamentals”, expressen.
Amb tot, la realitat és que aquestes entitats es topen cada cop amb més dificultats per dur a terme la seva tasca i han de fer front a severes restriccions i treballar en un context d’assetjament i criminalització que les sotmet a una gran pressió. Bona part d’aquests obstacles s’han aguditzat amb el Pacte de Migració i Asil, que priva a les entitats de donar assistència i respondre amb humanitat a aquesta emergència.
Així, des que va esclatar la llarga crisi d’acollida que va començar el 2015, les condicions en què treballen les organitzacions han anat variant en funció dels canvis polítics que s’han produït a Europa, i l'empitjorament s’ha fet evident en aspectes com el reforç de la securitització de les fronteres.
“Tot això fa que sigui molt més perillós travessar aquestes fronteres i algunes d'aquestes ONG s'han vist assetjades per part de les autoritats, se’ls ha negat la possibilitat d'accedir a les persones refugiades i han hagut de patir situacions de denúncia i, fins i tot, intents d’il·legalització i de criminalització”, suma Minoves.
De fet, a conseqüència d’aquestes polítiques, moltes ONG que treballaven en aquestes fronteres hostils des del 2015, especialment a Lesbos i les illes gregues, han anat marxant a poc a poc, a mesura que la situació s'ha anat cronificant. “Hem passat una situació de menys visibilitat de les persones refugiades que estan tancades en els camps de refugiats i que cada cop són menys accessibles per part de la població en general i també de les ONG”, conclou Minoves.


La Comissió Catalana d'Acció pel Refugi (CCAR) ha presentat l’anuari 2023: ‘La situació de l’asil a Catalunya i el món’.
La Comissió Catalana d’Acció pel Refugi (CCAR) és una associació d’utilitat pública que treballa per defensar el dret d’asil i els drets de les persones refugiades, apàtrides o migrants vulnerables. Altrament, també fan un acompanyament a les persones refugiades que acaben d’arribar a Catalunya.
El nombre de persones que viuen en situació d'asil no para de créixer, igual que les sol·licituds que rebem cada dia a Catalunya. La CCAR explica durant la presentació del seu anuari 2023, que per demanar-lo s’ha de fer un primer contacte telefònic amb la Policia Nacional per tal de realitzar una entrevista, això comporta certs problemes.
El dret d'asil no és un dret si no hi pots accedir.
— Comissió Catalana d'Acció pel Refugi (@CCARefugi) June 20, 2024
Fa més d'un any que denunciem que el telèfon per obtenir cita d'asil està totalment col·lapsat. #20J #DiaMundialPersonesRefugiades #DefensemLesPersonesNoLesFronteres pic.twitter.com/srjYm9UjVr
Afirmen que “des de l’abril de 2023 l’única manera d’aconseguir una cita per l’entrevista és trucant a un telèfon totalment col·lapsat”, la poca agilitat en aquests tràmits ha desencadenat en una mitjana de temps d’espera d’entre sis i nou mesos. Un dels principals problemes, expliquen, és aquest. Cal destacar que durant el temps que aquestes persones viuen sense protecció institucional, queden totalment desemparades.
L'evolució de les dades és clara, cada vegada hi ha més persones que demanen asil a Espanya i Catalunya. Barcelona és la província on més sol·licituds s'han fet a Catalunya amb 9.422 persones, és la tercera província de l'Estat per redere de Madrid (52.684 sol·licituds) i Màlaga (10.517 sol·licituds).
Accem, una ONG d’àmbit estatal que treballa per millorar les condicions de vida de persones en situació de vulnerabilitat, també es posiciona mostrant la seva preocupació per “la tendència de donar menys garanties a les persones sol·licitants de protecció, plasmada en el Pacte europeu sobre Migració i Asil”.
La CCAR descriu aquests moments de saturació i col·lapse com a “maltractament institucional”, i fan èmfasi en les conseqüències psicològiques que poden arribar amb la dilatació d’aquest tràmit.

Joves de l'agrupament escolta Sant Esteve de Granollers han realitzat un projecte que ha culminat amb el disseny del joc
Per què diversos pobles han estat abandonats durant les últimes dècades? Quins són els motius d'aquest despoblament rural? Quins reptes tenen la pagesia i ramaderia de casa nostra per tirar endavant? Amb aquestes preguntes, i amb la inquietud de buscar solucions a aquesta problemàtica, una desena de joves del cau de Granollers van iniciar el seu projecte de Truc (l'última etapa de l'escoltisme). Després d'un any, aquest projecte ha cristal·litzat en un joc de taula cooperatiu.
El joc s'anomena "La nova vila de Truc" i ha estat presentat en societat aquest passat mes de maig, al Centre Cívic el Lledoner de la capital del Vallès Oriental. En aquest acte, els joves han explicat tot el procés que els ha portat a acabar creant el joc. Han subratllat la importància de conèixer de primera mà realitats del món rural a Catalunya per tal d'entendre les dificultats que afronten i poder-ho plasmar en un joc que pretén fer reflexionar a les persones que hi juguin.
Una part cabdal del procés de creació del joc han estat les descobertes a diferents projectes i pobles abandonats. Aquestes visites han servit per formar aquests joves i permetre'ls entendre amb profunditat la problemàtica de la diàspora rural. Els Trucs han visitat el poble de Peguera, un municipi del Prepirineu situat al nord-oest de Berga que porta anys abandonat.
Però no només això. Els Trucs també han après sobre permacultura i agricultura regenerativa, col·laborant amb La Verdolaga, un projecte d'horta ecològica. I també han estat fent servei a Can Terrades, una finca situada al Parc Natural del Corredor Montnegre, per aprendre sobre ramaderia i gestió forestal.
Les persones que vulguin aventurar-se a jugar a "La nova vila de Truc" es trobaran un joc cooperatiu en el que l'objectiu final és aconseguir, entre tots els jugadors, que el poble no quedi abandonat. És a través de l'entreteniment i el gaudi que s'arriba a debatre, reflexionar i empatitzar amb les problemàtiques del món rural. Una eina dissenyada i creada per un grup de joves de disset anys, que mostra com persones joves mobilitzades poden contribuir activament a abordar problemes socials i ambientals mitjançant la creativitat i el compromís.
Arriba a cartellera la darrera pel·lícula de la prestigiosa directora polaca Agnieszka Holland. Distribueix Ver Cine
Sinopsis: Als traïdors i pantanosos boscos que conformen l’anomenada ‘frontera verda’ entre Bielorússia i Polònia, els refugiats de l’Orient Mitjà i l’Àfrica que intenten arribar a la Unió Europea es veuen atrapats en una crisi geopolítica dissenyada cínicament pel dictador bielorús Aleksandr Lukaixenko. En un intent de provocar Europa, s’atreu els refugiats a la frontera amb propaganda que promet un pas fàcil a la UE. En aquesta guerra oculta s’entrecreuen les vides de Julia, una jove activista que ha renunciat a la seva còmoda vida, Jan, un jove guàrdia de fronteres, i una família siriana.
36 Premis del Cine Europeu EFA – Any 2023 Millor pel·lícula. Millor direcció. Millor guió (Agnieszka Holland, Gabriela Lazarkiewicz-Sieczko, Maciej Pisuk)
68a Setmana de Cinema de Valladolid – Seminci 2023 (21-28 octubre) Millor Pel·lícula – Espiga d’Or
Dossier de premsa: GREEN BORDER-PRESSKIT
L'entrada La FCC recomena… “Green Border” de Agnieszka Holland ha aparegut primer a Federació Catalana de Cineclubs.