Joves de l'agrupament escolta Sant Esteve de Granollers han realitzat un projecte que ha culminat amb el disseny del joc
Per què diversos pobles han estat abandonats durant les últimes dècades? Quins són els motius d'aquest despoblament rural? Quins reptes tenen la pagesia i ramaderia de casa nostra per tirar endavant? Amb aquestes preguntes, i amb la inquietud de buscar solucions a aquesta problemàtica, una desena de joves del cau de Granollers van iniciar el seu projecte de Truc (l'última etapa de l'escoltisme). Després d'un any, aquest projecte ha cristal·litzat en un joc de taula cooperatiu.
El joc s'anomena "La nova vila de Truc" i ha estat presentat en societat aquest passat mes de maig, al Centre Cívic el Lledoner de la capital del Vallès Oriental. En aquest acte, els joves han explicat tot el procés que els ha portat a acabar creant el joc. Han subratllat la importància de conèixer de primera mà realitats del món rural a Catalunya per tal d'entendre les dificultats que afronten i poder-ho plasmar en un joc que pretén fer reflexionar a les persones que hi juguin.
Una part cabdal del procés de creació del joc han estat les descobertes a diferents projectes i pobles abandonats. Aquestes visites han servit per formar aquests joves i permetre'ls entendre amb profunditat la problemàtica de la diàspora rural. Els Trucs han visitat el poble de Peguera, un municipi del Prepirineu situat al nord-oest de Berga que porta anys abandonat.
Però no només això. Els Trucs també han après sobre permacultura i agricultura regenerativa, col·laborant amb La Verdolaga, un projecte d'horta ecològica. I també han estat fent servei a Can Terrades, una finca situada al Parc Natural del Corredor Montnegre, per aprendre sobre ramaderia i gestió forestal.
Les persones que vulguin aventurar-se a jugar a "La nova vila de Truc" es trobaran un joc cooperatiu en el que l'objectiu final és aconseguir, entre tots els jugadors, que el poble no quedi abandonat. És a través de l'entreteniment i el gaudi que s'arriba a debatre, reflexionar i empatitzar amb les problemàtiques del món rural. Una eina dissenyada i creada per un grup de joves de disset anys, que mostra com persones joves mobilitzades poden contribuir activament a abordar problemes socials i ambientals mitjançant la creativitat i el compromís.
Arriba a cartellera la darrera pel·lícula de la prestigiosa directora polaca Agnieszka Holland. Distribueix Ver Cine
Sinopsis: Als traïdors i pantanosos boscos que conformen l’anomenada ‘frontera verda’ entre Bielorússia i Polònia, els refugiats de l’Orient Mitjà i l’Àfrica que intenten arribar a la Unió Europea es veuen atrapats en una crisi geopolítica dissenyada cínicament pel dictador bielorús Aleksandr Lukaixenko. En un intent de provocar Europa, s’atreu els refugiats a la frontera amb propaganda que promet un pas fàcil a la UE. En aquesta guerra oculta s’entrecreuen les vides de Julia, una jove activista que ha renunciat a la seva còmoda vida, Jan, un jove guàrdia de fronteres, i una família siriana.
36 Premis del Cine Europeu EFA – Any 2023 Millor pel·lícula. Millor direcció. Millor guió (Agnieszka Holland, Gabriela Lazarkiewicz-Sieczko, Maciej Pisuk)
68a Setmana de Cinema de Valladolid – Seminci 2023 (21-28 octubre) Millor Pel·lícula – Espiga d’Or
Dossier de premsa: GREEN BORDER-PRESSKIT
L'entrada La FCC recomena… “Green Border” de Agnieszka Holland ha aparegut primer a Federació Catalana de Cineclubs.
Els testimonis de les persones refugiades poden ajudar a conscienciar la societat sobre la situació que pateixen milions de persones cada dia.
Normalment, la travessia de les persones refugiades és devastadora, cruel i deshumanitzada on moltes persones no aconsegueixen arribar al destí. A continuació, es troben cinc obres literàries que donen visibilitat a testimonis i realitats impactants que pretenen conscienciar sobre la situació de milions de persones que ho arrisquen tot per poder tenir una vida amb oportunitats.
Somiant la pau
Somiant la pau és una obra de Nadia Ghulam, refugiada afgana, activista per la pau, educadora a Fundesplai i fundadora de l’entitat Ponts per la pau.
El llibre, publicat l’any 2022, narra les experiències de la Nadia i de la seva família a Kabul, Afganistan, tant de les persones que van aconseguir trobar refugi a Espanya com les que van quedar a l’Afganistan. L’obra té la intenció que la situació actual de les persones refugiades i les que no van poder fugir del terror de la fam i la violència no quedin en l’oblit.
Viatge al país dels blancs
Viatge al país dels blancs és una obra publicada l’any 2021, es tracta d’un llibre autobiogràfic que narra la història d’Ousman Umar. Ousman és un jove de Ghana que somiava amb el món dels homes blancs, després de quatre anys de travessia, que va suposar un infern i veure com morien molts dels seus amics, va arribar a Europa. Quan va arribar es va haver d’enfrontar a l’internament per ser persona en situació d’irregularitat, al racisme, a dormir al carrer...
Després de molt patiment, va arribar a Barcelona i amb molt esforç i el suport de la Creu Roja, la seva vida va començar a canviar. L’any 2012, l’autor va fundar Nasco feeding minds, una organització amb seu en Ghana i Barcelona per poder oferir alfabetització digital al jovent del seu país natal.
La luna está en Duala y mi destino en el conocimiento
La luna está en Duala y mi destino en el conocimiento està escrita per Sani Ladan, activista antiracista i mediador cultural, nascut a Duala, Camerun.
L’obra autobiogràfica, publicada l’any 2022, relata el perillós viatge que va fer, des de Camerun fins a Europa. La travessia la va dur a terme quan tenia quinze anys per poder aconseguir el seu somni, rebre una educació que l’ajudés a desenvolupar-se com a ésser humà.
Refugiados: Frente a la catástrofe humanitaria, una solución real
Sami Naïr, politòleg i expert en geopolítica i migracions, d’origen argentí, va publicar, l’any 2016, l’assaig Refugiados: Frente a la catástrofe humanitaria, una solución real.
L’obra pretén donar llum a la realitat devastadora de les persones en situació de migració que arriben a Europa i com els organismes de govern no estan a l’altura de les circumstàncies. El llibre ofereix possibles solucions i alternatives d’actuacions davant la situació actual.
Refugiado, una odissea africana
Refugiado, una odissea africana és una obra, publicada l’any 2022, d’Emmanuel Mbolela, escriptor i activista polític. El llibre autobiogràfic explica l’odissea que va patir l’autor. Al seu país d’origen, la República Democràtica del Congo, va ser perseguit i arrestat pel seu compromís polític. Un cop va ser alliberat, va iniciar una travessia que va durar sis anys fins a aconseguir l’estat de refugiat als Països Baixos.
Després dels resultats dels darrers comicis, la Taula d’entitats del Tercer Sector Social de Catalunya afronta l'increment de l'extrema dreta i els discursos d'odi.
Diverses entitats i organismes, com Caritas Catalunya o la Federació Catalana d’Autisme, han col·laborat amb la Taula d'entitats del Tercer Sector Social de Catalunya per tal de desenvolupar l’informe ‘Fragmentades: una anàlisi dels discursos d’odi, l’auge de l’extrema dreta i el seu impacte social’. El document analitza els arguments que fonamenten els discursos d’odi en diferents blocs: antifeministes, racistes, islamòfobs, nativistes i anti-LGTBIQ+.
Comencem un nou debat #CatalunyaSocial
— Taula Tercer Sector (@Taula3sector) June 13, 2024
Presentem el dossier ‘Fragmentades: una anàlisi dels discursos d’odi, l’auge de l’extrema dreta i el seu impacte social’ amb l’objectiu de refermar el compromís del tercer sector envers la lluita contra l’odi i la discriminació pic.twitter.com/s9doulLhMZ
Aquest estudi afirma que “les entitats del tercer sector, juntament amb altres actors de la societat civil, poden jugar un paper crucial en la desarticulació dels discursos d’odi i en la visualització de les estructures de poder amb les quals estan connectats”. És per això que la Taula ha donat l’avís d’alarma, perquè el discurs està prou arrelat a la societat i normalitzat.
L’informe afirma que “a través de la conscienciació, l’educació i la defensa dels drets humans, es pot contrarestar l’impacte negatiu dels discursos d’odi en la vida quotidiana i les polítiques públiques”. Per ajudar a minimitzar l’impacte dels discursos d’odi, des de les entitats socials s’ha de fer un exercici crític per desarticular aquest argumentari simplista que atrau tantes persones, incloent població vulnerable malgrat que moltes vegades els hi juga a la contra.
Durant la presentació dels resultats, Fransina Alsina, presidenta de la Taula del Tercer Sector Social, ha afirmat que cal “poder establir aliances amb actors a diferents nivells, poder establir contra-narratives als discursos simplistes i provocadors de l’extrema dreta”.
L’estudi de tres entitats que treballen a terreny assenyala la burorrepressió i la vulneració sistemàtica de drets de les persones migrants a les Canàries, Ceuta i Melilla.
“Crec que hi ha molta manca d'informació sobre els nostres drets un cop arribem. A banda de l'asil, com comportar-nos davant aquestes situacions, on podem acudir, com podem fer-ho millor… És important". El testimoni del Hussein, de vint-i-dos anys i procedent del Sudan, exposa la conculcació de drets i el sentiment de desinformació que tenen moltes persones migrants quan arriben a l’Estat espanyol.
Aquesta situació, que impedeix a les migrants exercir els seus drets i les aboca a un estat d’incertesa i desesperança, constitueix una forma de violència administrativa que no és casual ni és un fet aïllat, sinó que obeeix a un patró sistemàtic i a una lògica de control social.
Es tracta de l’anomenada burorrepressió, definida com la utilització per part de les institucions d’un entramat normatiu que permet controlar, reprimir i criminalitzar persones racialitzades. Aquesta forma de violència administrativa també abasta les traves administratives o burocràtiques que esdevenen greus impediments funcionals per a la vida de les persones migrants als territoris fronterers.
Tot plegat és el que denuncia l’informe ‘Burorrepressió a la frontera sud d’Europa’, elaborat braç a braç per No Name Kitchen, Solidary Wheels i El taller-Frontera Sur Gran Canaria sobre la base del seu treball a terreny a Ceuta, Melilla i les Canàries, respectivament. Aquesta tasca duta a terme durant anys, dia a dia, ha permès a les entitats establir relacions de confiança mútua amb les persones que pateixen en primera persona la repressió burocràtica i recollir els seus testimonis en aquest estudi.
Les pràctiques burorrepressives documentades a l’informe, subratllen les entitats, no són casuals ni aïllades; al contrari, es tracta de violències normalitzades a diferents territoris fronterers del sud de l’Estat espanyol que reflecteixen “com les polítiques de control migratori i fronterer reforcen una visió negativa de la migració”, alhora que exposen una gestió pública que veu les migracions com un problema a resoldre i les aborda des d’un enfocament securitari i no de justícia i respecte als drets fonamentals.
El resultat de la investigació i dels nombrosos testimonis recollits posa de manifest que, tot i tractar-se de fronteres diferents, la burorrepressió exercida contra les persones migrants es reprodueix de manera similar a Ceuta, Melilla i les Canàries. Moltes vegades, sense ajustar-se a la legalitat espanyola i amb una impunitat absoluta per part de les administracions que l’exerceixen.
La principal correlació en el marc d’aquesta burorrepressió s’estableix pel que fa a “la vulneració sistemàtica de drets de les persones migrants en el seu pas per les ciutats, que es constitueixen com a espais de no-dret”, destaquen les autores.
L’informe també posa l’accent en la conculcació de drets de les persones menors d’edat, especialment pel que fa a la manca d’informació que té la infància sobre la seva documentació en els tres territoris. “Això porta al fet que nens i nenes s’acabin trobant en situacions d’irregularitat administrativa sobrevinguda i en situació de carrer, a pesar de les garanties que s’haurien de tenir en compte en pro de la protecció superior del menor”, assenyala l’estudi.
Arran dels testimonis presentats a l’estudi, el marc de la burorrepressió practicada a l’Estat espanyol s’expressa en situacions de violència administrativa com la manca d’informació i assessorament adequat; obstacles en l’obtenció de documentació que impedeixen a les persones migrants regularitzar la seva situació; una falta d’assistència lletrada i intèrprets que dificulten la comprensió i l’exercici dels seus drets; així com impediments a l’hora de sol·licitar protecció internacional arran de la desinformació i les barreres administratives.
L’anàlisi de la burorrepressió a les fronteres del sud de l’Estat per part de les autoritats administratives i policials es materialitza en un ampli ventall de vulneracions de drets.
La investigació s’atura en el dret a la informació, que aboca les persones migrants a una situació d’indefensió i vulnerabilitat per la carència d’informació clara i precisa sobre els seus drets i els procediments que han de seguir. “Ningú m’ha explicat els seus drets, ningú me’ls ha llegit”, resumeix el testimoni del Toto Mks, de vint-i-vuit anys, procedent del Marroc.
Igualment, per a les persones migrants, l’obtenció de documentació també esdevé un procés complicat i replet de traves burocràtiques, una vulneració de drets que afecta també les menors d’edat, que sovint no són reconeguts com a tal.
El dret a l’assistència lletrada i a disposar d’intèrpret és un altre dels drets vulnerats a la frontera sud, segons documenta l’informe. Moltes persones migrants no tenen accés a una advocada o als serveis d’una intèrpret durant els procediments legals, fet que impedeix que comprenguin adequadament els seus drets i les accions legals que poden emprendre.
L'advocada no em pot dir res perquè cal seguir el procediment. Tampoc tenia molta pressa per sortir. Aquí estava bé, vivint en la ignorància, però quan em vaig adonar que hi havia coses que no vaig saber i hauria d'haver sabut, va ser com...", relata el Hussein a les autores de l’informe.
El dret a sol·licitar protecció internacional també queda compromès per les dificultats administratives i la manca de suport, que fan que moltes persones migrants no puguin sol·licitar asil o protecció internacional i quedin en situació de risc i d’inseguretat. "Els drets i els recursos dels quals ara estic gaudint en la península, si ho hagués sabut, podria haver-los buscat a Melilla", diu l’Ismail, marroquí de vint-i-tres anys.
Finalment, l’informe apunta a la vulneració del dret a una acollida digna, arran de les condicions en què es troben els macrocentres, excessivament poblats i sense les condicions adequades; o els Centres d'Estada Temporal d'Immigrants (CETI), que també presenten deficiències que impacten en la dignitat i benestar de les persones.
“Crec que alguns dels guàrdies de seguretat del centre no estan capacitats psicologicament i socialment pel que vam veure a través del seu comportament inadequat amb alguns migrants. Són sotmesos a sessions d'avaluació psicològica abans de venir a treballar en el centre?”, es pregunta el Hussein.
Per tot plegat, l’estudi conjunt de No Name Kitchen, Solidary Wheels i El taller-Frontera Sur Gran Canaria conclou que la burorrepressió forma part d’una estratègia deliberada de les autoritats per controlar i marginar la població migrant.
Així, es configura un laberint burocràtic punitiu que perpetua l’exclusió i la vulnerabilitat d’aquestes persones, una situació que contravé la legalitat i vulnera el respecte i la protecció dels drets de les persones migrants.
Més enllà de la denúncia, les entitats formulen una sèrie de demandes per posar fi a aquesta violència burocràtica, com la implementació de polítiques migratòries més humanes i justes, garantir l’accés a una informació clara i comprensible per a tothom, així com facilitar el procés de documentació i assegurar l’accés a l’assistència lletrada i a intèrprets.
Tanmateix, les autores de l’informe advoquen per eliminar pràctiques burocràtiques abusives que obstaculitzen la sol·licitud de protecció internacional i millorar les condicions dels centres d’acollida per garantir una estada digna i segura per a les persones migrants.
Aquests canvis reclamen més recursos d’acollida per part de les administracions, posant especial atenció en el sistema de protecció de la infància, perquè pugui arribar a tots els nens i nenes i en garanteixin la protecció, així com suport a les entitats que treballen a terreny, entre altres.
