Professor investigador del Centre Superior de Recerques Científiques (CSIC) i director de l’Institut de Recerca d’intel·ligència artificial (IIIA). Màster en Enginyeria Informàtica per la Universitat de Califòrnia Berkeley, doctor en Física (Control Automàtic) i en Enginyeria Informàtica per la Universitat Politècnica de Barcelona. És també un gran divulgador, autor de gairebé 300 articles.
En aquesta conferència, es parlarà de les diferències entre la intel·ligència artificial (IA) i la intel·ligència humana destacant la manca de sentit comú en les actuals IA, la qual cosa limita la seva comprensió del món i del llenguatge. Es parlarà sobre els actuals perills de la IA, com la manca d’ètica en el seu disseny i el seu potencial per desinformar. L’autor defensa que cal una regulació més estricta i una millor educació sobre els riscos i beneficis de la tecnologia intel·ligent per tal de maximitzar el seu potencial per al progrés humà. En alguns moments es referirà a pel·lícules importants que han tractat el tema de la IA per assenyalar l’enorme distància entre la ciència ficció i la ciència.
L'entrada Conferència sobre creació artística i intel·ligència artificial. XIX Trobada de cineclubs dels Països catalans. 1 de juny 2024. ha aparegut primer a Federació Catalana de Cineclubs.
L’acte de reconeixement tindrà lloc durant el dinar de germanor a la XIX Trobada de Cineclubs dels Països Catalans l’ 1 de juny 2024 a Vilafranca del Penedès
Teresa Sala:
“La meva passió pel Cinema va començar de ben petita. Els meus avis tenien les butaques reservades a la Sala del Casal, on assistien cada setmana i comentaven amb passió les pel·lícules que s’hi projectaven. Els petits de casa gaudíem també de les que es feien els diumenges al matí a la mateixa Sala. Però va ser a la meva adolescència quan vaig descobrir un ventall de gèneres que em van fascinar. El pare, que formava part de la Junta fundadora del Cineclub Vilafranca, la meva germana gran i jo anàvem a les sessions que es visionaven al Cine Majèstic. M’encantava el cinefòrum amb comentaris de directors, crítics…com Miquel Porter Moix, Pere Portabella i d’altres…
Quan em van demanar formar part de la Junta del Cineclub vaig pensar amb el meu pare “ i per què no, poder aportar el meu granet de sorra a una de les meves passions?! Va ser una etapa molt interessant i engrescadora, en què vaig gaudir de tot el que l’envoltava (Mostra de Curtmetratges, Most Festival, Premis Gaudí…) acompanyada de bons companys i companyes.
I com deia Jean- Luc Godard “Les pel·lícules són un món de fragments”, i jo, continuo gaudint d’aquests fragments.”
____________
Aquesta trobada està organitzada pel Cineclub Vilafranca i per la Federació Catalana de Cineclubs. Celebrarem tots plegats el Dia de l’Associacionisme Cultural DASC.
Amb el suport del Departament de Cultura i la Direcció General de Cultura Popular i Associacionisme Cultural.
Amb el suport de l’Ajuntament de Vilafranca del Penedès
L'entrada Teresa Sala, nova Sòcia d’Honor de la FCC ha aparegut primer a Federació Catalana de Cineclubs.
Les entitats d’associacionisme educatiu denuncien ofec administratiu i manca de suport.
A dos mesos de l’inici de la campanya d’activitats de lleure d’estiu, l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) ha confirmat que cal tancar 79 dels 156 terrenys d’acampada per manca d’autorització. Això afecta a més de 200 reserves fetes per als mesos de juny, juliol i agost per part dels agrupaments, esplais i altres entitats del lleure educatiu, el que repercuteix en 12.000 infants i joves arreu de Catalunya.
Acció Escolta de Catalunya, Escoltes Catalans, Minyons Escoltes i Guies de Catalunya (MEG), Esplais Catalans i Moviment de Centres d'Esplai Cristians Catalans (MCECC) han denunciat aquestes mesures i la manca de suport per part dels òrgans competents.
“La millor forma d’aprendre a tenir cura i generar consciència per protegir la natura, el territori i l’entorn natural és entrant-hi en contacte, viure-hi i connectant-hi de forma directa”, recalquen les entitats. “Ens trobem, però, que som els més perjudicats quan s’han d’aplicar mesures i restriccions”, afegeixen.
Expliquen que ara mateix estan treballant intensament en el procés de reubicació de les reserves afectades i animen als 500 caus i esplais d’arreu del territori a mobilitzar-se el pròxim 1 de juny.
Les entitats de l’associacionisme educatiu #SalvemElsCampaments pic.twitter.com/ZSfHb3Jrya
— Minyons Escoltes i Guies (@EscoltesiGuies) May 17, 2024
Les entitats que vulguin acampar en zones de menys de 100 metres de la llera dels rius, rieres i torrents o en zones inundables necessiten el permís d’activitats en domini públic hidràulic i en zona de policia que atorga l’Agència Catalana de l’aigua.
Amb l’objectiu de complir amb la normativa, les entitats afectades han mostrat proactivitat per poder gestionar els tràmits demanats per l’ACA. En un procés que es va iniciar l’estiu passat, les principals xarxes de terrenys van aplicar les primeres mesures per a garantir la seguretat dels campaments, amb el compromís d’iniciar un treball conjunt entre les entitats amb xarxes de terrenys i l’ACA i amb l’acompanyament de la Direcció General de Joventut (DGJ).
Les entitats ara reclamen que en tot aquest procés s’han trobat amb “informacions poc clares que han anat canviant, alhora que dificultats d’interlocució directa i obtenció de respostes de l’Agència Catalana de l’Aigua”, denuncien. Expliquen també que des de l’administració se’ls havia assegurat simplificació en les tramitacions i recursos econòmics i que aquests compromisos encara no s’han complert. “Hem anat complint amb totes les peticions administratives, aportant tota la informació que se’ns ha demanat, i hem realitzat els tràmits a l’ACA que ens van dir que havíem de fer. I encara, a dos mesos de l'arrencada dels campaments, seguim sense solucions”, expliquen.
La Societat Coral L'Espiga de les Corts és una de les entitats culturals més antigues del barri i aquest any celebra el seu centenari amb una agenda ben farcida d'activitats de les seves seccions: coral, teatre, escacs i jocs de rol.
Que una entitat cultural catalana arribi a centenària és un motiu de celebració i més quan, en els darrers cent anys, ha hagut de passar per moments convulsos. Per sort, sempre hi ha hagut persones amb empenta que han aconseguit fer revifar l'entitat i fer-la arribar fins als nostres dies. Una d'aquestes que s'afegeix al club dels cent anys és la Societat Coral L'Espiga de les Corts.
La va fundar Pere Riera el 1924 amb només una desena de cantaires i ha anat creixent fins a les més de dues-centes sòcies actuals i seccions com teatre, escacs i jocs de rol. Per fer un recorregut per la història de l'entitat i parlar sobre la celebració del centenari, hem entrevistat el seu president, Manel Ollés.
El passat 12 de maig vau celebrar l'acte de celebració del centenari de l'entitat. Com va anar? Què vau preparar?
L'acte va anar molt bé i la veritat és que va superar les expectatives que havíem posat. Vam cantar amb quatre corals més, que vam triar perquè els seus directors i directores actuals, en el seu dia, havien dirigit la coral de L'Espiga. Van ser la Coral de La Salle Bonanova, la Coral Lavínia, la Coral Sant Josep Oriol i la Coral Musicorum.
Primer vam cantar nosaltres quatre cançons i l'himne del bicentenari d'Anselm Clavé, que és aquest any, dirigits per la seva creadora, la vicepresidenta de la Federació de Cors de Clavé. Posteriorment, vam fer dues cançons amb cadascuna de les corals convidades i, com a final, vam fer el que diem a l'eslògan -'100 anys, 100 veus'- i totes les corals vam cantar tres cançons. Va ser un final apoteòsic. Intercalat amb les actuacions de cada coral convidada, el nostre grup de teatre feia uns esquetxos explicant la història de L'Espiga, des que es va fundar fins a l'actualitat. Donat el molt bon nivell del grup de teatre i de la nostra coral, crec jo, tot va sortir rodó.
Vau aplegar molta gent de públic?
L'Auditori AXA [on es va fer l'acte], amb una capacitat de cinc-centes vuitanta-sis persones, es va omplir totalment i la pena és que no teníem més entrades, perquè si n'haguéssim tingut més, n'hauríem pogut donar moltes més. L'acte era gratuït perquè ho vam fer en homenatge a la gent del barri de les Corts i, per tant, vam decidir que no cobraríem res.
Si mirem enrere, com va sorgir una entitat com L'Espiga de les Corts, en un context que no era gens fàcil, en plena dictadura de Primo de Rivera?
Efectivament, en aquells temps no era gens fàcil políticament. Però sí que era relativament més senzill que ara en el sentit que el 1924 la gent no tenia ni televisió, ni tenia tantes ofertes lúdiques o culturals com té actualment, i llavors el que practicava molt era l'associacionisme. Aquell any, una colla que jugava al Club de Futbol Cortsenc va decidir fundar una coral, un petit cor, que li deien Escamot Cortsenc, amb deu o onze cantaires. I això va ser la fundació [de L'Espiga].
El bonic és que dos anys després, el 1926, la coral la formaven més de 30 cantaires i vam tenir el nostre primer penó, fet de manera artesanal i meravellosa. Hi havia certes limitacions polítiques (com cantar bastantes cançons en castellà, per no dir totes) i a l'estendard que conservem avui en dia -i que ara restaurarem per poder-lo mostrar a la gent del barri- posa 'Coro', no podia ser pas en català, coral, com seria ara.
Una altra època convulsa per a l'entitat va ser a partir de l'any 1936, quan l'activitat es va aturar per l'esclat de la Guerra Civil. Quan es va reprendre i a iniciativa de qui?
La coral es va reprendre el 1949. Encara estaven en plena postguerra, havien passat deu anys des que s'havia acabat la guerra, però hi havia molta fam i moltes limitacions. Va ser aquell any quan Eleuteri Palacios va fer que s'ajuntessin membres de l'antiga coral amb noves persones, nous membres, tots homes, perquè era sota l'esquema de Cors de Clavé i llavors no podien haver-hi dones.
En quin any es van incorporar les dones a la coral? Com va ser aquest procés?
Les dones es van incorporar l'any 1978. Ja feia anys que funcionava la televisió, l'associacionisme continuava sobrevivint, però ja hi havia més oferta lúdica al carrer i a les cases. Llavors, havia quedat obsolet el fet que les dones no poguessin cantar a la coral o intervenir en els grups de teatre i la Junta va decidir reincorporar les veus femenines.
La seu que teniu ara és l'última, però abans havíeu estat a altres llocs.
Sí, això és una mica la vida de les corals sense un patrimoni. Havíem començat a assajar als bars i havíem tingut un local molt important, El Casalet, que és de l'època de la incorporació de les dones. Però com que no era nostre, va haver-hi una entitat important, amb diners, que el va adquirir, i com a canvi, vam haver de fer aquest local en què estem actualment, al carrer de Joan Gamper, que tampoc és nostre, és de lloguer. I abans del Casalet havíem estat al Casinet, que era un espai de totes les entitats del barri, com si diguéssim ara un centre municipal, on es feien multitud d'activitats.
Avui, què en queda de L'Espiga que va fundar Pere Riera?
En queda molt més del que ell va fundar perquè, en aquell moment, érem una coral amb uns trenta-dos cantaires i durant aquests cent anys es va crear un grup de teatre el 1978 i, anys més tard, es va crear una secció d'escacs. Aquesta, a part de ser lúdica, perquè la gent vagi a jugar al nostre casal actual, competeix en tres categories diferents de la lliga catalana. I finalment, la secció de rol i estratègia és la més moderna, de l'any 2000. Això ens converteix en un ateneu, un centre on es fan diferents activitats culturals.
Quantes sòcies té l’entitat?
Avui som quasi dos-cents cinquanta socis distribuïts entre una trentena de cantaires, més una seixantena de persones a teatre, unes setanta sòcies a escacs i una quarantena al grup de rol i estratègia.
La coral de tota la vida s'està mantenint prou bé, tot i que el cant coral avui en dia no està gaire de moda. Al teatre tenim tres grups, cada vegada hi ha més demandes per entrar i hem de tallar les sol·licituds. Als escacs, hi ha molta gent que ve senzillament a jugar i a passar-ho bé fent la partida amb el company. I el rol ha crescut moltíssim, eren vint socis abans de la pandèmia, ara passen dels quaranta.
Quines més activitats teniu pensades per celebrar aquests cent anys?
Per celebrar aquests cent anys, cada secció ha nomenat una comissió específica. El dia de Sant Jordi vam posar una botigueta al carrer amb tríptics informatius de les activitats i els cursos que fem. Hem fet una obra de teatre i en vindran dues més, 'Toc toc' i 'La sala d'espera', d'Àngel Guimerà, com a homenatge a l'autor, ja que enguany se celebra l'Any Guimerà.
Després, tenim nit de monòlegs i, amb la coincidència del centenari amb el Dia de l'Associacionisme Cultural, farem una breu obra de teatre i un concert de la nostra coral que, a més, cantarà per festa major en un concert especial perquè el farem amb una coral amiga. Els de rol ja han fet un concurs de pintura, organitzaran tornejos i campionats (de Warhammer i de Blood Bowl, entre d'altres), faran la representació de la batalla de l'Alcázar de Toledo i participaran al DAU Barcelona.
Teniu l'agenda ben plena.
Perquè la gent es mou amb il·lusió. Són activitats que, de fet, es fan cada any, però que enguany es fan amb més èmfasi.
L’Assemblea General de l’ICO d’enguany es farà el dia 15 de juny a la sala d'actes del Museu de Ciències Naturals de Barcelona.
Podeu trobar la carta de convocatòria amb l’ordre del dia i la butlleta de delegació de vot aquí.
Com veureu, un punt clau de l’ordre del dia d’enguany serà el dedicat al Nou Pla Estratègic. Un pla ambiciós que, com saps, pretén modernitzar, repensar, reestructurar i continuar, en definitiva, fent evolucionar la nostra institució d’acord amb els importants reptes que ens esperen els propers deu anys.
El procés de creació d’aquest nou pla es va detallar a l’assemblea de l’any passat i ara toca presentar la feina feta fins ara i que ha inclòs, entre d’altres, dues visites a institucions ornitològiques de referència a Europa (benchmarking internacional), 25 entrevistes a agents clau del nostre entorn, una extensa enquesta a més de 250 dels nostres socis i sòcies, un taller intern de cultura organitzativa i un altre on es va començar a abordar la futura estratègia. Desprès de fer un repàs a tota aquesta feina explicarem com afrontarem la fase final d’aquest procés i la redacció final del nou pla.
Un altre punt important de l’ordre del dia d’enguany fa referència a la renovació de càrrecs de la Junta Directiva.
D’acord amb el Reglament Intern, enguany toca renovar el president i el tresorer, i una part dels vocals (tres en concret). Cada soci només pot votar un dels candidats presentats a cadascun dels càrrecs de president i tresorer. Com que només s’ha presentat un candidat en cada cas (podeu veure les candidatures aquí), es poden votar els dos candidats o només un d'ells. En el cas dels càrrecs de vocal, de tots els candidats presentats se’n poden votar tants com places vacants hi hagi. Com que hi ha tantes vacants com candidats (4), novament es podran votar tots els candidats o només algun d'ells.
A més de la renovació d’aquests càrrecs, la Junta Directiva també demanarà la ratificació de l’Helena Navalpotro com a nova Secretària General, càrrec que ha ocupat de manera provisional en substitució de la Júlia Alcaraz.
Com és habitual, un cop acabi l’assemblea anirem a dinar a un restaurant proper (oportunament donarem més detalls sobre el lloc i sobre com reservar plaça).
image/jpg
