Serà possible en els casos en els quals hi hagi un bloqueig sindical per designar la persona representant, tot i haver-ho sol·licitat.
Totes les entitats que tinguin 50 o més persones contractades estan obligades a tenir el seu pla d'igualtat i ha d'estar registrat al REGCON (Registro y Depósito de Convenios Colectivos, Acuerdos Colectivos de Trabajo y Planes de Igualdad). Així ho estableix la Llei Orgànica 3/2007, de 22 de març, per a la igualtat efectiva entre dones i homes, des de març de 2022.
El text també estableix que l'elaboració del pla s'ha de fer amb la negociació entre la direcció de l'entitat i la representació del personal. De fet, és obligatori fins i tot per a les entitats que no tenen cap secció sindical prèvia. Per a aquests casos, ara es permet registrar el pla d'igualtat al REGCON sense tenir aquesta representació sindical, arran de la Sentència 545/2024, d'11 d’abril de 2024, del Tribunal Suprem.
No obstant això, cal tenir en compte que només és possible si hi ha un bloqueig sindical. És a dir, l'entitat té l'obligació de sol·licitar als sindicats majoritaris del seu sector que designin algú com a representant de les persones treballadores dintre de la comissió negociadora del pla d'igualtat. En cas que els sindicats no compareguin en el termini de deu dies (com estableix l’article 5.3 del Reial decret 901/2020, de 13 d’octubre) per formar part de la comissió, l'organització podrà aprovar i registrar el pla sense representació sindical.
Cal tenir en compte que el bloqueig sindical és una situació habitual per la manca de recursos dels sindicats per poder designar les persones representants. Per tant, aquesta sentència desencalla una problemàtica habitual. A més, la resolució marca que aquesta incompareixença no pot donar lloc a una sanció econòmica, ja que es considera una falta aliena a l'entitat.
Cristina Rius del Cineclub Akira de Sant Pol de Mar ens envia el seu informe després de representar al cineclubisme català e internacional al Krakow Film Fest a Polònia fent de jurat de la Federació Internacional de Cineclubs
2 de juny de 2024. Ni més ni menys que 64 edicions acaba de complir el Festival de Cinema de Cracòvia (Krakow Film Festival, KFF), un dels festivals europeus més perseverants. Abans d’anar-hi, coneixia ben poc Polònia, més enllà del gran patiment durant la II Guerra Mundial, les motivacions del Papat de Karol Wojtyla o la gran afició i competència nacional en l’Esgrima. En cinema, la Triologia dels tres colors de Krzysztof Kieślowski havia despertat les meves primeres passions pel setè art.
Una setmana després, deixo Cracòvia amb la convicció de que el KFF és digne hereu del millor cinema polonès que va florir al segle passat. Tant per la qualitat de la filmografia seleccionada, com per una organització impecable i per la seva vocació internacional, el festival traspassa fronteres per parlar de diversitat cultural i cinema.
És molt difícil donar un sol Premi Quijote de la Federació Internacional de Cineclubs, en la competició internacional de curtmetratges (animació, ficció i documental), d’un festival com aquest. Com a jurat, tenia sentit que triéssim una pel·lícula que ens agradaria compartir amb el cineclub del que formem part, en el meu cas el Cineclub Akira de Sant Pol de Mar, junt amb els companys de jurat Holger Twele (del Bundesverband Jugend und Film e.V. in Frankfurt/Main, Alemanya) i Pawel Herman (de la Polska Federacja Dyskusyjnych Klubów Filmowych, Polònia).
El premi ha estat per Buzz of the Earth (República Txeca, 2023, 29’), dirigit per Greta Stocklassa, curtmetratge que es balanceja entre el documental, la ficció i l’experimentació. A Buzz of the Earth, l’humor txec acompanya un repte còsmic per la humanitat: si fins ara Praga ha estat el centre d’Europa, quan l’Agència Espacial Europea la tria com a base d’una nova missió, la ciutat se situa inevitablement al centre de l’univers… amb gran ironia i profunditat, un grup d’acadèmics i una mestressa de casa debaten sobre el passat, el present i el futur de la nostra espècie. El debat té lloc en una taula no tan rodona, que oscil·la entre qüestions existencials, econòmiques, mediambientals o de gènere, per acabar fent un retrat universal de tots plegats.
La Menció del Premi Quijote FICC 2024 ha estat per a un curt d’animació, On the 8th Day (França, 2023, 8’), dirigit per cinc joves graduats a l’escola Pôle 3D a Roubais: Agathe Sénéchal, Alicia Massez, Elise Debruyne, Flavie Carin i Théo Duhautois. On the 8th Day ens mostra com van caldre set dies per crear el món i només un per destruir-lo. Les directores conviden els espectadors a una terra preciosa, teixida amb fils de colors i cabdells de llana, on els mars estan plens de peixos i el cel d’ocells, les selves i sabanes habitades per animals que viuen en simbiosi. Malauradament, la foscor i la penombra engoleixen l’espai i la vida.
Sense adonar-nos, des del jurat havíem premiat 5 directores i 1 director. Si en tinguéssim la possibilitat, al Cineclub Akira de Sant Pol de Mar projectaríem molts dels curtmetratges programats al festival, com el meravellós Diamond Beauty (Hongria, 2023, 30’), història grotesca sobre la cirugia estètica i la necessitat de sentir-se estimats; An orange from Jaffa (Polònia/Territoris Palestins/França, 2023, 26’), una mostra a escala personal de l’absurditat del llarg conflicte israeliano-palestí; i també Better this way (Romania, 2023, 15’), un thriller tan dur com necessari per denunciar que sovint la homofòbia comença a casa, al costat de les persones que ens haurien d’estimar.
El Festival de Cinema de Cracòvia ocupa literalment la ciutat durant una setmana, amb projeccions en diverses sales (Agrafka, Kijów, ASP, Pod Baranami, Sala Niebieska, Mikro, Paradox, Sfinks) i a la vora del riu Vístula (enguany amb la retrospectiva del director experimental Godfrey Reggio, premiat amb el Drac de Dracs 2024), conferències de cineastes centre-europeus, trobades de la indústria del cinema, concerts a l’antic barri jueu de Cracòvia i altres propostes culturals per donar a conèixer la que va ser capital de Polònia i que avui té un centre històric inscrit com a Patrimoni de la Humanitat de la UNESCO. Marxo amb la feliç sensació de que aquest festival és una de les grans apostes culturals de la ciutat de Cracòvia.
Cristina Rius del Cineclub Akira de Sant Pol de Mar
L'entrada La FICC al Festival de Cinema de Cracòvia. Crònica de la Cristina Rius del Cineclub Akira de Sant Pol de Mar ha aparegut primer a Federació Catalana de Cineclubs.
Tindrà lloc el 4 de juliol i les inscripcions ja estan obertes i ho estaran fins al 27 de juny.
L’Escola d’Estiu del Voluntariat arriba a la seva 25a edició. Organitzada per la Direcció General d’Acció Cívica i Comunitària (DGACC) del Departament de Drets Socials, enguany se centrarà en la digitalització, l’autolideratge i la resolució de conflictes. Tindrà lloc a Sabadell el 4 de juliol, i, com sempre, oferirà formacions gratuïtes orientades a responsables, persones coordinadores de voluntariat i voluntariat d’entitats de tot el territori. Les inscripcions estaran obertes fins al 27 de juny.
Feta l’acreditació de les persones assistents i la conferència de benvinguda, tindran lloc els tres tallers simultanis, que es repetiran en dos horaris de matí, per tal d’assegurar que tothom en pot fer dos.
Les tres formacions de la 25a edició de l’EEV oferiran tres perspectives o eines diferents per a la millora de la gestió dels equips de voluntariat a les entitats: la digitalització, la gestió de les pròpies emocions i la resolució de conflictes des de la comunicació no violenta.
A ‘Què són la intel·ligència artificial i la digitalització? Utilitats en el dia a dia de les entitats i ètica en l’ús d’aquests entorns’, Juan Antonio Gómez, enginyer en telecomunicacions, formador, consultor, escriptor i professor, introduirà l’ús d’aquesta tecnologia i les eines que s’hi desprenen en la seva aplicació a les entitats socials.
‘Autolideratge: liderar les nostres emocions’, a càrrec de Carme Pujol, educadora emocional, coach i especialista en comunicació no violenta, serà un taller que treballarà l’autoconeixement amb l’objectiu de motivar l’intercanvi d’experiències emocionals entre les persones membres d’un equip de manera que faciliti la seva coordinació.
Finalment, Constanza Echevarría, formadora certificada en comunicació no violenta, oferirà el taller ‘Com abordar i resoldre els conflictes mitjançant la comunicació no violenta’, que intentarà respondre com abordar problemes mitjançant la connexió.
Les inscripcions a l’Escola d’Estiu del Voluntariat es podran fer a través del formulari digital oficial, seguint la mateixa dinàmica de les anteriors edicions.
Per a més informació sobre el programa i els tallers que s’impartiran, podeu consultar la notícia de la DGACC sobre la 25a edició de l’EEV.
Pots consultar el material de l’edició del 2023 a la web de l’EEV.
El Festival Rural de l’Economia Social i Solidària de Catalunya se celebrarà el proper 13 de juliol, a la Vall del Corb, i posarà el focus en enfortir les economies rurals locals enfront l’amenaça dels macroprojectes
La cinquena edició del Festival de l’Economia Social i Solidària Rural de Catalunya (FESSrural) se celebrarà el proper dissabte 13 de juliol a Vallfogona de Riucorb (a la Conca de Barberà), al bell mig de la Vall del Corb, un territori que es troba a cavall entre el Camp de Tarragona i les terres de Ponent. Enguany comptarà amb el ja tradicional mercat de projectes ecosocials i amb un programa ple d’activitats culturals i familiars, format per debats i xerrades, tallers, espectacles i concerts.
Aquesta 5a edició arriba amb un canvi important en el seu plantejament com a conseqüència de les altes temperatures dels darrers anys provocades pel canvi climàtic. Per primera vegada se celebrarà a la tarda-vespre, evitant les hores més fortes de calor i fent de l’espai un lloc més còmode i agradable per gaudir.
Sota el lema “La vida que es defensa”, aquesta edició se centra en la lluita contra els macroprojectes que amenacen el territori i les formes de vida locals. Macroprojectes com les macrocentrals fotovoltaiques o el Hard Rock, suposen la destrucció del que es porta anys construint des del teixit de l’Economia Social i Solidària i el model de territori que defensen les habitants rurals i agents clau com la pagesia i les entitats.
Projectes com aquests, a més, agreugen les emergències climàtiques, de sequera, de pèrdua de biodiversitat, d’erosió del sòl, de relleu agrari, de pèrdua del patrimoni material i immaterial rural, etcètera, pel seu desmesurat consum de sòl, d’energia, d’aigua i de materials i per la seva amenaça cap a la vida de les persones i els ecosistemes que els sustenten.
Els dos fòrums de debat principals del FESSrural giraran entorn aquesta temàtica. D’una banda, sobre els impactes del model de macroprojectes i, de l’altra, sobre posar en valor i compartir els reptes de les iniciatives que s’estan treballant als territoris rurals, per relocalitzar les economies, gestionar el territori de forma sostenible, millorar l’accés a l’habitatge i revertir el despoblament des de l’Economia Social i Solidària.
Aquesta 5a edició està organitzada per la Xarxa d’Economia Solidària de Catalunya (XES), l’Associació Vall del Corb, cooperatives i entitats de l’ESS del Camp de Tarragona i Ponent, les xarxes locals de la XES (XES Garrotxa, XES Ripollès, XES Empordà, XES Alt Pirineu i Aran i XES Vegueria Penedès), i els ateneus cooperatius Coopcamp – Ateneu Cooperatiu del Camp de Tarragona i Ponent Coopera - Ateneu Cooperatiu de la vegueria de Ponent.
El FESSrural, un festival consolidat a Catalunya
El FESSrural va néixer el 2019, entre la Garrotxa i el Ripollès, de la mà de les xarxes locals de la XES i amb l’objectiu de celebrar, mostrar i enxarxar les economies transformadores del món rural. Després s’ha celebrat a La Garrotxa, L'Empordà i l'Alt Pirineu i Aran.
Es tracta d’una iniciativa impulsada per activistes de l’Economia Social i Solidària amb la intenció de crear un punt de trobada de les economies transformadores en l’àmbit rural.
Després de 5 anys, el Festival de l’Economia Social i Solidària Rural es consolida com un esdeveniment de referència a Catalunya on cada territori que l’acull, l’adapta a les seves singularitats, necessitats i reptes.
Xerrem amb la divulgadora, presentadora, meteoròloga i experta en canvi climàtic sobre el moment en què ens trobem i la necessitat d’actuar amb urgència per revertir l’emergència que patim.
“Si només entenem el canvi climàtic des d’un punt de vista científic, no estarem entenent en absolut el canvi climàtic”, exposava la Isabel Moreno per començar la seva intervenció en la jornada de Resiliència climàtica urbana, celebrada com a esdeveniment final dels projectes Cooltorise, organitzat per entitats com l’Associació Benestar i Desenvolupament (ABD) i Ecoserveis, entre altres, i enfocat a resoldre la pobresa energètica d’estiu, i Climate Pact.
Todo preparado para el #FES2024 con #ClimatePact @COOLtoRISE
— ABD (@abd_ong) April 26, 2024
Jornada sobre resiliencia climática urbana donde reflexionaremos sobre cómo se adaptan las ciudades al verano pic.twitter.com/Cho3klYSAb
Aprofitem l’avinentesa per xerrar amb la divulgadora, meteoròloga, presentadora de televisió i experta en canvi climàtic, entre altres, sobre la urgència d’actuar, l’augment de fenòmens extrems lligats a la crisi climàtica, els canvis que cal abordar i les resistències amb què topa l’acció climàtica, entre moltes altres coses.
Hem d’esperar més fenòmens extrems, com sequeres, danes i onades de calor arran del canvi climàtic?
Cal separar les coses. Hi ha fenòmens que sí que sabem que aniran a pitjor o, en el millor dels escenaris, continuaran de manera similar a com fins ara, com poden ser les onades de calor. Ara bé, en altres, com el tema de les precipitacions o les danes, la resposta és més complexa i queden moltes preguntes per resoldre. Pel que fa a les sequeres, ara mateix les projeccions ens diuen que la regió mediterrània té molts números per acabar sent una sucursal del Sàhara. Sabem que Espanya és un país més aviat sec, i el més probable és que vagi a més.
Aquesta incertesa sobre moltes coses no ajuda a comunicar i divulgar sobre el canvi climàtic, com és el teu cas.
És veritat que hi ha aspectes en què hi ha molta incertesa, però això no vol dir que no sapiguem el que passarà. No podem saber si en el futur hi haurà més danes o no, per exemple, però sí que podem saber que si ve un sistema que provoqui pluges, amb una atmosfera més càlida i un mar Mediterrani ardent, afavorirà qles pluges siguin més potents i intenses.
Estem donant respostes a la crisi climàtica a l’alçada de l’emergència que patim?
Per descomptat que no. El canvi climàtic és un dels principals reptes que enfrontem com a humanitat i necessita, d’entrada, que tots remem en la mateixa direcció. I no valen excuses ni comparacions, cal actuar de forma global. Amb tot, la situació en què estem ja no només depèn de les emissions que generem actualment, sinó de les que ja hem generat fins ara. Per tant, la tendència és molt difícil de revertir a escala humana.
Els canvis que cal abordar són profunds.
Exacte, no es tracta només de substituir una substància per una altra, com ha passat, per exemple, amb la destrucció de la capa d’ozó. En aquest cas, sabíem que hi havia una sèrie de substàncies que danyaven l’ozó estratosfèric. Es van prohibir i avui el problema s’ha reduït i la capa d’ozó s’està recuperant. Amb el canvi climàtic no funciona així. Inclús si fem una transició energètica, calen altres canvis, i no només en l’àmbit de la ciència, també han de ser canvis socials, econòmics, en el consum…
"Cal passar a l’acció ja perquè cada pas que fem és un pas que no podrem retrocedir."
Manca consciència entre la població pel que fa a aquest canvi d’hàbits, per exemple en el que mengem o en la necessitat de reduir l’ús del cotxe?
Em fa gràcia perquè ara es parla molt dels canvis necessaris en l’àmbit de l’alimentació i de seguida pensem en el ‘chuletón’, però es parla molt poc del malbaratament alimentari. I estem malbaratant prop del 30% dels aliments que es produeixen. Imagina el recorregut de millora que tenim en aquest sentit.
Per tant, cal continuar fent molta pedagogia.
Sí, perquè cal molta més consciència, però, amb tot, crec que estem en un bon punt de partida. Ho demostra que ara mateix estem parlant d’això i és un tema que està sobre la taula.
I cada cop tenim més informació sobre el canvi climàtic
Sí, però penso que tampoc ens cal tenir absolutament tota la informació per actuar. Et poso un exemple: al cotxe, ens posem el cinturó de seguretat perquè sabem que un accident pot tenir conseqüències greus, però no necessitem saber exactament que si tenim un xoc a 50 km/h ens trencarem una costella o ens la fracturarem. No ho sabem, però ens posem el cinturó davant el que pugui passar. Doncs amb el canvi climàtic passa una mica el mateix, sabem que hem d’escometre canvis. I és veritat que hi ha entitats que tenen més responsabilitat i rang d’acció per actuar, però si la ciutadania no suma, no aconseguirem res.
Què en penses de la teoria que diu que la tecnologia ens salvarà de tot, també de la crisi climàtica?
No crec en el tecnooptimisme, de fet, les tecnologies que tenim actualment no estan a l’altura del repte que tenim al davant. Igualment, no podem confiar en una cosa que no sabem si arribarà. Jo ho explico amb la metàfora de la partida de cartes. És a dir, estem jugant una partida que tenim difícil guanyar, però si juguem les cartes que tenim amb estratègia i intel·ligència, potser no guanyarem, però podem quedar en bona posició o no perdre. El tecnooptimisme és esperar un as que potser mai arriba, o arriba massa tard. No podem confiar en això i hem d’actuar urgentment.
Ets partidària de fixar dates límit, com el 2030 o el 2050?
A mi no m’agrada utilitzar aquesta mena de dates perquè, al final, pots transmetre la percepció que no cal que actuem amb tanta urgència. Això no és com un examen, en què estudies el dia abans i pots aprovar. No podem afrontar aquest repte d’aquesta manera. Cal passar a l’acció ja perquè cada pas que fem és un pas que no podrem retrocedir.
A més, si arribem a aquestes dates i no hem assolit els objectius fixats, pot existir la temptació de tirar la tovallola, i aquest no és el camí. L’acció climàtica és una cursa de fons i aturar-se no és una opció. Hem de continuar lluitant per un futur millor, perquè encara és possible aconseguir-ho.
Malgrat totes les evidències, ha sorgit amb força un negacionisme climàtic que fa molt de soroll.
Aquest sector és minoritari, però és veritat que fa molt de soroll perquè compta amb altaveus potents, sobretot a les xarxes socials. I actua de manera de molt agressiva. De fet, les persones que ens dediquem a divulgar sobre el canvi climàtic sovint som víctimes d’insults i amenaces, i això és intolerable. Cal confrontar aquest discurs i les seves derivades.
Com quines?
Ara, per exemple, el que més protagonisme té és l’anomenat retardisme, una postura que busca diferents excuses per no fer res o retardar l’acció climàtica. No podem comprar discursos que advoquen per aturar-se per qüestions econòmiques, d’interessos o altres.
Per acabar, quin missatge voldries llançar?
Un missatge d’esperança i de crida a l’acció climàtica. Hem de fer tot el que està en les nostres mans com a ciutadans. I parlo de ciutadania perquè és qui llegirà aquesta entrevista. És evident que si fes una xerrada en una empresa o una institució, el missatge seria diferent, però ara parlo per a la ciutadania. Tots plegats hem de contribuir al canvi i pensar que tenim marge per canviar les coses. I, sobretot, utilitzar el poder que tenim com a ciutadania per exigir accions immediates.
