Els eixos d'actuació aprovats el dilluns 22 d'abril pel Govern inclouen des de l’abordatge de la pobresa extrema fins al foment del benestar i la qualitat de vida dels infants i adolescents.
Un de cada tres infants i adolescents es troba en situació de pobresa o exclusió social a Catalunya, segons l’Enquesta de condicions de vida. Per tal de fer front a aquesta situació, el govern de la Generalitat ha aprovat l'Estratègia contra la pobresa infantil a Catalunya 2024-2030.
Aquesta recull mesures a curt termini basades en polítiques de l’àmbit de protecció social, com ajuts a l’habitatge; a mig termini, basades en polítiques d’ocupació per a l’estabilització laboral de les famílies amb infants a càrrec i la conciliació; i a llarg termini, basades en intervencions educatives orientades a trencar amb la transmissió generacional de la pobresa.
Per fer front a la pobresa i exclusió social infantil, l'estratègia proposa 12 iniciatives a desenvolupar en els propers cinc anys:
Aquesta mesura, present a 20 dels 27 països de la Unió Europea, ha sigut defensada pel Govern com a mesura eficaç per reduir la pobresa infantil i augmentar la renda de les famílies.
En el marc de l’estratègia, el govern ha assegurat que treballarà per augmentar el llindar d’ingressos per accedir a la RGC, implementarà un complement de criança i garantirà la compatibilitat de l’RGC amb altres ajuts o ingressos procedents del treball. A més, ha afirmat que crearà un complement específic d’habitatge associat a l’RGC, desenvoluparà un sistema integrat de prestacions i integrarà l’Ingrés Mínim Vital (IMV) amb l’RGC.
L'estratègia inclou la consolidació de la gratuïtat i la universalitat de l’etapa I2 i pretén avançar a les etapes i0 i i1, per assolir un sistema educatiu de 0 a 18 anys sostingut amb fons públics que garanteixi un accés equitatiu a l’educació.
Per tal de reduir l’abandonament escolar prematur, l’estratègia proposa aplicar les beques d’estudis, les quals cobreixen despeses directes com la matrícula i materials escolars, així com despeses indirectes, com el transport i l’alimentació; les mentories d’orientació vocacional, que ofereixen suport individualitzat i emocional i orientació acadèmica; i les motxilles escolars, les quals inclouen ajuts per anar de colònies i fer activitats complementàries.
Es proposa incentivar una sèrie d’accions per fomentar la col·laboració entre escoles, famílies i entitats locals per abordar els reptes educatius d’infants, adolescents i joves, tenint en compte l’equitat i la promoció de l’ús de la llengua catalana. Es proposa també ampliar els Plans Educatius d’Entorn, mitjançant els quals es doni una resposta integrada i comunitària a les necessitats educatives dels infants i joves.
Es pretén afavorir la conciliació familiar i prevenir l’exclusió social a través del lleure, incentivant el seu impacte positiu en el desenvolupament cognitiu i social dels infants i contribuint a la reducció de l’abandonament escolar prematur.
El govern ha traslladat que amb l’estratègia es desplegaran ajuts que cobreixin el 100% del cost per a les famílies en situació de pobresa relativa, a més del retorn de la cobertura als ajuts alimentaris per a infants en situació de vulnerabilitat durant els mesos no lectius.
Es desplegarà un programa que constarà d’una part d’intervenció comunitària i una part d’intervenció i acompanyament dels infants que tenen excés de pes i les seves famílies. El govern destaca que la prevalença de l’obesitat infantil és especialment elevada entre els infants de famílies amb rendes més baixes, menys nivell d’estudis i en entorns més deprimits, motiu pel qual es farà especial incidència en aquest col·lectiu.
Es proposa millorar l’accés als Centres de Salut Mental infantojuvenils (CSMIJ), augmentant la ràtio de psicòlegs i psiquiatres per garantir un model d’atenció integral. S'ha anunciat també que es treballaran estratègies de maneig emocional per trencar el cicle de pobresa millorant la salut mental i el benestar general dels infants.
En l’àmbit de l’habitatge, es contempla controlar el preu dels lloguers, aplicar ajudes a l’habitatge i augmentar el parc públic d’habitatge per tal d’acabar amb l’exclusió residencial.
El govern ha anunciat que s’obrirà una línia de subvencions de foment a l’ocupació i s’establiran ajuts a la conciliació per tal de millorar les condicions econòmiques i materials de les famílies.
L’estratègia, afirmen des del govern, donarà especial rellevància a les dades per poder fer un diagnòstic de la situació i formular les polítiques públiques a partir d’aquesta. Es proposa també utilitzar eines de simulació que permetin als ens públics valorar els resultats de les mesures implementades.
El col·lectiu Eixarcolant i diverses entitats impulsen un projecte per generar bioeconomia entorn de la gestió de forestal promovent l’aprofitament d’aliments forestals en desús.
La manera en què consumim té unes fortes implicacions per al món que ens envolta. És evident que el model actual de consum genera uns impactes mediambientals i socials que sovint són devastadors i es fan notar en qüestions com l’emergència climàtica o indecències com l’explotació de països del Sud Global, per citar només dos exemples.
Menjar i beure és un dels actes de consum que més vegades fem al llarg del dia. Per això, com assenyala en una entrevista recent a VilaWeb el Marc Talavera, director i coordinador del Col·lectiu Eixarcolant, “és important que la gent prengui consciència que menjar i beure és l’acció política que més farà a la vida; i que si canviem allò que hi ha darrere dels nostres plats o darrere de la nostra copa, podem ajudar a deixar el món una miqueta més bé que no l’hem trobat”.
Des d’Eixarcolant reivindiquen les plantes oblidades –que sovint són vistes com una cosa del passat– com una eina per contribuir a fer possible un model agroalimentari i socioeconòmic més sostenible, ètic i just. Ras i curt, es tracta de recuperar el passat per caminar cap a un futur millor.
En aquesta línia, el col·lectiu coordina el projecte ‘Plantes Oblidades’, una iniciativa per generar bioeconomia al voltant de la gestió forestal sostenible a través de la recuperació i promoció d’aliments forestals com l’aranyó, el gratacul, la pinya verda de pi, la cirera de pastor i l’aglà.
Braç a braç amb Eixarcolant, el projecte també l’impulsen la Fundació Emys, Sambucus Cooperativa, el grup de recerca EtnoBioFic de la Universitat de Barcelona (UB) i la Xarxa per a la Conservació de la Natura (XCN); i compta amb el suport de la Fundación Biodiversidad.
Consolidar un model sostenible de gestió dels nostres boscos és un dels propòsits centrals del projecte, i més tenint en compte els impactes negatius que han patit arran de les diferents dinàmiques socioeconòmiques de les darreres dècades.
“S’ha produït un abandonament de cultius, de pastures i un canvi en l’aprofitament dels boscos que ha provocat que hi hagi més vegetació, i això unit a les condicions creades pel canvi climàtic ha fet augmentar els incendis”, explica la Clara Blasco, membre d’Eixarcolant i coordinadora del projecte, qui afegeix que, més enllà d’això, “l’estat de conservació de la biodiversitat forestal és més aviat pobre”.
Igualment, Blasco posa el focus en les dificultats amb què es topa la gestió forestal a Catalunya: “En general, s’observa que a nivell econòmic és poc rendible i sovint és una activitat deficitària, fet que no ajuda a fer que els propietaris forestals la gestionin adequadament”.
En aquest escenari, ‘Plantes oblidades’ proposa un model de gestió forestal enfocat a diversos objectius. Per una banda, cerca augmentar la resiliència dels boscos propiciant una reducció de la biomassa que rebaixi la combustibilitat i, per tant, el risc d’incendis.
Més enllà d’aquesta disminució de biomassa, el projecte preveu altres mesures de gestió forestal: “Parlem, per exemple, d’afavorir altres tipus d’espècies i assegurar que hi ha una composició prou variada, així com altres iniciatives encaminades a fer el bosc més heterogeni”, suma la membre d’Eixarcolant.
Amb tot, el més singular i allò que aporta un valor afegit és establir models de gestió forestal sostenibles que presentin una rendibilitat major a l’actual i els facin més atractius. Aquest valor afegit prové de l’aprofitament d’aliments forestals. L’equip del projecte n’ha triat cinc: l’aranyó, el gratacul, la pinya verda de pi, la cirera de pastor i l’aglà. “Hem triat aquestes espècies que produeixen algun fruit d’interès gastronòmic –en el cas del pi, és una pinya– i que ja no s’empren tant o, si més no, no s’utilitzen des d’un punt de vista comercial”, exposa Blasco.
En aquest sentit, la coordinadora de la iniciativa explica que sota el concepte de plantes oblidades s’inclouen varietats agrícoles tradicionals i plantes silvestres comestibles, “amb usos associats que estan molt documentats, però que en les darreres dècades hem vist que s’estan perdent i s’està erosionant el coneixement etnobotànic”. Una situació que Blasco atribueix a diverses raons, com la creixent migració cap a les ciutats o que culturalment s’han percebut com menys importants, fet que s’ha traduït en la pèrdua de transferència de coneixement entre generacions.
Per a la Natàlia Cuberos, que tot just s’acaba d’incorporar a la XCN per gestionar el projecte, “en el passat es recollien les plantes silvestres perquè la gent estava més connectada amb els boscos i amb la natura, hi vivien i els utilitzaven”, assegura, i creu que recuperar aquests usos “és una bona manera de reconnectar amb la gestió forestal i la recuperació dels coneixements tradicionals”.
Des del projecte es proposen revertir aquesta pèrdua documentant els usos tradicionals d’aquestes plantes i explorant-ne d’innovadors, perquè es puguin incorporar a noves receptes i elaborats més moderns.
Es tracta d’aprofitar un recurs que està disponible i infrautilitzat, i que al seu torn pot ser molt útil per aconseguir boscos més potents i resistents: “Podem deduir que les plantes silvestres comestibles són prou resilients a les condicions de canvi climàtic i presenten un considerable potencial d’adaptació, perquè no tenen un requisit de cultiu com altres espècies i, alhora, poden donar peu a una estratègia per fer més variada la nostra dieta i diversificar l’economia del sector primari”, diu Blasco.
Per assolir els seus objectius, ‘Plantes oblidades’ preveu l’actuació a un total de 280 hectàrees (ha) d’onze finques forestals repartides al llarg del territori català, des de la Ribera d’Ebre fins a la Serra del Cadí-Moixeró del Prepirineu, passant per les Muntanyes de Prades i per les Serres del Montsec. Es tracta de finques que ja formen part d’iniciatives de custòdia del territori impulsades per entitats locals.
A cadascuna d’aquestes finques es planteja, com a mínim, un aprofitament de les espècies seleccionades en el marc del projecte. En total, es duran a terme catorze experiments i cada finca aportarà vint ha, deu per a gestió i deu per a control.
“En les deu hectàrees de gestió implementarem el model que proposem”, anuncia Blasco, qui cita com a exemple el treball amb l’alzina: “Farem una tallada selectiva de pins perquè les alzines tinguin més espai i puguin desenvolupar una capçada horitzontal, que és més productiva; també seleccionarem els talls d'alzines que tinguin un millor futur en funció de l'entorn; i després també farem una reducció de l'estrat arbustiu que fa competència amb l'alzina i que també contribueix al risc d'incendi”.
En el cas de les hectàrees de control, en canvi, no es farà cap acció de gestió, però s’avaluaran diferents paràmetres i indicadors ambientals i de resiliència dels dos tipus de parcel·les per determinar quin impacte té la gestió. La recol·lecció es farà en ambdues parcel·les per examinar si hi ha diferències.
Un cop s’hagin recol·lectat els fruits a cadascuna de les finques, es durà a terme un procés de valorització gastronòmica per testar l’elaboració de productes alimentaris. “Els fruits es distribuiran a tres obradors alimentaris, que faran diversos experiments per elaborar diferents productes”, detalla la coordinadora. De moment, no els tenen tots definits, però ja tenen al cap algunes idees de producte per desenvolupar, com el gelat de grataculs, la crema d’aglà o un xarop de pi.
La idea és elaborar-ne al voltant d’una vintena per a cada espècie. Per enriquir i impulsar aquest procés, es farà una revisió bibliogràfica que explorarà quins són els usos tradicionals de cada espècie arreu del món i quines elaboracions s’han realitzat fins al moment. Tot i que les espècies es poden utilitzar per a diferents usos, com cosmètics o medicinals, el projecte se centra en els alimentaris. La tasca d’innovació alimentària continuarà amb diferents actuacions com l’escalabilitat de la producció, la comercialització, l’obertura de mercat i el potencial de reproductibilitat a altres territoris.
Així, la valorització dels productes alimentaris generats s’enfoca com una eina clau per generar bioeconomia local entorn de la gestió forestal sostenible i augmentar-ne la rendibilitat. “En els darrers anys hi ha hagut un fort despoblament rural, amb moltes menys oportunitats; i el projecte pot ser una bona manera d’incentivar un retorn al món rural i generar alternatives perquè la gent hi pugui viure”, expressa la Natàlia Cuberos.
Pel que fa al paper de cada entitat que participa a ‘Plantes oblidades’, Eixarcolant s’encarrega de coordinar la totalitat del projecte i de les actuacions de valorització gastronòmica, que inclou la part d’investigació i desenvolupament, entre altres. El grup de recerca EtnoBioFic de la UB té un rol transversal de revisió científica i tècnica i supervisarà les decisions que es prenguin i els materials que es generin.
Sambucus i la Fundació Emys coordinen la part de gestió forestal, mentre que la XCN assumeix un paper transversal com a entitat de segon nivell que té contacte amb les entitats de custòdia del territori. “A banda, fem tasques de comunicació en el marc del projecte, escriurem el pla de gestió de finques i estem contribuint a la recerca bibliogràfica”, suma Cuberos.
Avui us presentem un nou projecte que tot just comencem!
— XCN (@XCNatura) March 6, 2024
Som a la roda de premsa per presentar el projecte "Plantes Oblidades, valorització d’aliments forestals per a una gestió sostenible del territori."
Amb @eixarcolant @fundacioemys @sambucuscoop @UniBarcelona pic.twitter.com/9FlaKB79v8
‘Plantes oblidades’ té un calendari definit de dos anys, fins al desembre del 2025, i un finançament limitat, que ronda els dos milions d’euros. “El nostre objectiu en aquest parell d’anys és fer el projecte demostratiu en aquestes onze finques i obtenir uns resultats que ens permetin proposar un model de gestió definit i uns resultats concrets en termes de generació de bioeconomia”, anuncia la Clara Blasco.
A les acaballes del projecte, es contemplen tot un seguit d’accions de transferència de coneixement –com webinars, per exemple– dirigits a diferents agents com propietaris forestals o l’administració pública, així com activitats formatives. “La idea és posar a disposició totes les eines, tot el coneixement i tot el mètode perquè això es pugui implementar a altres territoris”, conclou la membre d’Eixarcolant.
En definitiva, des del punt de vista estratègic, ‘Plantes oblidades’ vol ser una llavor a partir de la qual germini un nou paradigma de gestió i aprofitament forestal, cridat a aconseguir uns boscos més potents i resilients, i transformar la conservació de la biodiversitat i l’economia forestal.
Los juegos de mesa ofrecen una experiencia educativa única al promover habilidades como la resolución de problemas, la toma de decisiones y el trabajo en equipo de manera divertida y colaborativa. Pero algunos también pueden inspirar acciones concretas para promover el bienestar animal y generar conciencia en la sociedad. La educación a través del juego,30
Aquest any 2024 es desplegarà la fase pilot del pla ‘Barris amb futur’, un programa que busca aplicar polítiques socials i urbanes en zones d’especial complexitat i enfortir el seu teixit comunitari.
El dilluns 15 d’abril, el Departament de Drets Socials, juntament amb especialistes i representants municipals, van concretar els territoris on es desplegarà el pla de barris aprovat el passat mes d’octubre.
El programa parteix de la premissa que la intervenció comunitària permet trencar el cercle d’exclusió d’un territori concret. Així, pretén fomentar que les persones que l’habiten treballin plegades pel benestar comú i evitar l’èxode dels barris i territoris. D’aquesta manera, el projecte compta amb la col·laboració d’associacions veïnals, entitats del tercer sector, actors de l’economia social i solidària i el teixit associatiu, per tal de crear una agenda compartida, coordinar recursos i fer xarxa.
Els territoris escollits presenten graus elevats de pobresa extrema, un gran percentatge de població en situació irregular i males condicions urbanístiques que dificulten la vida. Els barris s’han escollit, indica el departament, d'acord amb criteris quantitatius, tenint en compte indicadors com ara població migrant amb renda baixa o mitjana, població amb estudis baixos o joves sense estudis, i criteris qualitatius, basats en la capacitat de resposta del territori tant des de l’àmbit institucional com des de l’acció comunitària.
Les accions que es desenvoluparan en el marc de ‘Barris amb futur’ giraran al voltant de tres grans eixos: l’espai de sociabilitat, referit a la millora dels equipaments i l’espai públic; la millora de les condicions de vida, amb accions centrades en l’habitatge i l’ocupació; i la igualtat d’oportunitats, amb intervencions en matèria d’educació, cultura, salut i equitat de gènere.
Entre els barris escollits hi ha el barri de Sant Roc a Badalona; Sant Cosme, al Prat de Llobregat; Pont Major, a Girona; el Centre Històric de Manresa; la Mariola de Lleida o el barri de Sant Salvador a Tarragona.
#Micropobles a la Jornada de treball #BarrisAmbFutur on hem reivindicat la necessitat d'incloure el #mónrural en les dinàmiques de renovació urbana
— Micropobles (@Micropobles) April 16, 2024
El projecte es desplegarà en 20 barris i 40 micropobles de #Catalunya
Raquel Pérez @dsocialscat #SomBatecRural pic.twitter.com/GyBT2B40Xr
‘Barris amb futur’ inclou també el programa ‘Microcomunitats’, coordinat per la Direcció General d’Acció Cívica i Comunitària i acordat amb l’Associació de Micropobles de Catalunya. Aquest treballarà en l’accés als serveis públics i a l’activitat comunitària a la població resident en 40 petits municipis.
A Girona, el programa intervindrà a Beuda, Cabanelles, Esponellà, Mieres, Ridaura, Sant Aniol de Finestres, Sant Ferriol, Sant Martí de Llémena, Vilademuls i Viladasens. Al Camp de Tarragona ho farà Capafonts, els Garidells, els Guiamets, la Febró, la Torre de Fontaubella i Renau. A les Terres de l’Ebre, Alfara de Carles, Freginals, Prat de Comte i Vinebre. A Lleida, Alcanó i Baronia de Rialp. A l’Alt Pirineu i Aran, Abella de la Conca, Conca de Dalt, Les Valls d’Aguilar, Lladorre, Llavorsí, Sant Esteve de la Sarga, Soriguera, Talarn i Vall de Cardós. A la Catalunya Central, Castellar de la Ribera, Clariana de Cardener, la Molsosa, Lladurs, Llobera, Navès, Odèn, Pinell, Pinós i Riner.
.png)
Estudies biologia, biologia ambiental o ciències ambientals, i estàs buscant on fer les pràctiques acadèmiques? T’interessa l’ornitologia i la ciència ciutadana, però no saps si és exactament al que et vols dedicar? Estàs de sort! L’àrea de seguiments de l’ICO està obert a incorporar un estudiant en pràctiques per semestre al seu equip. Amb nosaltres treballaràs en projectes aplicats al seguiment d’ocells, des de la recollida de dades a camp, fins a l'anàlisi d’aquestes. T’ajudarem a utilitzar programaris com el QGIS o R en projectes determinats, i ens donaràs un cop de mà en el desenvolupament de noves propostes de seguiment d’ocells.
Si tens ganes de fer unes pràctiques on t’ajudem a aprendre, i tu aportes els teus coneixements a un equip motivat i amb molta feina per fer, t’esperem!
Podeu enviar el vostre CV i carta de motivació a elisenda.peris@ornitologia.org
image/jpg
