Els salaris per conveni del lleure augmentaran un 3,5% el 2024

Els salaris per conveni del lleure augmentaran un 3,5% el 2024

S'actualitza l'acord parcial que hi havia fins ara, que preveia un augment del 2,5% el setembre del 2024.

La publicació de la Resolució EMT/459/2024, d’1 de febrer, per la qual es disposen la inscripció i la publicació de l’Acord de revisió salarial per als anys 2023 i 2024 del Conveni col·lectiu del sector del lleure educatiu i sociocultural de Catalunya, marca que el setembre de 2024 hi haurà una pujada salarial del 3,5% sobre l'increment aplicat immediatament anterior (setembre del 2023).

Cal tenir en compte que l'acord parcial que regia fins ara sobre el Conveni col·lectiu del sector del lleure educatiu i sociocultural de Catalunya preveia un augment salarial del 2,5% pel 2024. En conseqüència, la pujada d'enguany, finalment, serà d'un punt percentual més. És a dir, fins ara el pactat per la patronal i els sindicats al conveni per al període de 2022 al 2024 suposava un augment salarial progressiu de fins al 7%, que amb el recent acord passa al 8%.

Amb aquesta resolució també s'ha publicat la taula salarial per als llocs de feina que quedaven per sota del Salari Mínim Interprofessional (SMI), un cop aprovat l'augment del 5% de l'SMI a principis del 2024. Per això, en aquests casos la pujada del 3,5% ha entrat en vigor l'1 de gener de 2024.

Per tant, les taules retributives del 2023 i 2024 queden de la següent manera per als grups I i II:

Per al grup III, personal d'intervenció, la taula salarial queda de la següent manera:

Per al personal d'atenció al públic, que forma part del grup IV, els salaris queden tal com reflecteix la graella, tenint en compte que també hi ha hagut canvis per a gener del 2024:

El grup V, que engloba el personal d'administració, també ha tingut l'increment del 3,5% a 1 de gener de 2024 en alguns llocs de feina:

Finalment, per al personal de cuina i serveis generals, del grup VI, els canvis salarials són els següents:

Amb la qual cosa, les entitats que paguen segons el Conveni col·lectiu del sector del Lleure educatiu i sociocultural hauran de preveure aquesta variació per pagar adequadament les nòmines a partir del setembre -a banda dels casos que ja han tingut l'augment a principis d'any.

L'economia limita la inversió mediambiental en l’Economia Social i Solidària

L'economia limita la inversió mediambiental en l’Economia Social i Solidària

L’Informe del Mercat Social 2023 de la Xarxa d’Economia Solidària de Catalunya (XES) analitza la contribució de les entitats de l’Economia Social i Solidària (ESS) i el seu impacte ambiental.

La XES ha presentat l’Informe del Mercat Social 2023, que se centra en la contribució de les entitats de l’ESS a la transició ecològica i social. En aquest estudi han participat més de 1.400 entitats que formen part de l’ESS i el tractament de dades d’aquesta edició s’ha fet tenint com a base la sostenibilitat ecològica i l’impacte ambiental.

Dos de cada tres entitats del Mercat Social català són cooperatives i associacions

Són dades del darrer informe que hem publicat, amb més de 1.400 entitats analitzades a Catalunya al 2023

Més organitzacions que mai!

En vols conèixer més detalls? https://t.co/25tZo4mPX7 pic.twitter.com/nf5vubwSDi

— Economia Solidària (@XES_cat) February 8, 2024

L’Informe del Mercat Social 2023 analitza les dades des d’un punt de vista mediambiental i aporta molta informació, explicant com les limitacions econòmiques poden afectar l’avenç econòmic, social i ecològic de les entitats. Cal destacar que, segons l’informe, només el 8% d’entitats tenen una facturació superior al milió d’euros, només 78 de les 1.580 respostes a l’enquesta han afirmat tenir un volum econòmic d’aquestes característiques.

Un dels efectes que porta la limitació econòmica és clar: les inversions en sostenibilitat. El 58% de les entitats amb més d’un milió d’euros de facturació ha realitzat inversions importants per tal d’optimitzar o reduir la despesa energètica. Si es comparen aquestes xifres amb les dades del global d’entitats, sense segmentar per facturació, es veu que només un 33% de les entitats ha pogut fer inversions d’aquest tipus.

Aquest cas també es repeteix amb les organitzacions de l’EES que tenen polítiques internes per a la reducció d’ús energètic. Amb xifres generals, el 50% en disposen d’un, però si s’analitzen les entitats amb facturació superior al milió d’euros, el 79% en té.

És important destacar que, segons la XES, la reducció de l’impacte ambiental és una prioritat per a les iniciatives de l’ESS. Malgrat que aquesta afirmació pot semblar positiva, és preocupant que el 30% de les entitats no prengui o pugui prendre cap mesura per tal de reduir l’impacte. És cert, però, que el 70% sí que ho fa i és quelcom destacable a celebrar.

Sí que hi ha voluntat de millora, però si no hi ha prou suport econòmic o institucional no hi podrà haver canvis substancials que millorin l’impacte ecològic de l'ESS. El 70% de les entitats tenen menys de 10 persones contractades, el 25% d’aquestes no té cap persona treballadora. És a dir, el gruix d’entitats ha de fer un sobreesforç per millorar i per tirar-ho endavant; en molts casos de forma voluntària.

És important destacar que les entitats vinculades al finançament i moneda social formen un gran teixit, però en contrapartida el nombre de persones treballadores és molt reduït. Les limitacions econòmiques porten molts problemes, no només en ecologisme i contractació, però la majoria d’entitats està treballant per millorar l’impacte al medi ambient.