Le Capriccio Français, el reconegut conjunt de música antiga que dirigeix Philippe Le Fèvre, torna a Barcelona per celebrar una nova edició de la seva acadèmia d’estiu. Seran set dies de formació intensiva dedicats a la música barroca, amb un ampli ventall de propostes. L’activitat compta amb el suport de l’Institut Français i del Moviment Coral Català.
La Casa d’Espiritualitat Sant Felip Neri acollirà novament aquesta acadèmia, que tindrà lloc del 20 al 26 d’agost. S’oferirà formació en cant solista, cant coral i direcció de cors, de la mà d’un equip docent de primer nivell format pel mateix Philippe Le Fèvre, Hélène Dufour, Muriel Ferraro, Maarten Koningsberger i Stefano Intrieri.
El repertori d’aquesta nova edició de l’acadèmia d’estiu girarà entorn d’algunes de les grans pàgines barroques per a solistes i cor, amb obres de Händel, Telemann i Bach.
Les inscripcions ja estan obertes. Tots els detalls de l’edició d’enguany es poden trobar a la seva pàgina web: https://capricciofrancais.com/academie-stage_ete
The post “Les veus de la passió” a l’Académie d’été du Capriccio Français 2025 appeared first on Moviment Coral Català.
Pere Joan Ventura Carol (Castellar del Vallès, 1946) ha estat una figura clau del cineclubisme català des de Castellar del Vallès. Des de jove ha viscut el cinema amb una doble passió: la de professional compromès i la d’espectador actiu, crític i organitzat. Ara, la Federació Catalana de Cineclubs el reconeix com a soci d’honor per una trajectòria llarga, constant i profundament coherent amb els valors del moviment cineclubista. Se li retrà homenatge el dia 7 a Granollers a la XX Trobada de Cineclubs.
L’any 1969 va ser un dels impulsors del Cine Club Castellar, una entitat que va néixer amb voluntat transformadora, en plena dictadura franquista, quan el cinema esdevenia una finestra de llibertat. Amb una programació atrevida i crítica, i amb cinefòrums conduïts per figures com Miquel Porter i Moix, Francesc Candel o Pere Portabella, el cineclub va esdevenir espai de resistència cultural i política. Algunes sessions, fins i tot, es van fer de manera clandestina. L’associació, que va arribar a tenir més de 100 persones associades, va tenir una intensa activitat fins a l’arribada de la democràcia.
Tres dècades més tard, Ventura tornaria a ser el motor de dues iniciatives que han revitalitzat la vida cultural del seu poble i que han deixat empremta. El 2009 va promoure la creació de la Mostra de Cinema BRAM! de Castellar del Vallès, que amb el pas dels anys s’ha consolidat com una cita cinematogràfica amb més de 3.000 espectadors anuals. La mostra combina cinema compromès, divulgació del patrimoni fílmic català, promoció de nous talents i educació en valors.
El BRAM! va ser també el germen del que l’any 2011 esdevindria la recuperació formal del cineclub local, el Club Cinema Castellar Vallès (CCCV), del qual Ventura ha estat president des de la seva fundació. El cineclub programa cinema en versió original de manera regular, manté viu l’esperit crític i participatiu del moviment.
Més enllà del cineclubisme, Pere Joan Ventura ha desenvolupat una destacada trajectòria professional com a cineasta i documentalista. Format a l’Escola Aixelà, ha estat operador de cinema, fotògraf, ajudant de direcció, realitzador i director.
A mitjans dels anys 70 va ser un dels membres del Grup de Producció, un col·lectiu integrat per cineastes i tècnics que rodaven materials informatius i curtmetratges destinats a televisions estrangeres. L’objectiu era mostrar la realitat d’una societat en transformació —amb la força emergent dels moviments obrers, veïnals i estudiantils— que el règim franquista reprimia i negava sistemàticament. El grup funcionava de manera assembleària i col·laborativa, i va tenir un paper fonamental en la construcció d’un relat alternatiu des de l’audiovisual, posant la càmera al servei del compromís polític i social.
L’any 1977 va començar a treballar a Televisió Espanyola de Catalunya com a operador de cinema i reporter gràfic. Posteriorment es va incorporar a TVE, als Serveis Informatius, i va exercir funcions de realitzador i editor en diversos programes com Quien sabe dónde, Buscados con cargo o Los años vividos, guardonat amb un Premi Ondas l’any 1992.
D’entre la trentena de produccions que ha realitzat destaca, entre els anys 70 i 90, la seva participació en diverses obres cinematogràfiques de Pere Portabella i també la seva tasca d’ajudant de direcció en diverses pel·lícules de Vicente Aranda.
Amb els anys, Ventura es va especialitzar en el documental com a gènere. El seu treball més reconegut és El efecto Iguazú (2002), una mirada punyent sobre la precarització laboral que li va valer el Premi Goya al millor documental. Altres títols destacats de la seva filmografia són: la pel·lícula col·lectiva Hay motivo (2003), amb un curtmetratge titulat Cena de capitanes, sobre la catàstrofe ecològica del Prestige; el projecte Un mundo a cada rato (2004), per contribuir a la protecció dels drets de la infància, amb el curt La vida efímera rodat a Guinea Equatorial; el documental En la calle (2006), codirigit amb el Gran Wyoming, que s’endinsava en els barris de Madrid més afectats pel consum de drogues i la SIDA; o Plou i fa sol (2012), documental que reivindicava la necessitat de preservar l’agricultura periurbana i de proximitat al Parc Agrari del Baix Llobregat.
El seu darrer projecte com a director, Un vas d’aigua per a l’Elio (2023), recupera la memòria del maqui italià Elio Ziglioli, assassinat per la Guàrdia Civil a Castellar del Vallès el 1949, i és una mostra més de la seva fidelitat a les històries silenciades de la nostra història recent.
A través de tots aquests treballs, Ventura ha construït una filmografia coherent, sempre fidel als valors de justícia social, memòria i compromís cívic.
Amb aquest reconeixement com a soci d’honor, la Federació Catalana de Cineclubs posa en valor una vida sencera dedicada al cinema com a eina de transformació i militància.
L'entrada Pere Joan Ventura, nou Soci d’Honor de la FCC ha aparegut primer a Federació Catalana de Cineclubs.
Jordi Artigas del Cineclub del Cercle a Barcelona, Soci d’Honor de la Federació Catalana de Cineclubs
El nostre nou Soci d’Honor, proposat per la Junta Directiva de la Federació Catalana de Cineclubs ha dedicat part de la seva vida a la difusió del cinema. Tant des de la seva vessant com a promotor del cinema d’animacio com a cineclubista. Se li retrà homenatge el dia 6 a Granollers durant la XX Trobada de cineclubs.
Ens explica el Jordi sobre el naixement de la seva passió pel cinema:
“Eren els primers anys 60, pel març de 1961, la ciutat de Manresa, petita, grisa i freda acollí una ‘troupe’ que trencaria per breu temps aquell ensopiment, es tractava del rodatge de la pel.licula “Plácido” de Luis García Berlanga.
La meva familia viviem llavors a la capital del Bages, aquesta ‘troupe’ de pel.lículers estaba instal.lada en un edifici que havia estat un casino en ple centre de la ciutat, el Passeig de Pere III. Una tarda anava jo cap a les classes de l’Insitut Lluís de Peguera, quan al passar davant del casino, algú em cridà per proposar-me sortir a la pel.lícula però jo vaig refusar únicament per timidesa. Uff, mai havia pensat sortir en una pel.lícula, quina vergonya!!.
Aquesta anècdota no vol dir que fos decisiva per a que molts anys després em dediquès a tasques relacionades amb el cinema, però si que ha estat un record que mai he oblidat.”
Resumir en un full tota l’activitat del Jordi en el món del cinema des dels anys 80 del passat segle és molt difícil, però ho intentarem, sense comptar la part de la seva professió com a dissenyador gràfic.
El Jordi Artigas ha organitzat tallers d’ensenyament del cinema d’animació per a nens i adults al costat de l’ Àngel García i el José Jorna, i també ha portat a catalunya animadors d’altres països per a fer tallers, en especial durant 5 anys al CIEJ de la Fundació La Caixa. Especialment conegut va ser el taller d’animació “stop motion” que van impartir dos especialistes txecs el març de 1990.
També ressenyar la relació del Jordi amb CINANIMA – Festival Internacional de Cinema de Animaçao d’Espinho, Portugal, on va formar part del “Jury de Selecçao” l’estiu de 2000.
L’activitat en la que sempre s’ha trobat més còmode és la d’organitzar, programar i dirigir, per tant també ha estat programador i director de mostres, certàmens i festivals de cinema d’animació, des del Festival de Sants en els primers anys 80 i la 1ª Mostra per a ASIFA-C el 1986. I ja professionalment les tres edicions de l’Anima Basauri al País Basc fins a Cinemàgic a Lleida, ara Animac, el 1996 del que va ser el fundador i primer director. Aquest darrer festival li va fer veure com la cultura, en aquest cas el cinema, és incompatible amb les ambicions polítiques d’alguns… El Jordi sempre s’ha dedicat a la Cultura, mai a la política.
I li quedaba una baula pendent, la del cineclubisme. Amb el seu amic i company Pere García Plensa, director també del Festival de Sants, van fundar el Club Cinema La Llanterna Mágica també al barri de Sants el novembre de 1994.
I ara ve el final. L’any 2010 li va proposar a Fèlix Bentz, el president del Reial Cercle Artístic de Barcelona, de fer un nou festival i ell li va respondre amb una pregunta:
“per què no organitzes un cineclub?”. I dit i fet, una comissió amb els seus amics i companys Jordi Morraja i Enric Asensio, també col.laboradors en la “Memòria dels Dibuixants”, van posar fil a l’agulla i van iniciar el Cineclub del Cercle que tingué la seva primera sessió el novembre de 2010, i que dura fins ara amb la col.laboració de la Federació Catalana de Cineclubs. El Jordi és l’ànima mater del cineclub.
Potser aquesta continuitat a través dels anys té a veure en que el president del Reial Cercle Artístic sempre li ha deixat carta blanca per a elaborar la programació, ficció, documental i animació, que ara es complementa a més amb les tertúlies cinematogràfiques del mestre Miguel-Fernando Ruiz de Villalobos, també Soci d’Honor de la Federació. Tot plegat ens fa exclamar un sincer Visca el cinema!! Visca el cineclubisme!!
L'entrada Jordi Artigas, nou soci d’Honor de la FCC ha aparegut primer a Federació Catalana de Cineclubs.
En el marc de la XX Trobada de cineclubs tindrem la xerrada presencial a Granollers, “Cinema amateur a Catalunya. 100 anys” a càrrec de Pedro Nogales, doctor en Història del cinema i membre del Centre de Conservació i Restauració de la Filmoteca de Catalunya. Serà el 7 de juny 2025 a les 18,00h al Cinema Edison.
La xerrada és un breu repàs als inicis del cinema amateur de forma bàsicament visual. Aquest repàs s’inicia definint primer que és cinema amateur, per veure després els seus precedents i la seva institucionalització als anys 30. A partir d’aquí veurem fragments d’algunes de les obres més destacades d’aquest període i finalment els recursos que la Filmoteca de Catalunya ofereix per aprofundir en aquesta història, tan destacada i important per a la història del cinema a Catalunya.
Pedro Nogales:
“Doctor en Història per la URV amb una tesi sobre el cinema no professional a Reus. Ha estat director de la Unitat d’Investigació del Cinema de la URV i Coordinador de l’Aula de Cinema de la URV (2019-2022), havent participat en elles des de la seva fundació l’any 1995. Va ser professor d’Història del Cinema a la URV (2009-2011) a més de donar diversos cursos i seminaris sobre cinema. Actualment, treballa com a tècnic a la Filmoteca de Catalunya i abans va treballar a la Cinemateca del CIMIR de Reus. Va ser un dels creadors de l’Associació Cinema·Rescat i del Festival Memorimage de Reus. Com a investigador ha participat en 7 projectes d’investigació sobre cinema i actualment participa en un sobre cinema domèstic coordinat per la Universitat de Navarra. Ha escrit 6 llibres (5 sobre el cinema a les comarques tarragonines), ha participat en 15 produccions audiovisuals amb material d’arxiu recuperat que han obtingut diversos premis i ha participat en diversos llibres col·lectius i articles sobre cinema i en diversos congressos. És tècnic al Centre de Conservació i Restauració de la Filmoteca de Catalunya des de 2016.”
L'entrada Xerrada: Cinema amateur a Catalunya. 100 anys” per Pedro Nogales ha aparegut primer a Federació Catalana de Cineclubs.
