Realment, ser jurat al Festival de Cinema Independent de Barcelona, l’Alternativa, és una experiència d’alçada. No solament la secció que ens tocava valorar, els llargs oficials internacionals, va resultar extraordinària, si no que el tracte que vàrem rebre per part de l’organització va ser exquisit, amable i fratern. El jurat el componien: Lourdes Feixa de Barcelona Espai de Cinema – BEC, Julio Lamaña del Cineclub Imagen Viajera de Bogotá i William S. Morch de la Federació de cineclubs de Noruega.
______________________
El ventall de 10 pel·lícules que vam veure, era tan divers i d’un nivell tant alt que la major dificultat va esser decidir, com a jurat, quina d’elles resultava premiada. Per això, abans de res, una aproximació a totes elles:
1.- “Una sombra oscilante”, la pel·lícula xilena de Celeste Rojas dona la volta als documentals ,en primera persona, sobre la família. En aquest cas, el recurs utilitzat és plantejar una història en el límit del documental i la ficció. La directora documenta la història militant del pare? O l’està explicant? Que hi ha de veritat o de ficció? No importa. La pel·lícula s’obre a totes les possibilitats que una imatge d’arxiu pot proposar. Des d’allò lúdic com a possibilitat narrativa, la pel·lícula es presenta com una proposta molt creativa i original.
2.- El seu títol (A queda do céu) ja ens adverteix que ens espera, que ens adverteixen els pobles indígenes: Quan el cel caigui, els Yanomami no estaran aquí per protegir-nos. Una pel·licula rabiosa que Bolsonaro hauria de veure lligat a una cadira. Erik Rocha i Gabriela Carneiro armen un artefacte de muntatge i so per colpejar les nostres consciències entumides. El diàleg del vell Xaman amb els autors (per tant, amb nosaltres) és un apel·lació directa a la nostra responsabilitat com a habitants del planeta.
3.- Ben Rivers torna a la càrrega amb «Bogancloch», relat atmosfèric d’un home aïllat al bosc que, en un cicle de les 4 estacions, s’enfronta de forma totalment natural als successos que comporta una vida solitària en un entorn natural. Aquesta simbiosi entre la naturalesa humana i la naturalesa en majúscules i la manera com Rivers ho representa, és el que la fa tan especial aquest documental.
4.- La darrera pel·lícula del mexicà Nicolás Pereda, «Lázaro de noche», és una meravella, com totes les seves. Els seus personatges-actors o actors-personatges viuen la seva vida, o els records de les seves vides. o la història d’un d’ells, fins arribar a obrir un parentesi per on es cola la ficció en forma de metàfora màgica, en aquest cas, sobre un gran tema: el desig. I quin conte ens parla millor dels desitjos que Aladí? Un conte on el desig més imperiós per un parell de famèlics, Aladí i la seva mare, és el menjar. Genio y figura Pereda.
5.- A «Reas», de Lola Arias, vam gaudir de l’estil tan particular de l’argentina a l’hora de documentar la realitat -en aquest cas, un grup de dones presoneres- des d’un fort dispositiu de posada en escena. Si la posada en escena delata una ficció, la realitat documental queda reflexada reflectida al cos de les protagonistes, als vestigis de la vida que la posada en escena no busca dissimular: tatuatges, dentadures danyades, cossos no normatius, mans gastades… Tot això en un musical que celebra la vida, l’amistat, l’amor i la solidaritat per baix.
6.- A «Apple Cider Vinegar» la directora belga Sofie Benoot planteja des d’una lliure associació d’idees com un càlcul renal et connecta amb llengües, pobles, animals i plantes. Un film que recorda Agnès Varda i la seva fixació per la mirada dels altres . I si ningú és aliè a un mal de pedres al ronyó podria ser que tampoc li fos aliè el mal del poble palestí. Mai una pedra havia dit tant.
7.- A «Ivo» d’Eva Trobisch, la narració ens endinsa en el dia a dia d’una cuidadora de malalts terminals i amb la seva dificultat per separar feina i vida personal. Ens va agradar especialment el treball de l’actriu Minna Wündrich que, sense necessitat de verbalitzar res, connecta amb el públic d’una forma molt intensa i emotiva. El tema, d’una gran actualitat, planteja al mateix temps preguntes que les nostres societats han d’enfrontar de forma urgent.
8.- «Sauve qui peut» de la belga Alexe Poukine ens va meravellar per les possibilitats d’un cinema que pot generar debat i al mateix temps utilitzar les eines pròpies de la representació per plantejar d’una forma original la situació dels treballadors de la sanitat i les dificultats que tenen per exercir la seva feina. Uns estudiants de medicina una mica inexperts han de aprendre a ser empàtics amb els seus pacients. Tanmateix, voldrien que l’administració dels hospitals on treballaran també ho fossin amb ells.
I finalment….. el veredicte:
El Jurat del Premi Don Quixot de la 31a edició de l’Alternativa, Festival de Cinema Independent de Barcelona, format per Julio Lamaña, William S. Mørch i Lourdes Feixa, reunit el 21 de novembre de 2024, acorda per unanimitat concedir el Premi Don Quixot de Llargmetratge Internacional a “Oasis of now” de Chee Sum Chia (Malaisia-Singapur) pels seus valors cinematogràfics com son la utilització de la banda de so, el treball d’enquadrament, l’ús expressiu dels primers plans i la importància narrativa del fora de camp. Amb aquests elements, construeix una història sobre la marginació social dels immigrants en una gran ciutat, alhora que posa en relleu la tendra i poètica relació mare-filla, l’únic oasi enmig de la dramàtica situació. Creiem que és una pel·lícula que pot generar un debat sobre les condicions de la immigració i la violència, sovint invisible, que comporta aquesta realitat.
Així mateix, el jurat ha decidit concedir una menció especial a “Direct Action” de Guillaume Cailleau i Ben Russell (França – Alemanya) per ser una pel·lícula plena d’esperança que sorprèn per la seva forma de ser narrada Malgrat la seva llarga durada, es fa curta gràcies a un us de l’acció dins el pla molt ben aconseguida. Combina de forma molt original, en llargs plans-seqüència de gran bellesa, escenes de la vida quotidiana, la lluita del dia a dia i l’esforç col·lectiu per un món millor i possible. Un missatge d’esperança en aquests temps foscos.
Lourdes Feixa, Cineclub Barcelona Espai de Cinema
Julio lamaña, Cineclub Imagen Viajera de Bogotá
L'entrada Crònica del jurat del premi Quijote del cineclubisme mundial a la 31 edició de L’Alternativa ha aparegut primer a Federació Catalana de Cineclubs.
Entre el 22 de juliol i el 29 d’octubre el nostre company Pere Josa ha fet una nova campanya de seguiment de la migració postnupcial a la Vall Fosca (Pallars Jussà) cobrint un període de 100 dies. Aquesta campanya forma part del projecte MigraVallFosca dut a terme per part de l’Estació Biològica del Pallars Jussà. En total s’han anellat 2.025 ocells de 54 espècies. Les espècies més anellades han estat el pit-roig (362) el tallarol de casquet (286) el mosquiter comú (200) la mallerenga carbonera (146) i l’escorxador (127). Cal destacar que una de les espècies més anellades sigui l’escorxador, els anellaments en aquest estudi representen un percentatge molt alt del total anual d’anellaments a Catalunya. El boscaler pintat gros també és una altra de les espècies més interessants anellades en aquest estudi, ja que és detecta molt poc a Catalunya en el pas postnupcial. En la campanya d’enguany s’han anellat 15 exemplars, amb dos anellaments a finals de juliol, en dates força primerenques. El nombre de captures de tallarol de casquet aquest any ha estat per sobre de la mitjana històrica, en canvi cal destacar les baixes xifres d’algunes espècies com el mosquiter de passa o la tallareta vulgar. S’han fet dues recuperacions estrangeres, les dues de Bèlgica, un tallarol de casquet i un mosquiter de passa. Per primer cop a l’estació s’ha anellat la boscarla dels joncs, el picot garser petit i la merla de pit blanc. Un cop acabada la campanya d’anellament toca analitzar les dades i aprofundir en aspectes poc coneguts de la migració de passeriformes pels Pirineus i l’ús que fan dels prats de dall i les zones de pastura extensiva. Des de 2010 en les campanyes de seguiment de la migració postnupcial a la Vall Fosca s’han fet 17.205 captures per a l’anellament, de 89 espècies. Aquestes xifres fan d’aquest estudi tot un referent en l’estudi de la migració als Pirineus.
image/jpg
És habitual que alguns hiverns observem increments importants en les poblacions d’algunes espècies d’ocells. Frases com “Aquest hivern és molt bo per lluers” o “Aquest hivern han baixat molts tords ala-rojos” són familiars per a qualsevol ornitòleg. Això sovint es deu a factors com les temperatures del nord d’Europa o a la producció d’aliment en els seus llocs d’origen.
Pel que fa als lluers i tords ala-rojos, aquest hivern sembla ser més aviat normal, amb xifres semblants a la mitjana dels darrers anys, o fins i tot lleugerament per sota.
image/jpg
.jpg)
El departament de divulgació de l’ICO ha estat treballant juntament amb el departament de Territori, Habitatge i Transició Ecològica i el departament d’Educació i Formació Professional de la Generalitat de Catalunya en un projecte que té l’objectiu d’acostar l’ornitologia a tots els estudiants de secundària del país.
image/jpg
L’Institut Català d’Ornitologia anuncia la segona convocatòria de les proves d’accés a anellador auxiliar i expert de 2024 en les dates següents:
- dissabte 21 de desembre 2024, Can Jordà, Santa Susanna: PROVA D'ACCÉS A ANELLADOR EXPERT.
La prova d’accés a anellador expert tindrà lloc durant el matí i consistirà d’una part pràctica que i d’una part teòrica. A la prova pràctica es valoraran especialment les habilitats relacionades amb el muntatge de xarxes japoneses, l’extracció dels ocells de les xarxes i la seva manipulació posterior. També s’avaluarà la presa de dades biomètriques i de muda. La prova teòrica consistirà en un qüestionari de preguntes sobre la pràctica de l’anellament, a més d’un apartat específic sobre datació i un altre sobre identificació. Telèfon de contacte 656 327 223. No està permesa la presència a les proves d’altres anelladors i persones que no s’examinin. Hora d’inici: 8:30 h.
- dimarts 17 de desembre 2024, Museu Blau (Plaça Leonardo da Vinci, 4-5, 08019 Barcelona): PROVA D'ACCÉS A ANELLADOR AUXILIAR.
La prova d'accés a anellador auxiliar tindrà lloc de 18:00 a 20:00 h. La prova és teòrica i consistirà en un qüestionari sobre la pràctica de l’anellament i d'un apartat específic sobre identificació.
En ambdues proves, es podran consultar els apunts, guies de camp i d’altres llibres similars sobre muda, datat i sexat d’ocells que cadascú cregui necessari. Aquest material, però, serà exclusivament d’ús particular i cada persona només podrà utilitzar el seu propi material de consulta.
Us recordem que per presentar-se a les proves d'accés a anellador cal haver lliurat abans el full d’aval signat per dos anelladors experts i els fulls per anelladors en formació on es faci constar que s'han processat i extret de les xarxes un mínim de 500 ocells de 50 espècies diferents (per a l'expert) o 300 ocells de 30 espècies (per a l’auxiliar). Tots aquells que ja hagin fet alguna prova d’anellador expert prèviament i vulguin presentar-se a una nova convocatòria, hauran d’acreditar, mitjançant els fulls d’anelladors en formació, que han processat i extret de les xarxes un mínim de 250 ocells de 25 espècies diferents des de la data de l’última prova no superada. La data límit i improrrogable per lliurar aquests documents i fer efectius els drets d’examen (6 euros) és el dia 9 de desembre.
image/jpg
