Ja en són sis les edicions de la mostra de cinema Salut, Drets, Acció en les que Quepo en porta la comunicació i l’organització, colze a colze amb Medicus Mundi Mediterrània.

En sis anys, hem après que la lluita per la salut és la lluita per un sistema sanitari públic, gratuït i universal, però també ho és la lluita per tenir una casa, unes condicions de treball dignes, un entorn saludable i un sistema que ens tingui en compte a totes.

I en un dia com avui #25N, fem balanç de tot el viscut les darreres setmanes a la 13ª edició de la Mostra de Cinema. El nostre cor ha estat #FeminismeÉsSalut, i és que no es pot parlar de salut sense parlar de feminisme, i no es pot entendre la violència masclista sense abordar la violència estructural d’un sistema hegemònic, capitalista i masclista.

Aquesta edició, l’hem compartit amb dones poderoses, que demostren que davant de cada violència, la reacció feminista és la sororitat, la creativitat, les cures, la comunitat, la cultura, la comunicació, visibilitzar-les i potenciar la incidència política transformadora, des de baix, des de les nostres mans i la nostra mirada.

Avui, #25N, volem parlar d’aquestes dones i parlar de les seves victòries, de passos endavant, de subversió del sistema. Perquè no hi haurà violència sense reacció feminista.

Josina Machel, per visibilitzar el seu propi cas de violència masclista, ajudant a trencar amb l’estigma de relacionar els casos de violència amb un estrat socieconòmic més vinculat a la pobresa.

Ivete Mafundza, advocada i cantant de hiphop, per fer servir la cultura per apropar-se a joves i construir nous relats contra la violència masclista.

Aura Roig i el seu projecte Metzineres, un espai d’activisme, cura integral i empoderament per a dones que fan servir drogues, on no se les jutja per ser consumidores, sinó que es te cura d’unes dones maltractades per una societat que les exclou per ser racialitzades, trans, víctimes de trata, patir transtorns mentals o molts altres tipus de precarietat o violència.

Antonia Raya, com a cara visible de la plataforma Cap Raval Nord Digne, i la lluita veïnal de mesos amb #CAPalaMisericòrdia. Fa pocs dies van aconseguir la reubicació del centre d’atenció primària a la Capella de la Misericòrdia.

Desiree Bela-Loebdee, com activista estética, lluita a diari contra l’hegemonia de certs patrons de bellesa com a imposició social cap a la dona, en el que es discrimina tot allò que no sigui blanc, jove i prim. I a sobre, denuncia el negoci de la cosmètica tòxica que ens emmalalteix i que la indústria ens ven per aconseguir aquest fals ideal, i que la patim doblement les dones.

Itziar de Lecuona, per la seva lluita incansable des de la bioètica contra tot tipus de violència sobre el propi cos, posant en dubte sempre la “llibertat” a decidir en un sistema injust i desigual on tot es pot comprar, des d’un òrgan al cos de la dona per fer de ventre de lloguer.

Elles són alguns exemples de totes les dones meravelloses que ens van acompanyar el passat més d’octubre. Cinema de qualitat, diàleg i teixir xarxa, una combinació màgica on cada any avancem construint noves mirades per confrontar un sistema polític que no ens representa. Però vivint en un sistema comunitari, que ens inclou i ens cuida a totes. Aquí la violència no hi té cabuda. Aquest sistema sí que ens representa.