L'entrada #BccN2018 ha aparegut primer a Quepo | Comunicació per a la transformació social.
Avui us volem parlar del projecte #kn60lab. Ja fa mesos, de fet, des del passat mes de març, que les joves i els joves del Raval tenen un espai pròpi a la rambla. Els mòduls de #kn60lab són un “laboratori del futur equipament de joves de Can 60”, un espai per relacionar-se, un espai de trobada on les joves gestionen els seus projectes, un espai on comparteixen experiències, inquietuds i un espai que, mica en mica, s’han fet seu.
Pel que fa a la comunicació externa del projecte, des de Quepo i l’Esberla, ens vam proposar el repte d’explicar la vida als mòduls, de generar un petit relat per descriure’n el dia a dia. Un cop al mes, aquesta crònica escrita des de dins, per les educadores, es comparteix amb les entitats del barri implicades amb les que hem fet xarxa, amb amb les tècnics del Districte de Ciutat Vella i el Pla de Barris i amb tots els equips relacionats amb el projecte.
Avui, obrim per a totes aquesta eina de comunicació de xarxa, i que a Quepo anomenem comunicació externa. Ens fa il·lusió compartir les vivències del mes de maig amb totes vosaltres. Ens fa il·lusió que tingueu una mica de #kn60lab a les vostres pantalles. I si us agrada, si us emociona només una mica (o tant com a nosaltres), passeu per la Rambla del Raval a visitar-los. I mentre us decidiu, podeu fer el xafarder per les xarxes i seguir @KN60lab a Instagram i a Twitter!
Aquí teniu, doncs, les històries que hem viscut a #kn60lab el passat mes de maig:
Moltes coses estan succeint a KN60lab. Des de Sant Jordi fins avui, aquest espai s’ha conformat com un lloc al barri on, simplement, poder estar. I és que aquests rígids mòduls s’han convertit en un lloc d’acolliment per a tota persona que aquí s’acosta. El que més crida l’atenció és la diversitat d’usos que els joves li donen a l’espai i com tots ells hi conviuen.
A través de l’acompanyament de tots aquests usos, i de detectar les causes per les quals altres joves encara no s’han acostat a l’espai, l’equip de KN60lab ha anat aportant informació als arquitectes a càrrec del projecte de rehabilitació de Can60.
La llar de tothom
Hi ha jovent que ha fet de passar cada tarda per KN60lab un hàbit, com en Costi i l’Antonio, dos nois d’origen romanès que vam conèixer a l’inici del projecte jugant a basquet a la Pista Negra. Des de fa més d’un mes, vénen cada tarda, a passar l’estona, ja sigui amb el ping-pong, connectant-se al wifi o posant música en la llista col·laborativa de KN60lab.
Coincideixen amb en Damián, l’Asfar, en Sufian i l’Amir, que venen a jugar al Fortnite. Desprès del torneig que van organitzar, l’interior del mòdul s’ha anat convertint en una sala de jocs, amb un sofà fet de palets, una catifa i uns coixins, per estar com a casa. I a més, amb projector! Perfecte per venir cada tarda!
Tant aquest saló, com l’àgora de KN60lab, ofereixen un espai íntim i tranquil per reunir-se i fer assemblees, com ho fan la Taula Jove i la gent de Ravalució. I en dies tensos, en què cal parar i reflexionar sobre el món que habitem, KN60lab ha servit com a espai per debatre sobre el que ens preocupa. El dia en què es va conèixer la sentència de La Manada, un #yosítecreo a l’entrada de KN60lab convidava els joves de Colectic i Franja a compartir opinions i entendre millor el que estava passant.
D’altra banda, la taula de ping-pong treu fum. Uns nois de Ghana es van acostar un dia, tímids, a fer una partida i han acabat organitzant un torneig! L’Isaac busca gent que jugui de debò però troba certes barreres per acostar-se directament a les persones. A través d’aquest equipament, s’ha animat a organitzar aquest torneig i ha aconseguit que participés gent que mai havia passat abans per KN60lab!
Click, click! Disparador d’idees
En Bonjo també ve gairebé cada dia. Una estona al final de la tarda perquè els horaris de les seves dues feines no li deixen gaire temps lliure. A partir de la idea de fer de KN60lab un espai d’exposició, s’ha proposat fotografiar els aspectes positius del barri. “Sempre es manifesta tot allò negatiu de la humanitat, però hi ha més coses bones que dolentes!”, diu.
També la Sara, la Nam i la Lis han agafat el gust a la fotografia després de visitar el World Press Photo. Ara el repte és fer retrats de les veïnes i veïns del Raval.
I per a aquells joves que no acostumen a venir a la Rambla, KN60lab ha dissenyat un parell de tallers per portar-los als instituts. A Cintra i al Milà i Fontanals, explorem el graffiti i l’animació en stop motion per parlar d’allò que ens preocupa i ens interessa.
A peu de carrer
KN60lab segueix despertant la curiositat dels transeünts. El grau d’accessibilitat de l’equipament permet que moltes persones s’apropin amb consultes sobre formació, habitatge, idiomes, estrangeria… Ens fa apreciar el valor d’un recurs així quan no coneixes l’entorn.
D’una manera o altra, veiem que, tot i que aquests mòduls encara són una novetat i tenen un caràcter temporal, en aquest temps KN60lab s’ha integrat en el paisatge urbà.
Podem dir que avui ja és un lloc de referència per a les veïnes i usuaris del barri.
L’equip de KN60lab
L'entrada La bellesa d’allò subtil. Crònica del mes de maig a #Kn60lab ha aparegut primer a Quepo | Comunicació per a la transformació social.
El día jueves 07 de junio de 2018, en las instalaciones del colegio "San José Obrero" . Las Hnas. "Amistad de cristo Obrero"realizaron una actividad Mariana con la participación de estudiantes y profesores.
image/jpg
La setmana del 28 de Maig a l’1 de Juny, els barris de la Verneda i La Pau van acollir l’Energies Comunitàries, un projecte “impulsat per Acció Comunitària de l’Ajuntament de Barcelona que pretén donar a conèixer, reconèixer i enfortir a la gran diversitat de projectes i agents comunitaris que volen fer de Barcelona una ciutat més justa i democràtica.”
Des de Quepo gestionem el Viver de Comunicació de l’Associa’t, també part del Servei d’Acció Comunitària de l’Ajuntament, i des de la nostra visió comunitària de la comunicació considerem que l’Energies Comunitàries és un espai important per aquelles organitzacions que fan acció comunitària, una gran oportunitat per inter-relacionar-se i comunicar-se entre organitzacions. Així doncs, estàvem molt interessades en escoltar i aprendre d’experiències col·lectives d’acció comunitària a la nostra ciutat i en aquests barris que algunes de nosaltres descobríem, participar dels debats, buscar sinergies amb les companyes d’Energies Comunitàries i amb les entitats que fan acció comunitària.
Amb aquestes ganes, l’Oriol Josa i la Clara Giberga, vam poder participar a les següents sessions:
El paper de les dones als mitjans de comunicació, al cinema i a la ciència; on ens vam emocionar amb les dones de l’Associació Heura i l’activitat que van liderar, sorgida de les seves assemblees mensuals en què es troben diverses dones del barri per debatre i compartir les seves inquietuds sobre el fet de ser dona.
Presentació dels projectes que fan salut, educació i serveis socials al barri, on diferents projectes a la Verneda i La Pau ens permetien entendre com els projectes es teixeixen als barris i com són recursos que donen vida i autonomia a persones i col·lectius.
Com construïm la política d’acció comunitària des de les associacions del territori? on vam poder escoltar veus de diferents experiències associatives d’acció comunitària, des dels moviments veïnals, les entitats de diversitat funcional o l’associacionisme juvenil. Durant les sessions va sorgir també el debat de quin paper tenen les institucions i les entitats en l’acció comunitària i com es relacionen ambdues parts.
No volem violència al barri. Com abordem les violències contra les dones i com podem donar una resposta des de la comunitat? va ser una sessió intensa, amb un esperit de solidaritat mútua molt gran, on apreníem entre totes com s’aborden les situacions de violència des dels espais i serveis comunitaris, com la visibilització i la comprensió de què és violència és tan important per a canviar situacions concretes i les estructures que les sostenen, i com el compromís i la sinergia entre espais, també d’homes i de dones són centrals per a assolir el rebuig i eradicació total de les violències.
Com són les organitzacions que apoderen? Debat metodològic, un espai des d’on re-entendre l’empoderament com a resultat del suport mutu i del col·lectiu, on les persones prenen consciència de les seves capacitats i s’impliquen per canviar no només la situació personal sinó també les estructures discriminadores que generen les seves situacions d’exclusió; un espai on vam recordar que no “s’empodera a”, sinó que “ens empoderem” i que aquest empoderament té una fort accent de transformació social i polític.
Totes dues estem molt agraïdes a les companyes d’Energies Comunitàries, per l’oportunitat que això ens ha aportat de descobrir entitats que fan acció comunitària, a les que també estem molt agraïdes per la inspiració que ens van oferir. Ens emportem coneixença d’entitats i col·lectius que treballen des de diferents espais (a peu de carrer, en la gestió, en la visió, en el suport) de l’acció comunitària. Ens emportem reflexions sobre els reptes i també bones pràctiques de les quals aprendre.
I també ens venia de gust compartir una reflexió que ens vam fer:
On són els homes quan es parla de dones, gènere, feminismes?
D’una banda, a les dues companyes que hi hem participat, ens ha agradat veure un Energies Comunitàries molt tenyit de perspectiva de gènere, amb diverses sessions dedicades explícitament al paper de les dones en la nostra societat i en la nostra comunitat, amb exposicions que ens fan pensar o recordar el paper de les dones, amb reflexions dins les sessions sobre la influència dels feminismes en l’acció comunitària i com incorporar una perspectiva de cures en la nostra feina. D’altra banda, cap de les dues no podem evitar preguntar-nos “On són els homes quan es parla de dones, gènere i feminismes?”. En les dues sessions on vam participar nosaltres sobre el tema, el públic era molt majoritàriament femení, mentre que el públic de les altres activitats on vam participar (una d’elles en paral·lel) era o bé més mixt o més masculí. I no només el públic: mentre les ponents i moderadores d’“On són les dones als mitjans de comunicació, al cinema i a la ciència?” eren totes dones, els ponents i moderadors de, per exemple, “Com construïm la política d’acció comunitària des de les associacions del territori?” eren 4 homes envers 1 dona, fet que va potenciar que les intervencions durant el debat fossin fetes sobretot per part d’homes i les dones no se sentissin tant còmodes per intervenir. (Mentre des dels ponents es deia “com és que no sortiu les dones?” una participant al meu costat va murmurar “uy, yo allí no me atrevo a salir!”). Amb això constatem que ens queda molta feina per fer abans de poder-nos saber equitatives en termes de gènere. I, en aquest sentit, com algunes ponents van comentar en algunes de les sessions, a l’acció comunitària ens queda molt per aprendre de les aportacions del feminisme.
Totes les sessions i aquesta reflexió ens van fer connectar molt amb allò que nosaltres entenem que també és el Viver de Comunicació: un generador d’espais de trobada i un espai en el què aprendre juntes com la comunicació pot afavorir trobar llocs comuns des de la diversitat. Volem, doncs, generar espais per debatre aquests temes que a nosaltres ens han remogut més i tots els que sorgeixin.
I ja per acabar, només reiterar les ganes de repetir la participació a una nova edició d’Energies Comunitàries i agrair-vos la feina feta a les companyes organitzadores i a totes les entitats que van oferir activitats, per l’aprenentatge que ens heu aportat durant aquesta setmana.
Clara Giberga
@clagurdulu
L'entrada Energies Comunitàries que nodreixen Associa’t i el #ViverComu ha aparegut primer a Quepo | Comunicació per a la transformació social.
.jpg)