Durante estos primeros messe del año (Enero-Febrero) hemos vistos a 06 desnutridos.jpg)
image/jpg
Per què ens aixequem pel matí? Per treballar? No, per estimar i per transformar. I quan anem a Quepo, ens ocupem les mans i el cap, amb la feina i les estratègies i el treball en comú, de donar resposta a la pregunta: com la comunicació contribuirà a construir de forma col·lectiva (amb tantes altres persones i col·lectius) la transformació social que anhel·lem, que busquem? Això ho fem en molts fronts. Ara, aquests dies estem contentes de poder llançar amb l’Ajuntament de Barcelona un procés, el Viver de Comunicació, amb el que tractarem d’empoderar associacions de la ciutat, a partir de la comunicació: espais d’aprenentatge (itineraris d’aprenentatge en comunicació), de diàleg entre entitats, i també amb instruments que afavoreixen la comunicació i la participació tant de veïnes com de col·lectius.
Una aventura amb què esperem contribuir a teixir possibilitats i futurs. A fer-nos més democràtiques i més visibles. A entendre’ns millor i a col·laborar amb més ganes. Si hi voleu participar o saber-ne més, aneu a viver.associat.barcelona
Les companyes m’han dit que tiri, i que publiquem aquest text, que tracta de reflectir l’enfocament que li donem a tot el procés des d’una perspectiva de comunicació comunitària. Si us animeu a participar, podem treballar-hi juntes. Perquè canviar d’enfocament ens situa de manera diferent a la realitat; i això ens permet començar a fer les coses de maneres diferents: a transformar com volem.
QUÈ ENTENEM PER COMUNICACIÓ COMUNITÀRIA
La comunicació és una de les funcions vitals de l’ésser humà, com a individu, i tal vegada la funció originària perquè hi hagi humanitat, col·lectiu, societat.
Des que una persona neix, comunica les seves necessitats i necessita que li comuniquin (atenció, seguretat, amor, context); així s’acostuma a escoltar, i alhora que busca ser entesa, tracta d’entendre les altres persones. A partir d’aquí, i segurament des del joc, comencem a construir propostes comunes comunicant-nos, de manera que la comunicació es converteix en la base de consensos i de projectes futurs. Moltes hem après i hem viscut també que en el conflicte sovint hi rau un dèficit de comunicació clara entre les parts que es conflictuen; i que la transformació en conflictes passa per dialogar, analitzar juntes, i comunicar-se d’una forma no violenta i acurada. La comunitat sovint es cohesiona a partir de narratives i acords compartits sobre valors, necessitats, identitats i aspiracions.
La comunicació, per tant, que és una funció fonamental i ubiqua dels nostres projectes vitals, personals i col·lectius, és també un fet ubicu en la vida associativa; és una sàlvia que travessa les converses entre voluntàries, la tasca dins l’equip tècnic, la definició compartida de l’estratègia, la presa de decisions en assamblea (expressem opinions, preparem documents marc, convoquem reunions, expliquem les nostres decisions, …); i que travessa no només el missatge que volem transmetre a la comunitat a través de les xarxes, sinó el fet mateix de produir el missatge. De fet, el projecte mateix que portem a terme a la comunitat probablement està fet de comunicació: de relacions entre persones, aprenentatges compartits, interlocució amb administracions; etc. Així, la comunicació és un fet present a cada detall de les nostres relacions associatives, del projecte associatiu; i és important prendre’n consciència i subratllar tots aquests àmbits, quan volem abordar l’empoderament de la nostra organització des de la comunicació. Perquè quan pensem què és la comunicació per a nosaltres com a persones, connectem fàcilment amb cada una de les vessants que acabem d’exposar, però en canvi ens passa que quan pensem en “comunicació associativa” sobtadament canviem de xip i automàticament comencem a pensar en la comunicació pública, les xarxes socials, fundraising i pàgines web. Pensem en quin missatge podem construir per convèncer la gent que som la millor aposta, o que ens han de donar diners. Al contrari, com a persones o grups humans sabem que no es tracta d’aplicar tècniques de convicció, sinó de comunicar-nos partint de la honestedat i dels valors, i tant d’emetre un missatge com d’escoltar una resposta o la necessitat d’un altre. Sabem que no tot és vendre o comprar, també hi ha el compartir, el riure, i que no cal anar dient pel món que som perfectes, sinó també que tenim problemes i febleses. La comunicació del marketing, el vendre’s, del llançar un missatge públic fascinant, l’hem heretat del model empresarial, que sabem que malauradament acostuma a tenir una prioritat que és la venda; però sabem també que les prioritats múltiples de la nostra associació no són la venda, sinó els nostres projectes, el desenvolupament del nostre espai democràtic, la cura de les persones que en formem part, el compromís amb la nostra comunitat. Així, com a projecte, cal que recuperem el concepte genuï de la comunicació, que ens re-apropiem d’un enfoc de comunicació comunitària. Cal que cuidem i fem créixer aquesta funció vital, la comunicació, que travessa la nostra associació de forma transversal.
Ens cal, per tant, pensar en una comunicació que sigui transversal, comunitària, estratègica i transformadora. Transversal, perquè com s’entén fins ara, la comunicació és en cada detall de la vida associativa, i la porten a terme totes les persones que en formen part. Comunitària perquè la pensem com un fet que pot generar cohesió, aprenentatge col·lectiu, intercanvi d’opinions i construcció de compromisos col·lectius per a la millora de la situació de totes les persones de l’entorn amb què ens impliquem. Estratègica, perquè com a associacions sovint ens enfrontem a qüestions complexes, i l’estratègia ens permet als equips orientar-nos en una mateixa direcció, dirigir-nos a aconseguir juntes un objectiu; i la comunicació pot ser pensada també com a motor per a assolir la finalitat última del nostre col·lectiu (més que un objectiu secundari), transmetent des dels nostres valors i comptant amb les persones clau de l’entitat i del nostre entorn. Finalment, una comunicació transformadora, perquè si som agents de canvi, la comunicació pot ser un factor més de la nostra intervenció social, comunitària, i per tant, ajudar-nos a generar canvi, coneixement, sensibilització, alternatives, cohesió social, si és que aquests són elements clau de la nostra visió i del nostre projecte associatiu.
Per portar-ho a la pràctica, comencem primer per posar-ho en el focus. Desmitifiquem la comunicació i entenguem que totes comuniquem constantment, i d’aquí comencem a construir en la feina del dia a dia, en la planificació com a entitats, en els nostres millors somnis com a col·lectius.
L'entrada Viver de Comunicació: per una comunicació comunitària, transversal, estratègica i transformadora ha aparegut primer a Quepo | Comunicació per a la transformació social.
Per què ens aixequem pel matí? Per treballar? No, per estimar i per transformar. I quan anem a Quepo, ens ocupem les mans i el cap, amb la feina i les estratègies i el treball en comú, de donar resposta a la pregunta: com la comunicació contribuirà a construir de forma col·lectiva (amb tantes altres persones i col·lectius) la transformació social que anhel·lem, que busquem? Això ho fem en molts fronts. Ara, aquests dies estem contentes de poder llançar amb l’Ajuntament de Barcelona un procés, el Viver de Comunicació, amb el que tractarem d’empoderar associacions de la ciutat, a partir de la comunicació: espais d’aprenentatge (itineraris d’aprenentatge en comunicació), de diàleg entre entitats, i també amb instruments que afavoreixen la comunicació i la participació tant de veïnes com de col·lectius.
Una aventura amb què esperem contribuir a teixir possibilitats i futurs. A fer-nos més democràtiques i més visibles. A entendre’ns millor i a col·laborar amb més ganes. Si hi voleu participar o saber-ne més, aneu a viver.associat.barcelona
Les companyes m’han dit que tiri, i que publiquem aquest text, que tracta de reflectir l’enfocament que li donem a tot el procés des d’una perspectiva de comunicació comunitària. Si us animeu a participar, podem treballar-hi juntes. Perquè canviar d’enfocament ens situa de manera diferent a la realitat; i això ens permet començar a fer les coses de maneres diferents: a transformar com volem.
QUÈ ENTENEM PER COMUNICACIÓ COMUNITÀRIA
La comunicació és una de les funcions vitals de l’ésser humà, com a individu, i tal vegada la funció originària perquè hi hagi humanitat, col·lectiu, societat.
Des que una persona neix, comunica les seves necessitats i necessita que li comuniquin (atenció, seguretat, amor, context); així s’acostuma a escoltar, i alhora que busca ser entesa, tracta d’entendre les altres persones. A partir d’aquí, i segurament des del joc, comencem a construir propostes comunes comunicant-nos, de manera que la comunicació es converteix en la base de consensos i de projectes futurs. Moltes hem après i hem viscut també que en el conflicte sovint hi rau un dèficit de comunicació clara entre les parts que es conflictuen; i que la transformació en conflictes passa per dialogar, analitzar juntes, i comunicar-se d’una forma no violenta i acurada. La comunitat sovint es cohesiona a partir de narratives i acords compartits sobre valors, necessitats, identitats i aspiracions.
La comunicació, per tant, que és una funció fonamental i ubiqua dels nostres projectes vitals, personals i col·lectius, és també un fet ubicu en la vida associativa; és una sàlvia que travessa les converses entre voluntàries, la tasca dins l’equip tècnic, la definició compartida de l’estratègia, la presa de decisions en assamblea (expressem opinions, preparem documents marc, convoquem reunions, expliquem les nostres decisions, …); i que travessa no
només el missatge que volem transmetre a la comunitat a través de les
xarxes, sinó el fet mateix de produir el missatge. De fet, el projecte
mateix que portem a terme a la comunitat probablement està fet de
comunicació: de relacions entre persones, aprenentatges compartits,
interlocució amb administracions; etc. Així, la comunicació és un fet
present a cada detall de les nostres relacions associatives, del
projecte associatiu; i és important prendre’n consciència i subratllar
tots aquests àmbits, quan volem abordar l’empoderament de la nostra
organització des de la comunicació.
Perquè quan pensem què és la comunicació per a nosaltres com a persones,
connectem fàcilment amb cada una de les vessants que acabem d’exposar,
però en canvi ens passa que quan pensem en “comunicació associativa”
sobtadament canviem de xip i automàticament comencem a pensar en la
comunicació pública, les xarxes socials, fundraising i pàgines web.
Pensem en quin missatge podem construir per convèncer la gent que som la
millor aposta, o que ens han de donar diners. Al contrari, com a
persones o grups humans sabem que no es tracta d’aplicar tècniques de
convicció, sinó de comunicar-nos partint de la honestedat i dels valors,
i tant d’emetre un missatge com d’escoltar una resposta o la necessitat
d’un altre. Sabem que no tot és vendre o comprar, també hi ha el compartir, el riure, i que no cal anar dient pel món que som perfectes, sinó també que tenim problemes i febleses. La comunicació del marketing, el vendre’s, del llançar un missatge públic fascinant, l’hem heretat del model empresarial, que sabem que malauradament acostuma a tenir una prioritat que és la venda; però sabem també que les prioritats múltiples de la nostra associació no són la venda, sinó els nostres projectes, el desenvolupament del nostre espai democràtic, la cura de les persones que en formem part, el compromís amb la nostra comunitat. Així, com a projecte, cal que recuperem el concepte genuï de la comunicació, que ens re-apropiem d’un enfoc de comunicació comunitària. Cal que cuidem i fem créixer aquesta funció vital, la comunicació, que travessa la nostra associació de forma transversal.
Ens cal, per tant, pensar en una comunicació que sigui transversal, comunitària, estratègica i transformadora. Transversal, perquè com s’entén fins ara, la comunicació és en cada detall de la vida associativa, i la porten a terme totes les persones que en formen part. Comunitària perquè la pensem com un fet que pot generar cohesió, aprenentatge col·lectiu, intercanvi d’opinions i construcció de compromisos col·lectius per a la millora de la situació de totes les persones de l’entorn amb què ens impliquem. Estratègica, perquè com a associacions sovint ens enfrontem a qüestions complexes, i l’estratègia ens permet als equips orientar-nos en una mateixa direcció, dirigir-nos a aconseguir juntes un objectiu; i la comunicació pot ser pensada també com a motor per a assolir la finalitat última del nostre col·lectiu (més que un objectiu secundari), transmetent des dels nostres valors i comptant amb les persones clau de l’entitat i del nostre entorn. Finalment, una comunicació transformadora, perquè si som agents de canvi, la comunicació pot ser un factor més de la nostra intervenció social, comunitària, i per tant, ajudar-nos a generar canvi, coneixement, sensibilització, alternatives, cohesió social, si és que aquests són elements clau de la nostra visió i del nostre projecte associatiu.
Per portar-ho a la pràctica, comencem primer per posar-ho en el focus. Desmitifiquem la comunicació i entenguem que totes comuniquem constantment, i d’aquí comencem a construir en la feina del dia a dia, en la planificació com a entitats, en els nostres millors somnis com a col·lectius.
L'entrada Viver de Comunicació: per una comunicació comunitària, transversal, estratègica i transformadora ha aparegut primer a Quepo | Comunicació per a la transformació social.
Nowadays, it is crucial for organizations to be present both offline and online. The digital world becomes more and more present in our daily life, but do organizations exactly know how to profit from it?
image/jpg
Nowadays, it is crucial for organizations to be present both offline and online. The digital world becomes more and more present in our daily life, but do organizations exactly know how to profit from it?
image/jpg
