L’1 de juny el Govern espanyol va lliurar als grups parlamentaris l’informe sobre exportacions de material de defensa i doble ús del 2010. Les exportacions de material de defensa han estat de 1.128,3 milions €, un 16,2% inferior al 2009, i ha situat l’Estat espanyol en el 7è lloc del rànquing mundial d’exportadors d’armes.

D’aquestes exportacions cal destacar, pel seu valor, les realitzades a: Veneçuela, 212 milions € (2 bucs de vigilància marítima); Mèxic, 126,4 milions € (6 avions i recanvis); República Txeca, 104,1 milions € (4 avions); Portugal, 41,3 milions € (2 avions); Colòmbia, 26,6 milions € (1 avió), i Xile 15,3 milions € (1 avió).

La majoria dels països àrabs també han rebut armament espanyol. Per exemple, Líbia ha comprat material per valor de 11,25 milions €, Aràbia Saudita 5,82 milions €, Algèria 3,12 milions €, Qatar 1 milió €, Egipte 2,54 milions €, Jordània 1,62 milions €, Marroc 2,51 milions €, Oman 3,20 milions €, Tunísia 778.480 € i Bahrain 40.690€. En total, al voltant dels 32 milions €.

La legislació espanyola recull la posició comuna europea en matèria d’exportacions d’armes. Aquesta posició incorporada a la legislació espanyola estableix que no s’autoritzaran exportacions d’armament “quan existeixi el risc manifest que l’exportació proposada pugui utilitzar-se amb finalitat de repressió interna”. Quasi tots els països àrabs que han rebut armament espanyol en el 2010 estan afectats per l’onada de revoltes populars que demanen llibertats i democràcia, i en alguns d’ells la repressió que estan exercint els governants sobre la població podria estar-se portant a terme amb armament made in Spain. Aquest és el cas de Líbia, Bahrain, Tunísia i Egipte.

També cal recordar que la llei de control de les exportacions d’armes estableix que es denegaran les exportacions a països inestables, en conflicte, que vulneren els drets humans i que donin suport o fomentin el terrorisme internacional”.

Bombes de fragmentació a Líbia

“Les bombes de fragmentació de fabricació espanyoles que Gadafi va utilitzar contra la població de Líbia van ser fabricades per l’empresa Instalaza, i segons les estadístiques oficials estan incloses en la categoria 4, “bombes, torpedes, coets i míssils”, categoria que com es pot veure és el suficientment genèrica com per no saber de quina mena de bombes o material explosiu es tracta. El 2010, per categoria 4 s’ha exportat material explosiu per valor de 105,20 milions €.

A Israel s’ha exportat material de defensa per valor d’1,43 milions €, en aquest cas el govern especifica que s’han exportat components de pistoles esportives, cossos de bombes inerts per a proves, sistemes de llançament d’un míssil de l’exèrcit espanyol i peces d’un satèl·lit de comunicació.

Pel que fa a les armes de caça i tir esportiu (sempre sospitoses) amb destinació als països àrabs, destacar les exportacions al Líban per valor de 1,52 milions €, Marroc per valor de 1,22 milions €, Turquia per valor de 3,42 milions € i Kuwait per valor de 95.398 €.